La transhumància està de moda: la relació entre pagesos, pastors i ramats retorna

Santa Margarida i els Monjos va acollir dijous passat la jornada 'Pagesos i pastors. Un model sostenible, la tradició posada al dia', organitzada pel Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya (GTT) de la Fundació del Món Rural, l’Ajuntament Santa Margarida i els Monjos i el Parc del Foix. La jornada va tenir com a principal objectiu posar en valor l’estreta relació que tradicionalment han tingut ramaderia extensiva i agricultura.

A més de l’alimentació del bestiar, el moviment transhumant dels ramats ha tingut, tradicionalment, funcions molt importants per a l’agricultura, sobretot a les zones litorals on els ramats hivernaven. La col·laboració entre ramaderia i agricultura ha estat essencial per a la gestió dels conreus. Així, netejar o rostollar els camps i adobar-los han estat tasques que feien els pastors amb els seus ramats que poc a poc s’han anat perdent amb la incorporació dels avenços tecnològics. Darrerament, aquesta relació sostenible i beneficiosa per ambdues parts es reprèn, i ja es coneixen diverses experiències amb diferents cultius que es gestionen amb ramats comandats per pastors amb molt bons resultats. En aquesta jornada s’han volgut donar a conèixer algunes d’aquestes experiències que giren al voltant de la relació simbiòtica que han tingut, i tenen, ramaderia i agricultura.

La jornada va comptar amb una vuitantena d’assistents i va ser inaugurada per l’Alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Imma Ferret, el President del Consorci del Parc del Fox, Miguel Delgado i la Directora de la Fundació del Món Rural, Misericòrdia Montlleó. La intervenció introductòria, desenvolupada per Joan Rovira, membre del GTT, i per Joan Soler, geògraf de la UAB i col·laborador del Parc del Foix, titulada Introducció territorial: Pagesos, pastors, transhumància i camins ramaders a l’Alt Penedès, va introduir els assistents en el món transhumant a les zones litorals, concretament a l’Alt Penedès, i va mostrar el projecte de recuperació de camins ramaders que s’està duent a terme al Parc del Foix.

La ponència principal, a càrrec de Martí Boada, professor titular i investigador del departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), titulada La importància socioecològica de la relació entre la pagesia i la ramaderia va tractar sobre la relació tradicional entre ramaderia i agricultura des d’un punt de vista socioecològic i va donar importància al fet que s’estiguin reprenen aquestes activitats. Boada va destacar que aquesta relació simbiòtica entre pagesos, pastors i ramats és l’encarregada, entre moltes altres coses, de gestionar el paisatge que tenim, i per tant, s’ha de cuidar i fomentar. Per la seva part, Elena Albanell, professora i investigadora del Grup de Recerca en Remugants de la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer una aproximació dels avantatges que té la col·laboració entre agricultura i ramaderia des d’un punt de vista més tècnic, amb la ponència La col·laboració entre pagesos, pastors i ramats. Avantatges tècnics. Albanell va destacar que una bona gestió amb un ramat d’ovelles preparat, i sempre que es donin les condicions necessàries a la finca on es treballa, aporta un augment de la biodiversitat, genera menys compactació del sòl, ajuda a prevenir l’erosió del sòl, aporta fems i millora els nutrients del sòl i, de cara al públic, genera un producte diferenciat.

Per concloure la jornada va tenir lloc una taula rodona sota el títol Cal fomentar la relació entre pagesia i ramaderia en un futur? Experiències i reflexions. Hi van participar diverses experiències que van apropar al públic les practiques reals sobre l’exposat en les ponències anteriors. Així, en Joan Josep Rubió, enòleg a Caves Recaredo, va explicar com gestionen les seves vinyes amb un ramat d’ovelles fent tasques com la sega o despampolat. Marta Carola, representant de Baussitges, va explicar el projecte que estan duent a terme que integra la salvaguarda de la Vaca de l’Albera, en perill d’extinció, i la gestió d’un olivar ecològic amb el ramat de vaques i va destacar l’utilitat d’aquesta raça bovina per dur aquestes tasques. Seguidament, Ivà Gallego, enòleg a La Gravera, i autor de l’article Sòls malalts, va parlar sobre com la gestió intensiva del sòl que s’està duent a terme pot afectar negativament el subsòl i com la gestió mitjançant un ramat amb el seu pastor pot afavorir la seva qualitat, i en conseqüència, la qualitat del producte que s’hi conrea. Marta Casas, enòloga a Parés Baltà, va destacar que la gestió que fan de la seva finca amb un ramat d’ovelles propi no només els beneficia les vinyes, sinó també la gestió d’altres cultius i espais forestals que tenen a la propietat. Reivindica així el model d’unitat granja que utilitzen, que té com a principal característica la pluriactivitat primària i l’autoabastiment. En Xavier Llobet, apicultor de la Mel del Castell de Penyafort, va parlar sobre el projecte de gestió rotatiu que dur a terme entre vinyes, ramaderia i abelles. Llobet va destacar que plantar algun conreu, per exemple colza, entre les vinyes pot afavorir de manera natural l’oxigenació i la mineralització del sòl. Finalment, Enric Gibert i Rafael Solé pastors locals, van exposar la necessitat que tenen els pastors i els seus ramats de col·laborar amb els agricultors de la zona per poder mantenir actiu el seu ramat.

Altres temes que van tractar-se durant la jornada són la coordinació que ha d’existir entre els pagesos i els pastors ja que s’ha d’escollir el moment òptim per a que el ramat faci la seva feina i la por que hi ha entre alguns sectors de la pagesia a fer gestió amb ramats de petits remugants. Els productors que van participar de la taula rodona van animar als pagesos que encara no ho posen en pràctica a experimentar i provar la gestió amb ramat i pastor.

La jornada, organitzada per la FMR, l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i el Parc del Foix, compta amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.