VNG

Pla de xoc contra l'epidèmia dels dofins de la Mediterrània

El pla Ulisses tindrà quatre punts d'assistència distribuïts per la costa catalana, un d'ells, al port de Vilanova

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El Pla, que es durà a terme conjuntament amb la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), té tres eixos bàsics:

. Donar suport àgil i de qualitat als animals malalts i avarats, per evitar que pateixin i intentar recuperar-los.
. Procedir a la retirada ordenada i ràpida dels espècimens morts que apareguin a les nostres platges.
. Establir un protocol dels diferents procediments per aconseguir la màxima informació tècnica i científica que permeti avançar en el coneixement i la recerca de l'epidèmia.
Per dur a terme el Pla Ulisses s'han establert quatre punts d'assistència distribuïts al llarg de la costa catalana, amb l'objectiu de crear una xarxa que permeti una cobertura total del litoral. Aquests punts seran als ports de l'Ametlla de Mar, Vilanova i la Geltrú, Premià de Mar i Palamós. Des del passat 22 de setembre, ja estan en servei els punts de l'Ametlla de Mar i Palamós.

S'han escollit aquestes quatre localitzacions tenint en compte els criteris següents:
. El temps màxim de transport dins la zona a cobrir no ha de ser superior a 1 hora.
. Ateses les característiques víriques de l'epidèmia, no ha d'haver-hi relació amb nuclis zoològics ni espais naturals per evitar riscos sanitaris potencials per a d'altres animals.
. Ha de ser d'accés fàcil per als vehicles, la captació d'aigua de mar i el subministrament elèctric.
. Cal que ofereixi la possibilitat de crear un entorn segur amb accés restringit.

Els punts d'assistència

La Fundació CRAM s'encarrega d'organitzar aquests punts d'assistència. Es preveu que cadascun dels punts disposi de:
. 1 piscina rodona desmuntable, de 3 a 5 m de diàmetre i 1 m de fondària
. 1 bomba submergible en aigua de mar amb una capacitat de 10.000 l/h
. 2 habitacles (tendes de campament o similars): una per a ús del voluntariat i l'altra per a ús clínic, amb una capacitat mitjana de 6 persones
. 80 m lineals de tanca
. llitera, i material clínic d'assistència
. telefonia i comunicació
. escomesa elèctrica i d'aigua dolça
. vehicle de suport i trasllats amb caixa de 250 x 150 mm.

A més, cada punt d'assistència ha de comptar amb un/a coordinador/a, un/a voluntari/ària i una xarxa de vint voluntaris locals pertanyents a la xarxa de resposta ràpida del CRAM.

Estadístiques a Catalunya l'any 2007

Des de començament d'any fins al 3 d'octubre han arribat un total de 35 dofins a les costes catalanes, vuit dels quals eren vius. D'aquests 35 exemplars, se n'han analitzat sis i s'ha confirmat la presència de morbil.livirus en tres casos. Una prova que l'epidèmia va en augment és que 28 dels 35 exemplars (un 80%) han arribat a la costa entre el juliol i el setembre. La mitjana d'avaraments mensuals a les costes catalanes és d'entre un i tres per mes entre els anys 1996 i el 2006. Pel que fa a avaraments vius, entre 1999 i 2005 n'hi ha hagut un cas per any, amb un màxim de tres el 2002.

El morbil.livirus

El 13 de setembre passat es va celebrar una reunió de coordinació entre les diferents comunitats autònomes de la Mediterrània espanyola, en la qual es van posar en comú totes les dades d'aquesta epidèmia que afecta principalment una espècie protegida, el dofí llistat, i que s'ha aguditzat aquest mes de juliol:
. 192 avaraments entre l'1 de gener i el 13 de setembre
. 130 entre juliol i la primera quinzena de setembre (67%)
. La meitat dels cossos analitzats des de l'1 de juliol han donat positiu per morbil.livirus.

El morbil.livirus, conegut com a xarampió dels dofins i sense cap efecte en els humans, afecta els sistemes respiratori i nerviós d'aquests animals i els causa la mort gairebé segura.

Les causes d'aquesta epidèmia poden estar relacionades amb un augment de la població, la fàcil transmissió de la malaltia o altres factors que s'estan investigant actualment.

L'espècie més afectada: el dofí llistat

El dofí llistat (Stenella coeruleoalba) és l'espècie més afectada en aquest brot epidèmic que ja s'havia manifestat anteriorment. Durant els anys 1990 i 1991, i principalment entre els mesos d'agost, setembre i octubre de 1990, hi va haver una altra epidèmia que va causar la mort de 400 dofins. Com en el cas actual, es va estendre des de les costes meridionals ibèriques, i a partir de l'agost de 1990 es van detectar els primers casos a Catalunya, on finalment es van recollir 130 exemplars.

El dofí llistat es troba protegit per la Llei 12/2006 de mesures en matèria de medi ambient. A l'Estat es considera 'd'interès especial' pel Catàleg nacional d'espècies amenaçades i es troba inclòs a l'annex IV de la Directiva 92/40/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, que enumera les espècies animals d'interès comunitari que requereixen una protecció estricta. És potser el dofí més fàcil de veure a les aigües catalanes i es caracteritza pel seu color gris amb ratlles fosques al dors, que contrasta amb les parts inferiors més blanques o rosades.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local