L'obertura de dues llacunes a les Madrigueres del Vendrell, primer pas per salvar l'espai natural

La zona humida de les Madrigueres del Vendrell ha vist finalment desencallat el projecte històric de naturalització gràcies a l'obertura de dues llacunes. L'entitat ecologista Geven ha aconseguit desenvolupar una petita part del Pla Especial de Protecció d'aquest espai, aprovat l'any 2006 i congelat fins ara. La constructora que havia d'edificar un conjunt residencial al costat de les Madrigueres es va comprometre a desenvolupar aquest pla, però tant l'obra com la naturalització van quedar en no res. Ara, Geven confia que les noves llacunes permetran "augmentar la biodiversitat" amb diverses espècies de fauna i flora, amb l'objectiu de culminar a llarg termini la protecció total de l'espai.

"És una meravella tenir aquest espai al Baix Penedès", ha explicat amb il·lusió a l'ACN el president de Geven, Ricardo Collado, qui defensa persistentment la necessitat de recuperar les Madrigueres com a zona humida "perquè és l'últim espai del litoral de la comarca sense urbanitzar". Així, ha assegurat que es tracta d'una àrea de 30 hectàrees que, un cop naturalitzades, permetrien que el Vendrell disposés d'un indret natural únic per a l'atracció d'espècies animals. Alhora, ha apuntat que podria ser un atractiu turístic completament diferent a l'habitual turisme familiar de 'sol i platja' que freqüenta el municipi.

El Pla Especial de protecció és un gran projecte pel qual Geven no s'atreveix a fixar un calendari, ja que el seu desenvolupament porta gairebé nou anys de retard. Ara, però, l'entitat ha aconseguit una subvenció de més de 5.500 euros atorgada per la Generalitat a través de fons europeus per a projectes relacionats amb la conservació del medi natural. Amb aquests diners s'ha pogut excavar una part de l'espai fins a nivell freàtic per obrir una llacuna permanent de 90 metres de llargària i 60 d'amplada, mentre s'ha obert també una altra bassa més petita d'inundació temporal.

"És un primer pas", ha assegurat satisfet el president de Geven, apuntant que "ja serveix per augmentar la biodiversitat i veure el potenciat mediambiental de les Madrigueres". A més, considera que l'actuació serveix per "tenir una prova tangible que el projecte de naturalització és plenament factible". Un cop aconseguides les dues llacunes, ara preveuen comptar amb diverses espècies de animals, que esperen atraure de forma natural -ja s'ha pogut veure algun Ànec Collverd-. Amb tota probabilitat, però, sí que introduiran expressament el Fartet o Peix de Sequiol, que és "endèmic de la Península Ibèrica", ha recordat Collado.

El final d'aquesta primera fase de naturalització arribarà aquest dissabte 10 d'octubre a les 10h, quan Geven ha organitzat una plantada popular de Joncs, Tamarius, Alocs i Arçs Blancs al voltant de les llacunes. A partir d'aquí, continuaran buscant subvencions i col·laboracions amb l'Ajuntament, a qui retreuen "manca de voluntat política" davant el projecte de recuperació de les Madrigueres. Ricardo Collado ha criticat que "no és qüestió de diners, perquè es podrien fer petites actuacions" que contribuïssin a la intenció final: aconseguir transformar l'espai malmès en una zona d'aiguamolls litorals com era antigament.

Així, a molt llarg termini es vol recuperar el traçat original de la Riera de la Bisbal, que passava pel mig de les Madrigueres. També preveuen enllaçar l'espai natural amb la platja, on demanen que s'elimini qualsevol manteniment artificial per poder recuperar les dunes i l'aspecte salvatge-ara la platja és practicable, i hi ha una carretera i un aparcament que la separen de Les Madrigueres-. Collado ha explicat que volen "crear un itinerari interior sense fragmentar l'espai", de manera que es "prioritzi el valor mediambiental" a través d'un recorregut que arribi a totes les zones humides. D'aquesta manera, els accessos a les platges properes estarien situats als dos extrems del parc.