Vilanova i Vilafranca no volen perdre el tren

La connexió ferroviària entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès comença a ser alguna cosa més que un somni. Després que l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) hagi començat a treballar en la redacció d'un projecte que faria realitat l'anella ferroviària de la segona corona, els ajuntaments s'han afegit a la iniciativa. A principi de maig representants dels ajuntaments de Vilanova i Vilafranca, a més de tots els municipis que formen part de l'eix entre les dues capitals es van trobar per començar a perfilar el traçat que hauria de seguir la futura via del tren. Primer s'ha de veure si el projecte és tècnicament possible i, després, l'ATM haurà de definir les densitats de població necessàries perquè sigui econòmicament viable.

Les comarques del Garraf i l'Alt Penedès s'han afegit aquests dies a la iniciativa promoguda per l'Autoritat Metropolitana del Transport (AMT) i han començat a treballar per definir el futur eix ferroviari que unirà Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès i que podria donar sortida a una demanda històrica entre aquestes ciutats. L'increment de població dels últims deu anys tant al Garraf com a l'Alt Penedès, a més de la necessitat de tenir una xarxa ferroviària orbital a l'àrea metropolitana de Barcelona són alguns dels arguments que els representants dels ajuntaments del Garraf i l'Alt Penedès tenen per començar a posar les bases que podrien fer realitat aquest somni.

Mentre hi ha dues consultores que han començat a redactar un estudi d'enginyeria i impacte de la construcció de l'eix ferroviari orbital. Això ha suposat l'inici de les trobades entre els responsables dels ajuntaments de Mataró i Granollers [per fer un eix d'unió entre el Maresme i el Vallès Oriental], els de Terrassa i Martorell [que uniria el Vallès Occidental i el Baix Llobregat], i els de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Un dels primers passos que els representants del Garraf han fet ha estat demanar que el circuit ferroviari passi per les Roques i voregi el nucli de Ribes, a prop de l'hospital comarcal de Sant Camil. La definició d'aquest traçat suposaria la captació d'un elevat nombre d'usuaris pontencials, tal com reconeix el regidor de Serveis Viaris de Vilanova, Joan Benet. Segons ell, el més important és arribar a un acord entre els representants de Vilanova, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Olèrdola i Vilafranca per definir el traçat i, a partir d'aquí començar a analitzar les dades de mobilitat que es registren diàriament en aquest nucli.

Precisament, el tinent d'alcalde de Vilafranca, Jordi Cuyàs, creu que el pas que s'ha fet amb la celebració de la primera reunió entre representants de tots aquests municipis forma part d'un canvi en la manera d'entendre la ciutat. Segons Cuyàs, el Garraf i l'Alt Penedès han de treballar conjuntament per garantir l'oferta de serveis que els ciutadans necessiten. Cuyàs confia que la constitució de la comissió de seguiment que seguirà el projecte del futur eix ferroviari ha de treballar de manera cohesionada perquè aquesta és la manera com les ciutats de la segona corona metropolitana han trobat el seu lloc al pla estratègic metropolità.

Per a Vilafranca del Penedès la unió ferroviària amb Vilanova seria un pas endavant en la connexió amb el mar que, segons els vilanovins podria garantir també l'obertura al port de mercaderies. A més de potenciar l'ús del transport públic, aquest traçat ferroviari permetria moderar l'ús del vehicle privat i perfilar més punts de connexió entre les capitals de les dues comarques i Vilafranca podria esdevenir un punt nodal en la xarxa ferroviària catalana.