Un poble en busca de la seva identitat

Amb una extensió de 55,78 km² Subirats és el municipi més gran de l’Alt Penedès, però només el setè en quant a nombre d’habitants, comptant-ne actualment amb poc més de 3.000.

Els subiratencs es troben repartits arreu d’aquest ampli territori predominantment agrícola que té catorze nuclis de població (ja siguin pobles, barriades o urbanitzacions), a més de nombroses masies, cosa que en dificulta la gestió i el cobriment de tots els serveis. Així doncs, ens trobem davant un municipi disseminat demogràficament, una mena de sub-comarca sense una capitalitat referent de facto, tot i que Sant Pau d’Ordal exerceix oficialment com a tal, comptant amb la seu de l’Ajuntament al seu nucli.

L’alcalde Pere Pons, explica que una de les principals claus per gestionar eficaçment el municipi és “l’entramat de vuit ateneus i centres agrícoles dels diferents nuclis que generen molta vida i cohesió partint d’activitats culturals”, alhora que actuen com a nexe per informar a l’Ajuntament sobre les problemàtiques i necessitats que poden sorgir en la vida diària en els seus respectius veïnatges. Pons assegura que “sense ells seria impossible complir amb les inquietuds de cada conjunt de veïns”, alhora que en valora “la gran tasca de voluntariat que exerceixen”.

La particularitat d’aquest territori l’ha fet ser referent en alguns aspectes que, posteriorment des d’administracions superiors com el Consell Comarcal s’han aplicat arreu de l’Alt Penedès. Com a exemple, el batlle destaca que “ja fa una dècada que apostem per l’enoturisme, és un sector que ja impulsàvem en plena època del totxo. Actualment comptem amb 22 cellers i caves arreu del terme municipal, a més del genuí préssec d’Ordal”.

Amb tot, Pons reconeix que “a Subirats ens falta identitat municipal, som molt del lloc, preval el nucli davant el municipi, sobretot en els pobles més grans, d’uns 700 habitants, cosa que hauríem de canviar”. En aquest sentit l’alcalde subiratenc creu que l’esport seria una bona eina si “el Sant Pau i el Can Cartró en futbol i Ordal en futbol sala portessin l’afegit de Subirats a la seva denominació”.

El tema identitari però és força complex, ja que “tenim un veïnatge diferent” explica Pons, que ho exemplifica amb el fet que “en zones d’urbanització, on els habitants provenen d’un context urbà, es té la sensació que el municipi ha de resoldre tot tipus de mancances en serveis; mentre que en una masia és al revés, es valora més qualsevol aportació”.

Tants nuclis i la feblesa d’un sentiment de pertinença global provoquen “un difícil equilibri com quan, per exemple, a Lavern volen una piscina i a Can Cartró un camp de futbol de gespa artificial, coses ja presents a pocs quilòmetres a Sant Pau”. Malgrat tot el batlle destaca que “les nostres particularitats fan que tinguem tres escoles i tres llars d’infants, equipaments que serien complicats de tenir en municipis amb un nombre similar d’habitants al nostre”.

Aquesta fisonomia actual de Subirats podria ser ben diferent si no s’hagués produït un fet del qual enguany se’n celebra el 250è aniversari: la independència de Sant Sadurní d’Anoia del municipi.