Centre d'acollida d'animals

Amb la crisi s'abandonen gossos més vells i malalts

Sovint necessiten un tractament mèdic que representa uns costos molt elevats

Al Centre d'Acollida d'Animals Domèstics (CCAD) aquests tipus de gossos provoquen encara més saturació perquè ocupen espai i requereixen moltes més atencions

Imatges del centre d'acollida ubicat a Vilafranca. Anna Vallhonesta

Imatges del centre d'acollida ubicat a Vilafranca. Anna Vallhonesta

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El CAAD de la Mancomunitat Penedès-Garraf està ubicat al terme municipal de Vilafranca del Penedès. Poca gent sap encara que existeix, tot i que poc a poc s’ha donat a conèixer a les dues comarques a través de diverses campanyes i de les xarxes socials.

El Centre d’Acollida d’Animals Domèstics es va posar en marxa al 2003 amb 15 municipis adherits, i gairebé 10 anys després s’ha doblat la xifra. Tot i que el pressupost ha augmentat, ara disposa de 580.000 euros anuals, això també ha fet que l’espai es quedi petit. Al 2009 es va fer una ampliació, però un any i mig després ja tornava a estar saturat. Actualment té una capacitat per acollir 232 gossos i 50 gats, però les xifres reals evidencien aquest desbordament, sobretot pel que fa als gossos. Ara mateix el CAAD n’acull 372, 140 més de la seva capacitat màxima. En el cas dels gats la situació és força diferent ja que ara mateix el centre n’acull 35. Segons la Directora del Centre, Beatriz Pina, els felins s’adapten molt més a la situació actual d’algunes famílies ja que “les condicions de tenir-los a casa són més favorables”, i assegura que, sobretot, la gent jove té més tendència a adoptar un gat “pels horaris, la feina o per si han de tornar a viure a casa dels pares”.

Els felins s’adapten molt més a la situació actual d’algunes famílies ja que “les condicions de tenir-los a casa són més favorables”

El problema més gran actualment el tenen amb els gossos d’edat avançada, i que tenen problemes de salut. “La gent no pot, o no vol, pagar els tractaments a causa de la crisi” assegura la responsable de comunicació del Centre, Lourdes Bohé. Això, fa que la saturació del CAAD sigui encara més elevada ja que aquests animals difícilment aconsegueixen que els adoptin i el cost dels medicaments és molt car.

La feina, però, cal fer-la al principi de la cadena, creu Bohé. “S’han d’augmentar les sancions i el control” assegura. Només d’aquesta manera s’eviten camades indesitjades, i posteriors abandonaments de cadells que moltes famílies no poden mantenir. Precisament, des del CAAD han fet una campanya d’esterilització molt forta en els darrers anys, que ha donat els seus fruits. De fet, del juliol del 2011 al mateix mes del 2012, l’entrada de cadells abandonats al centre ha baixat un 40%.

Pel que fa a les adopcions, en el que portem d’any, el CAAD ha donat en adopció 210 gossos i 76 gats. Tot i així, en el cas dels gossos, les xifres han baixat un 2% respecte l’any passat. Per això, tot i que les dades són bones, no ho són prou com per donar cabuda als animals que arriben al centre durant un any (entre 600 i 800). Això provoca que, evidentment, no puguin fer-se càrrec dels gossos de persones que, per la seva situació econòmica, no els poden mantenir. Per Bohé, el principal problema és que estan desbordats per culpa de la “irresponsabilitat dels qui abandonen als seus animals”.

Estan desbordats per culpa de la “irresponsabilitat dels qui abandonen als seus animals”

Els adoptants, només han de complir dos requisits: ser majors de 18 anys, i no tenir-ne més de 70. A banda, però, se’ls fa una entrevista per saber si han reflexionat prou sobre què suposa tenir un gat o un gos a casa. “Moltes vegades amb les preguntes que els fem a l’entrevista ells mateixos ja s’adonen que no podran atendre les necessitats de l’animal” assegura Pina. Moltes vegades, preguntes tant senzilles com la disponibilitat horària, la capacitat econòmica o el tipus d’habitatge, són suficients perquè es facin enrere en aquest pas. Altres cops, però, quan ja s’ha passat la “prova” es produeix un “enamorament” entre l’adoptant i un dels animals. En aquest cas, el procés d’adopció pot trigar des de 48 hores, fins a un màxim de 3 setmanes, en cas que l’animal encara s’hagi d’esterilitzar. El cost de l’adopció és de 75 euros per als gossos i 45 per als gats, uns diners que “no cobreixen realment el que val desparasitar-los, posar-los el microxip, vacunar-los i, si cal, esterilitzar-los” segons Bohé.


L’ús del microxip també és imprescindible. Només al 2012 ja han pogut retornar als seus propietaris 150 gossos i 5 gats que s’havien perdut. En altres casos, en canvi, els arriben animals sense identificar que, tot i que potser la família que els ha perdut els està buscant, no pensen que poden estar al Centre. “Sobretot la gent del Garraf, no s’imagina que el seu gos el podem tenir aquí” lamenta Pina.

El que cal ara, però, és seguir potenciant les adopcions, en comptes de la compra. A través de la seva pàgina web www.caadpenedes.org, tothom qui ho vulgui pot veure tots els gossos i gats que estan en adopció i les seves característiques. L’objectiu és que cada dia més famílies que vulguin tenir animals de companyia a casa,  s’animin a adoptar-ne un de manera responsable. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local