Els Serveis Socials de Vilanova creix en nombre de serveis

L'augment de la població, els canvis legislatius i socials, l'aparició de nous models familiars i l'increment de l'envelliment i la dependència han contribuït a dibuixar un nou panorama dels serveis socials municipals. Des de principis de legislatura, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha treballat davant el repte de replantejar el nou sistema dels serveis socials i les seves prioritats, augmentant els esforços econòmics i professionalsl per donar atenció integral al conjunt de la ciutadania, sobre tot a les persones que han estat i estan patint amb més força els efectes de la crisi.

És per això que en quatre anys els serveis socials han enfortit els mecanismes per fer front a les mancances entorn a les necessitats bàsiques, com els aliments i l'habitatge, posant molt d'èmfasi en incrementar els dispositius d'atenció per no allargar el temps d'espera de les persones i famílies que acudeixen a l'Ajuntament amb una situació molt precària.

Vilanova i la Geltrú es troba immersa en un procés de canvi del model d'atenció en la línia d'integració entre les vessants social i de salut, amb l'objectiu de millorar l'atenció a la ciutadania. Per fer-ho possible, l'Ajuntament de la ciutat ha seguit treballant en la línia de disposar d'una eina de gestió per a atendre les necessitats socials i de salut i també de recerca com és el Consorci de Serveis a les Persones. En aquest sentit, el desembre de 2009 va començar a funcionar el CAPI de Baix-a-Mar, amb un model nou d'atenció integrada que està tenint una gran acceptació per part dels usuaris i una millora en els seus resultats.

La posada en marxa de La Plataforma - Centre multiserveis, actualment ja iniciada i en procés d'obertura de nous serveis, ha suposat un gran pas en aquesta línia, i en la d'incrementar i millorar la resposta de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes.

Resposta a les necessitats de les persones

Davant el nou panorama social i econòmic, i després de quatre anys, els serveis el socials de Vilanova i la Geltrú presenten unes xifres que mostren aquest canvi de plantejament i objectius, que i indiquen el treball que s'ha vingut realitzant.

En tot aquest temps s'han atès des dels serveis socials a 7.430 famílies, que fan un total de 16.983 persones. El tant per cent de població de Vilanova i la Geltrú que ha rebut atenció per part dels serveis socials, en aquests darrers anys, se situa al voltant del 10% de la població de Vilanova i la Geltrú (10,8% el 2009)

Pel que fa a les problemàtiques, aquests són bàsicament de caràcter relacional, econòmic i de salut. Els problemes relacionats amb l'habitatge, prenen cada vegada més importància, ja que van associades al nucli familiar i no a les persones.

Un altre dels aspectes que més s'ha potenciat han estat els Ajuts econòmics que, a causa de la situació de precarietat econòmica de moltes famílies i/o persones, ha calgut incrementar a partir de l'esforç pressupostari de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i amb la col·laboració d'altres institucions. Així, en quatre anys l'import en concepte d'ajuts econòmic s'ha incrementat en un 178%, passant dels 117.976 euros pressupostats l'any 2007 als 329.152 euros del 2010. En aquest sentit també ha representat un fet molt important l'augment del número d'ajuts concedits a persones i/o famílies, ja que en quatre anys la xifra s'ha gairebé triplicat, passant dels prop de 320 ajuts l'any 2007 a 867 durant el 2010. 

La major part dels esforços en ajuts econòmics s'han destinat a mantenir l'habitatge, ja que la seva pèrdua pot portar a processos d'exclusió social més severs. En els dos darrers anys, els esforços s'han dirigit principalment a pal·liar les problemàtiques entorn a l'habitatge, la cobertura de l'alimentació bàsica i a minimitzar els efectes de la crisi en la població infantil.

Les dependències

Un altre dels pilars del serveis socials municipals ha estat el sistema d'atenció a les dependències, produït per l'increment de l'envelliment poblacional. Així, des de l'any 2007, s'han realitzat 1.090 PIAS (Programa Individualitzat d'Atenció), que estableix, juntament amb la persona i els seu familiars, el recurs més adient a la seva situació.

També significativa ha estat la dada que mostra l'increment dels serveis domiciliaris destinats a les persones amb dependència. En quatre anys s'han prestat un total de 87.307 hores d'atenció domiciliària. L'any 2007 la xifra d'hores era de 12.748, enfront de les 35.329 hores que es van quantificar l'any 2010. El que suposa un increment del 177%. A més, del 2007 al 2010 s'han servit 50.473 àpats a domicili i 36.462 dinars a Can Pahissa, el que representa un increment del 15%.

Sense deixar l'entorn de les dependències, destaca també l'evolució del servei de teleassistència, que en aquests quatre anys ha crescut en un 33%. En l'actualitat el nombre de persones majors de 65 anys que ja en disposen a la ciutat és del 14%.

