Sessió de treball a Neàpolis al voltant del Pla Estratègic d'Activitat Econòmica

Una cinquantena de persones no es van voler perdre dimarts al vespre la sessió de benchmarking que es va celebrar a l'auditori de Neàpolis. La trobada va servir per comparar Vilanova i la Geltrú amb les ciutats de Getxo, Mataró i Paterna, en el marc del Pla Estratègic d'Activitat Econòmica que, des de fa més de dos anys, promouen conjuntament l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i l'Associació d'Empresaris Penedès Garraf (ADEPG).

L'acte va ser presentat per Isidre Also, secretari general de l'ADEPG, que va emmarcar aquesta trobada en el decurs del Pla Estratègic que ja ha finalitzat la fase prospectiva, amb la col·laboració de més de 200 persones, i que hores d'ara ja es troba en una avançada fase d'anàlisi i s'està cuinant tota la informació captada per tal d'extreure accions concretes i calendaritzar-les. El benchmarking ofert forma part d'un treball en paral·lel al Pla Estratègic que ha servit per comparar Vilanova i la Geltrú amb ciutats de característiques similars i que ha dut a terme Carles Duran, tècnic de la regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. En aquest sentit, Isidre Also va recordar que ja es va fer una jornada al Foment Vilanoví que es va anomenar "Extramurs" i que va servir per a que persones residents a ciutats veïnes oferissin la seva visió de Vilanova i la Geltrú.

"Models de promoció econòmica de les ciutats amb les que ens hem comparat" va ser el títol de la sessió moderada per Noemí Cusiné, tècnica de la regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Tot i que les ciutats amb les que es va comparar Vilanova i la Geltrú eren Getxo, Mataró i Paterna, per problemes d'agenda no va poder venir cap representant d'aquesta darrera ciutat alacantina. Tot i això. Durán va explicar que s'havia escollit Paterna per la seva aposta per la industrialització, i per estar molt pròxima a València capital. Paterna és una ciutat amb cinc milions de metres quadrats de sol industrial repartits en tres sis polígons, mentre que Vilanova i la Geltrú en té una superfície industrial tres vegades menor repartida en 13 polígons.

El model de Mataró va estar explicat per Mireia Ràfols, directora de Promoció Econòmica de la capital del Maresme. Ràfols va dir que la ciutat havia decidit apostar per la creació de talent i més formació a través d'eines com la Universitat i el Tecnocampus, aprofitant les oportunitats que oferia el seu front marítim. Va destacar que Mataró ha patit durant la crisi índexs d'atur superiors al 20% de la població activa, que a més es combinava amb una taxa molt alta de fracàs escolar. També va relatar com s'estava treballant per la reindustrialització del sector tèxtil, el desenvolupament de sectors de futur com la salut i el sociosanitari, la internacionalització del port, la formació en empreses, i crear el lligam entre universitat i port.

José Rica, tècnic de Promoció Econòmica de Getxo – Getxolo Udala, va exposar com estava ja implementant un Pla Estratègic elaborat des del propi ajuntament a una ciutat de 200.000 habitants que està considerada com la sortida al mar de Bilbao, que té cinc platges, sis parades de metro, que és un indret molt bonic, però que té el metre quadrat de sol més car de l'estat espanyol, potser només equiparable amb San Sebastián. Rica va destacar que el 80% de la població activa de Getxo treballa fora de la ciutat, que hi ha un atur del 12,5% i que al port hi ha una estació internacional de creuers que deixa una escassa petjada econòmica a la vila. Tot i que hi ha més de 6.000 establiments, l'empresariat és petit i aïllat. Una de les funcions del Pla Estratègic ha estat el de crear espais de trobada per a aquests empresaris i emprenedors. Rica va destacar que l'encàrrec d'impulsar el desenvolupament local a través de l'activitat econòmica mitjançant un Pla estratègic està començant a donar resultats.

L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras va ser l'encarregada de tancar la sessió de benchmarking tot afirmant que si bé la prioritat del govern estava centrada principalment en ajudar a les persones i famílies que s'havien vist més afectades per la crisi, el segon front d'actuació es dedicava a la promoció econòmica. "Tenim clar que hem de potenciar les empreses, el comerç, les fires, el turisme o la restauració, però calia posar ordre i prioritzar. Per això el Pla Estratègic. Però no volíem que fos un pla a l'antiga. I en aquest sentit hem tingut a l'ADEPG com a gran company de viatge. La fase prospectiva ha servit per escoltar, analitzar i detectar oportunitats. Ara cal definir accions sobre els cinc eixos establerts i seguir atenent el benestar de les persones i la potenciació de l'activitat econòmica"