Imatge d'arxiu de l'àrea metrpolitana. ACN
ACN/ Pol Solà |
Barcelona
08-06-2016 10:25
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Els 7,5 milions d'habitants de Catalunya van respirar aire contaminat durant 2015. Així ho indica l'Informe anual de qualitat de l'aire d'Ecologistes en Acció, que conclou que la totalitat de la població i del territori de Catalunya van estar exposats a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). "El repunt del trànsit i el frau en les emissions dels automòbils, l'augment del trànsit marítim i l'aposta per la incineració de residus i les energies brutes en detriment de les renovables" són les principals causes d'un problema que afecta la salut de la ciutadania, però també als cultius i espais naturals. L'informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides en 120 estacions oficials de mesurament de tot Catalunya, i 580 a la resta de l'estat.
L'informe d'Ecologistes en Acció pren com a referència els valors màxims de contaminació recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'objectiu a llarg termini per protegir la vegetació establert per la Unió Europea. D'acord a aquests nivells, l'aire contaminat va afectar en 2015 a la totalitat de la població i del territori de Catalunya.
El 2015 s'ha produït un augment general dels nivells de contaminació de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2), ozó troposfèric (O3) i diòxid de sofre (SO2), el primer des de l'inici de la crisi econòmica el 2008. La contaminació generada des de l'àrea metropolitana de Barcelona, les autovies i autopistes i la zona industrial del Camp de Tarragona s'estén pel territori afectant zones més allunyades i rurals en forma d'ozó troposfèric.
Si es prenen els valoris límit establerts per la normativa espanyola i europea, més laxos que les recomanacions de l'OMS, la població que respira aire contaminat per sobre dels límits legals seria de 5 milions d'habitants a l'àrea de Barcelona, el Vallès, Baix Llobregat, la plana de Vic, l’Alt Llobregat, el Prepirineu, les terres de Ponent i les Terres de l’Ebre. La superfície exposada a nivells de contaminació que excedeixen dels legalment permesos per protegir els cultius agrícoles i els ecosistemes naturals arriba als 24.000 quilòmetres quadrats, gairebé tres quartes parts del territori català.
L'ozó troposfèric és el contaminant que presenta una major extensió i afectació a la població, amb uns nivells que es mantenen estacionaris o fins i tot a l'alça. Això es deu a l'increment de les temperatures mitjanes i de les situacions meteorològiques extremes (onades de calor) durant l'estiu, com a resultat del canvi climàtic. Durant l'any 2015 els nivells d'ozó van augmentar per la major calor respecte als de 2014, de manera que tota la població i el territori de Catalunya han seguit exposats a concentracions d'ozó perilloses per a la salut humana i vegetal.
El diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules (PM10 i PM2,5) en l'aire també afecten la pràctica totalitat de la població de Catalunya, amb especial incidència a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segueixen, per tant, sent una "seriosa amenaça" per a la salut, i més ara, ja que durant l'any passat es va interrompre la tendència a la baixa iniciada el 2008 amb la crisi econòmica.
El 2015 s'ha reiterat a la plana de Vic la superació registrada per primera vegada l'any 2013 del valor objectiu anual establert en la normativa pel benzo(a)pirè, una perillosa substància cancerígena. En altres 17 de les 23 estacions que han mesurat aquest contaminant a Catalunya han superat la recomanació de l'OMS, afectant a 14 de les seves 15 zones. A l'estació d'Igualada es mantenen les superacions del límit legal semihorari de sulfur d'hidrogen (H2S).
Problema seriós
Catalunya presenta així dues zones amb una elevada contaminació: l'àrea de Barcelona i el Vallès-Baix Llobregat, a causa de l'elevada intensitat de trànsit rodat i la forta activitat industrial que suporten els dos territoris, així com al fort augment del trànsit marítim comercial i de creuers que té com a origen o destí el port de Barcelona. La contaminació generada en aquestes zones s'expandeix per la resta del territori causant afeccions en zones rurals molt allunyades en forma d'ozó troposfèric, que arriben fins i tot fins al Pirineu Occidental i l'Ebre. La situació ha empitjorat "substancialment" respecte gairebé tots els contaminants regulats en relació a l'any 2014.
Com a conseqüència, tota la població catalana respira un aire perjudicial per a la salut segons les recomanacions de l'OMS, més de 5 milions dels quals viuen en zones que superen els límits legals (el 67% de la població), i la totalitat del territori està exposat a nivells de contaminació que danyen la vegetació. No obstant això, fins fa poc l'àrea de Barcelona i Vallès-Baix Llobregat no tenien plans de millora de la qualitat de l'aire encaminats a reduir elevats nivells de partícules en suspensió i diòxid de nitrogen. Segons l'entitat, hi ha una "manca absoluta de compromís" de les diferents administracions catalanes per reduir la pol·lució atmosfèrica.
Els ecologistes no tenen coneixement de l'elaboració per la Generalitat de cap pla de millora de la qualitat de l'aire, referit a les superacions del valor objectiu legal d'ozó a les zones i estacions assenyalades. Tampoc en relació a les superacions del valor límit de PM10 i del valor objectiu de benzo(a)pirè, a la plana de Vic, i apunten que les causes haurien de ser objecte d'un exhaustiu anàlisi.
En resposta a aquesta situació, s'està generant una important mobilització ciutadana entorn del problema, que ha cristal·litzat amb la creació el 2015 de la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, a la qual s'han adherit desenes d'organitzacions veïnals, socials, ecologistes, científiques i d'afectats de Catalunya, amb la finalitat de pressionar les administracions i aconseguir canvis en la mobilitat i la indústria.
Ecologistes en Acció creu que la contaminació de l'aire hauria d'abordar-se com un problema de primer ordre. Cada any es registren més de 25.000 morts prematures a tot l'estat espanyol per afeccions derivades de la contaminació de l'aire, d'acord amb les últimes estimacions de l'Agència Europea del Medi ambient. Els costos sanitaris derivats de la contaminació atmosfèrica representen almenys 32.000 milions d'euros a l'any, un 2,8% del PIB espanyol, segons l'OMS i l'OCDE, sense considerar el cost dels danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.
Els Plans de Millora de la Qualitat de l'Aire per reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent. Però, en el cas de l'ozó, la Generalitat de Catalunya porta anys "ometent l'elaboració i aplicació" d'aquests plans, resultant preceptius en totes les zones del país excepte al Penedès-Garraf, Comarques Centrals i Maresme. "Es tracta d'una negligència que està posant en perill la salut d'1,2 milions de catalans", afirmen els ecologistes.
Les principals vies d'actuació per reduir la contaminació de l'aire que reclama la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, de la qual Ecologistes en Acció forma part, són la creació de Zones de Baixa Emissió com estan fent més de 200 ciutats de 12 països europeus, de restricció del trànsit al centre de les ciutats amb etiquetatge de vehicles i planificació de polítiques de mobilitat sostenible (vianant, bicicleta i transport públic).
A més, a la zona portuària volen una regulació obligatòria per restringir l'entrada de vaixells i creuers que utilitzen combustibles altament contaminants, així com la connexió a la xarxa elèctrica quan estan atracats al port. En l'àmbit industrial, proposen la implementació de les millors tècniques disponibles i el desenvolupament d'un pla de tancament progressiu de les plantes incineradores, de crema de residus a les cimenteres i de les plantes de generació elèctrica en paral·lel a l'execució de plans ambiciosos de desplegament d'energies renovables i de prevenció i reducció de residus.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!