Infància i adolescència

Els programes d'atenció a la infància i l'adolescència també han experimentat canvis i evolucions en el seu plantejament de treball. El programa de petita infància, pensat per donar suport i atenció, a les famílies amb infants d'entre 0 i 3 anys són un grup important, en quant a serveis. En aquest sentit, el programa Hola Nadó, ha realitzat en quatre anys 1.709 visites, que han suposat el 63,6% de tots els infants nascuts a la ciutat. L'espai Nadó ha atès un total de 142 famílies al llarg dels darrers quatre anys, i en el mateix període, l'espai de trobada Racó dels Menuts ha atès 157 famílies. El Racó de les tertúlies i Hora del Cafè, i el Cau dels Petits, han estat altres dels serveis que també han crescut a nivell d'usuaris en els darrers temps.

Els serveis socials també han prestat una especial atenció a nivell d'infància i adolescència amb la creació dels Centres Oberts, per a nois i noies en situació de risc /vulnerabilitat social, que reben una mitjana anual de 46 nois/es del cicle superior de primària i una mitjana anual de 52 joves en situació de risc social en edats d'ESO. També ha augmentat el suport a l'escolarització obligatòria per detectar i prevenir aquesta situació, atenent una mitjana anual de 39 nenes/es.

I relacionat amb els infants i adolescents, però pensant en el seu lleure, s'han atorgat en els darrers quatre anys un total de 602 beques per als casals d'estiu, que representa una despesa de 100.629 euros. Aquest concepte també inclou el programa d'integració infants amb discapacitats, que atén anualment 20 nens i nenes.

Canvis en l'organització

Per dur a terme tots aquests canvis i incrementar la resposta a la població, en el sí dels Serveis social s'han dut a terme un seguit de canvis organitzatius per tal d'adaptar-se a la realitat social que calia atendre. Així, s'ha incrementat el nombre de treballadors/es i educadors/es socials, fins obtenir un equip de 22 persones. S'ha augmentat les hores d'atenció professional dedicades a la primera acollida i s'ha creat la figura de la informadora per reduir el temps d'espera del ciutadà per ser atès. S'ha creat l'Equip d'Atenció Socioeducativa, s'ha enfortit l'Equip d'Atenció a les Dependències, s'ha posat en marxa el nou model d'atenció integrada salut – social amb el CAPI Baix-a-Mar, i en l'actualitat s'està realitzant un procés de digitalització dels expedients socials

La comunitat

La creació de la Mesa d'Entitats socials de Vilanova i la Geltrú, que té l'objectiu de sumar esforços per millorar la resposta a la ciutadania en les situacions de precarietat econòmica i de diferents nivells d'exclusió social, a partir de la cooperació i el treball en xarxa entre totes elles, ha estat un factor clau per arribar a cobrir tota la demanda ciutadana. Formada per Caritas, Creu Roja, Fundació Casa d'Empara, DÍNS Garraf - projecte d'inserció - i el Servei Habitatge - Càritas Parròquia de Sant Joan, la Mesa d'Entitats realitza activitats i projectes de caràcter social per cobrir les necessitats bàsiques de les persones (alimentació, roba, habitatge...), per inserir-les laboralment i per millorar els seus coneixements amb l'objectiu últim de facilitar uns mínims de qualitat de vida i treballar per la cohesió social.

El principal servei que s'ha millorat a partir de la Mesa d'entitats és el Banc d'aliments. La xifra de persones i /o famílies beneficiaries d'aquesta acció no ha parat d'augmentar en els darrers anys. Si bé en els primers dos anys de legislatura és mantenia al voltant de les 600 persones, en aquests darrers dos anys el total ha arribat a superar les 1.600 persones ateses pel Banc d'aliments.

Per altra banda, el fenomen de l'exclusió social és ampli i global, i també ho ha de ser la forma d'abordar-lo. Des de l'any 2010 s'està treballant en el Pla Estratègic d'Inclusió Social, anomenat VNG Inclusió, que pretén posar en marxa una metodologia transversal per implicar els actors, tant públics com privats, i la ciutadania de Vilanova i la Geltrú en el treball per a la inclusió social.

Els serveis socials però no es poden quedar aquí, la societat avança i les seves necessitats també, per això el seu futur passa, entre d'altres per adaptar la resposta social a les noves necessitats sorgides arran de la crisi econòmica i a d'altres elements, com el fet de seguir treballant en el model d'integració social i de salut, donar rellevància al treball amb la infància i l'adolescència, col·laborar en el creixement i desenvolupament del sistema de serveis socials, avançar en la cooperació, dissenyar intervencions i prestacions de serveis, millorar el treball de promoció de la participació i de la qualitat de l'atenció dels serveis prestats i fomentar el voluntariat social a través de les entitats que presten serveis a la comunitat.