Institut Espanyol d'Oceanografia

Sorpresa per l'albirament d'una balena iubarta a la costa tarragonina

Al mar Mediterrani és té constància de molt pocs registres d'aquesta espècie de balena geperuda, més habitual a les aigües fredes

Sorpresa per l'albirament d'una balena iubarta a la costa tarragonina. IEO

Sorpresa per l'albirament d'una balena iubarta a la costa tarragonina. IEO

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Una científica del programa d'observadors de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) va registrar el passat 29 de març la presència d'una balena iubarta (Megaptera novaeangliae) davant de la costa de Tarragona. La presència d'aquest cetaci és molt rara en aquesta zona del Mediterrani i ha estat una sorpresa per als experts. L'albirament va tenir lloc a unes 5 milles de la costa tarragonina i es va realitzar a bord del buc pesquer en el qual l'observadora realitzava el seu treball.

La balena va poder ser detectada quan va emergir fins a la superfície i va començar a batre el mar amb les seves aletes i cua, un tret distintiu del comportament d'aquesta espècie, coneguda també com a balena amb gep o geperuda. "La sorpresa inicial va donar pas de seguida al registre del major nombre possible de detalls", explica Matxalen Pauly, l'observadora responsable de l'albirament. "El cetaci va romandre en la superfície uns minuts colpejant el mar insistentment amb la seva aleta cabal. En aquest temps també va deixar veure la seva petita aleta dorsal i part de les seves aletes pectorals, blanques", va relatar la científica.

La rapidesa amb que van ser preses les imatges va ser clau per poder identificar l'espècie. La balena geperuda o iubarta pertanyent al subordre dels misticets o cetacis amb barba, és de les balenes més grans, ja que aconsegueix una longitud màxima d'uns 16 m. Té una distribució global i està present en tots els oceans del planeta. No obstant això, en el Mediterrani és accidental, d'aquí la rellevància de l'observació. Encara que tenen preferència per aigües fredes, com les llindants amb els pols, durant els hiverns polars busquen aigües més temperades en zones subtropicals. És en aquestes regions on es reprodueixen. Els exemplars adults poden sobrepassar les 30 tones de pes i les cries en néixer pesen uns 600 kg.

En el mar Mediterrani és té constància de molt pocs registres (amb prou feines una vintena entre varades, capturadess accidentals i observacions), encara que en l'última dècada semblen haver augmentat pel que fa a anys anteriors. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local