Es posa en marxa la Línia Orbital Ferroviària

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha aprovat inicialment els Plans directors urbanístics del futur Eix Transversal Ferroviari i la Línia Orbital Ferroviària que ara sortiran a informació pública.  Aquest plans han obtingut els informes favorables de les comissions d'urbanisme de Catalunya i Barcelona. Aquests plans permeten realitzar les reserves de sòl necessàries per a les dues línies. En la seva elaboració ja es defineixen els traçats i les seves característiques així com el nombre i ubicació de les estacions previstes en aquests futurs grans eixos ferroviaris. Posteriorment, amb la redacció dels estudis informatius i projectes se'ls hi donarà una concreció tècnica més detallada i definitiva.

El projecte es troba inclòs dins el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC) en l’àmbit de la millora de la xarxa de rodalies de Barcelona i està previst també en el Pla director d’infraestructures de transport públic col·lectiu 2001-2010 de la regió metropolitana de Barcelona.

La nova línia Orbital significa una important aposta pel ferrocarril de rodalies, que contribuirà a redefinir l’accessibilitat interna de l’àrea metropolitana i trencarà la radialitat de la xarxa ferroviària actual. Aquest nou eix facilitarà la creació d’una autèntica estructura ferroviària en xarxa, i interconnectarà les ciutats metropolitanes de la segona corona. Es preveu que la línia Orbital servirà directament a una població de més de 870.000 habitants i que la utilitzin uns 16 milions de viatgers a l’any. 

La línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova i la Geltrú i Mataró en un recorregut de 119 km que passarà pels municipis següents: Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Granollers, la Roca del Vallès, Argentona i Mataró.

Es construiran 68 km de nova línia ferroviària, 46 dels quals seran en túnel, i es donarà servei a 31 estacions, 18 de les quals seran de nova creació. Els nous trams de la línia que caldrà construir seran els de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès, de Martorell a Terrassa, de Barberà del Vallès a Santa Perpètua de Mogoda i de Granollers a Mataró. El traçat es completa amb tres trams que ja es troben funcionant actualment i que formen part de la xarxa ferroviària estatal: de Vilafranca del Penedès a Martorell, de Terrassa a Sabadell i de Santa Perpètua de Mogoda a Parets del Vallès.

La Comissió d’Urbanisme de Catalunya ha informat favorablement sobre els nous documents d’objectius i criteris d’aquests eixos que concreten aspectes de traçat i noves estacions. A partir d’ara, seran tramesos a cent vuitanta ajuntaments i al Departament de Medi Ambient i Habitatge per a realitzar les consultes institucionals i les anàlisis ambientals pertinents que s’incorporaran al Pla director urbanístic de la reserva de sòl.

La proposta actual d’estacions i de traçat és susceptible de noves modificacions com a conseqüència dels treballs d’enginyeria que es continuen executant i dels processos d’informació pública i participació que s’aniran succeint.

Novetats i concrecions

El document d’objectius i propòsits de la línia Orbital Ferroviària es fruit d’un important treball d’aprofundiment i concreció del primer estudi de traçat fet per l’ATM els anys 2003-04, amb les aportacions rebudes de la primera consulta institucional de l’any 2005.

Així, aquest document incorpora 18 noves estacions, 10 més que les del document inicial, i fa modificacions en el traçat que incrementen en 14 els quilòmetres de nova via ferroviària previstos.

Concretament, apareixen les novetats següents :

-Variant de Vilanova i la Geltrú: s’ha dissenyat una variant soterrada completa pel nord de Vilanova i la Geltrú, amb tres noves estacions (una al barri de Roquetes, pertanyent al terme de Sant Pere de Ribes), ben situades pel que fa als creixements urbans actuals i futurs.
-Entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès s’ha millorat el traçat per tal de reduir-ne l’impacte sobre el territori.
-Entre Martorell i Terrassa s’ha canviat totalment el traçat previst, ja que en lloc d’anar cap a Castellbisbal la línia es dirigeix cap a Abrera i des d’aquest punt cap a Terrassa, seguint en certa mesura el corredor que s’obrirà amb la construcció de l’autovia Abrera- Terrassa. Això ha permès reduir-ne l’impacte ambiental i situar tres noves estacions a Martorell (una davant la fàbrica Seat), i dues més a Abrera i Viladecavalls.
-Entre Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda s’ha definit un nou traçat que aprofita en part el corredor de la futura interpolar sud i que, alhora, permet posar dues noves estacions a Barberà del Vallès, una en el nucli urbà i l’altra al polígon de Santiga. Des d’aquest punt, de les dues opcions previstes inicialment s’escull la que es dirigeix cap a Mollet del Vallès - Santa Rosa i Parets, per arribar a Montmeló.
-Dues noves estacions sobre l’actual línia el Papiol-Mollet del Vallès: intercanviador de Badia-Cerdanyola del Vallès i estació de Ripollet Nord. Si bé no formen part del tronc principal de la línia Orbital, s’ha previst la construcció de dues noves estacions sobre la línia el Papiol-Mollet del Vallès, sobre la qual s’establiran serveis de Rodalies que empraran alguns trams de la nova Orbital.
-A Montmeló es proposa una nova estació entre el circuit i el nucli urbà, que potenciarà l’establiment d’una relació urbana directa entre aquestes dues parts del municipi que ara estan separades per l’autopista.
-A l’est de Granollers s’hi proposa una nova estació en previsió de futurs creixements urbans.
-A la Roca del Vallès i a Argentona el traçat s’ha millorat per tal de reduir-ne l’impacte ambiental i situar les estacions al més a prop possible dels nuclis urbans.
A Mataró s’ha dissenyat una variant soterrada per tal de poder situar tres noves estacions que serveixin de manera completa el nucli urbà de la ciutat.