Les vinyes del Penedès, paisatge d'especial atenció per a la Generalitat

El DOGC publica aquest dijous l’anunci de l’inici del període d’informació pública del Catàleg del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, després que el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, n’hagi fet l’aprovació inicial. El Catàleg romandrà en informació pública durant dos mesos.

Per tal de donar a conèixer el document, el Departament de Territori i Sostenibilitat, ha organitzar, juntament amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya, tres sessions de presentació. Així, el 7 de maig s’exposarà a Granollers; el 8 de maig, a Barcelona, i el 14 de maig, a Vilafranca del Penedès.

La Regió Metropolitana de Barcelona, en deu trets

El Catàleg del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona abasta les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf, i en fa una caracterització paisatgística per després fixar 11 objectius generals de qualitat paisatgística i proposar una sèrie de criteris i accions per tal d’assolir-los.

El catàleg de paisatge identifica els 10 trets principals que caracteritzen el paisatge d’aquest àmbit: el fet urbà, amb una extensa xarxa de ciutats; la urbanització de baixa densitat; la densitat d’infraestructures viàries, logístiques, industrials i de serveis; els patrons d’assentament i nuclis de població singulars, com ara l’Eixample de Barcelona, els veïnats rurals formant carrers o els nuclis estructurats pel sistema de rieres al Maresme; la xarxa d’espais naturals; el patrimoni arquitectònic, principalment modernista, medieval, noucentista i contemporani; la singularitat dels paisatges de vinyes i de la pedra seca ; les valls al·luvials i deltes de tradició agrària del Llobregat i de la Tordera; el mosaic agroforestal, i els fons escènics formats per les muntanyes més emblemàtiques.

Els paisatges de la Regió Metropolitana

El Catàleg divideix l’àrea de la Regió Metropolitana de Barcelona en 27 unitats de paisatge, que ocupen una extensió total de 285 km2, definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d’altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats d’una consulta ciutadana.

Cada unitat és cartografiada i acompanyada d’una fitxa que concreta, per a aquella àrea, tots els factors analitzats per a la totalitat de la Regió Metropolitana, al temps que proposa objectius de qualitat específics.

Paisatges d’atenció especial

El Catàleg dedica un capítol a alguns paisatges de la Regió Metropolitana de Barcelona que mereixen una atenció especial, bé sigui per la seva singularitat o bé pel fet de necessitar mesures de gestió i planificació específiques.
                        
El paisatge agroforestal del Vallès. Tot i la intensa urbanització d’aquesta zona, hi perviu un mosaic de conreus herbacis de secà, paral·lels a les franges de bosc de les muntanyes baixes. El catàleg aposta per distingir-hi àmbits de gestió i d’ordenació, assignant-hi objectius diversos.

El paisatge de vinyes del Penedès. Es caracteritza per un patró agrícola molt definit i una estructurada xarxa de camins rurals, així com per la seva dimensió i llarga història. Es proposa promoure la diversitat paisatgística de la plana, potenciar la xarxa de carreteres locals i de camins rurals i assegurar la correcta integració paisatgística de l’eix territorial d’infraestructures.

El paisatge dels espais agrícoles del Maresme i la Tordera. Tipificat pels cultius d’horta en estructura lineal al llarg de les valls, en el cas del Maresme, i pels conreus herbacis de regadiu en la vall fluvial i el delta, en el cas de la Tordera. El Catàleg insta a definir figures de protecció que reconeguin els espais i productes agraris de qualitat i tractat els entorns degradats tot recuperant l’espai agrícola.

El paisatge del congost de Montcada, que presenta una barreja de teixits forestals, agraris, de ribera i urbans, però amb un encaix molt poc harmònic. Per aquest motiu, s’aconsellen mesures per restaurar els paisatges que actuen com a frontissa, així com accions per millorar els espais adjacents a les infraestructures viàries i ferroviàries.

El paisatge del corredor del Llobregat. Es tracta d’un espai alterat per la construcció d’infraestructures i el creixement tant dels nuclis urbans com dels polígons industrials. Aquestes dinàmiques han desnaturalitzat el corredor fluvial i han desfigurat les característiques parcel·les agràries de regadius i fruiters. El Catàleg considera necessari requalificar i consolidar les franges de paisatges que es disposen al llarg d’aquest corredor.

Eines de suport a la planificació territorial

Els catàlegs són uns documents informatius de caràcter tècnic que serveixen de suport per a la planificació territorial i també d’orientadors, atès que els instruments sectorials han de recollir les seves propostes.
L’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens de suport a la tasca de la Generalitat de Catalunya en matèria de paisatge, és l’organisme responsable de coordinar la redacció dels Catàlegs, per encàrrec del Departament de TES.
A hores d’ara, estan aprovats definitivament els catàlegs del paisatge de les Terres de Lleida, del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre, de les Comarques Gironines i de l’Alt Pirineu i Aran. En aquest moment s’està ultimant la redacció del de les Comarques Centrals.
Un procés de participació obert al territori
Els catàlegs de paisatge se sotmeten a un curós procés de participació ciutadana per tal de recollir els suggeriments de les institucions i les entitats del territori i dels ciutadans interessats.
Així, en el cas del de la Regió Metropolitana unes 1.700 persones han expressat la seva opinió mitjançant tallers, estudis d’opinió i consultes web (http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs_participacio.php).