La PAH acusa el TSJC de no voler avisar als serveis socials abans dels desnonaments

La Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH) ha acusat aquest divendres directament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i al seu president, Jesús María Barrientos, de no voler ajudar en l'atenció social als desnonats per impagaments d'hipoteques o lloguers, alertant amb antelació als serveis socials abans del desnonament. L'entitat també recrimina a la Generalitat i als ajuntaments que no apliquin les lleis sobre habitatge encara vigents i no suspeses per resoldre la manca d'habitatge públic o l'increment desorbitat dels preus del lloguer.

Macías ha recordat que el protocol signat fa anys pel TSJC, la Generalitat i l'Ajuntament que preveia que els jutjats avisessin als serveis socials abans d'ordenar els desnonaments no s'ha complert, perquè els jutjats van al·legar que podia vulnerar la protecció de dades. Quan Colau va ser investida alcaldessa el juny del 2015 va reunir-se poc després amb l'aleshores president del TSJC, el progressista Miguel Ángel Gimeno, per abordar la situació. Des d'aleshores s'ha intentat reelaborar el protocol, però l'alcaldessa de Barcelona no s'ha pogut reunir amb el conservador Barrientos des que aquest va prendre possessió del càrrec a principis d'any suposadament per problemes d'agenda del president del TSJC.

El portaveu de la PAH, Carlos Macías, ha explicat que aquest dijous la Generalitat i l'Ajuntament es van comprometre a pressionar conjuntament el TSJC per refer el protocol. L'entitat ha presentat aquest divendres l'estudi 'Exclusió residencial al món local: crisi hipotecària a Barcelona' basat en les 900 famílies que han demanat ajuda a l'entitat entre 2013 i 2016 i els ha fet diverses entrevistes i qüestionaris al llarg del temps per veure la seva evolució. És el tercer informe d'aquest tipus i a banda de les entrevistes personals recull legislació internacional, estatal, catalana i local sobre la matèria.

Dades estadístiques

Així, de les 900 famílies ateses, el 35% eren del districte de Nou Barris, i el 19% de Sant Martí. La meitat eren de nacionalitat espanyola, i un 22% eren equatorians. El 40% dels afectats tenien la hipoteca amb CatalunyaBanc, un 15% amb BBVA i un 8% amb Bankia. La meitat de les hipoteques es van signar entre el 2005 i el 2006, el 84% del 2004 al 2007. Només el 7% de les hipoteques impagades es van signar del 2008 fins ara. L'import més freqüent de les hipoteques era entre 150.000 i 300.000 euros, i es concedien per un termini de 26 a 30 anys. La majoria dels afectats van tenir el seu primer impagament de la quota mensual entre el 2012 i el 2013.

La majoria dels afectats van néixer entre l'any 1960 i el 1980. Un 61% tenen fills menors d'edat a càrrec, un 12% viuen amb ancians i un 12% amb persones amb dependència.

Sobre els efectes en la salut de l'impagament o el possible desnonament, la meitat dels afectats pateixen ansietat, un terç depressió, un 17% insomni i un 11% tensió familiar. La PAH recorda que l'afectació també arriba als avaladors de la hipoteca, cosa que significa unes 3.200 persones en total.

Més de la meitat dels afectats, un 54%, tenien una quota hipotecària superior als seus ingressos, que majoritàriament anaven de 400 a 1.200 euros. El 68% dels afectats van deixar de pagar perquè es van quedar a l'atur, el 43% perquè la quota els va augmentar, un 32% per acumulació d'altres deutes, i un 22% per divorci de la parella, el 64% de les quals eren dones.

La meitat dels afectats que ha acudit a la PAH no ha anat als serveis socials, i de la meitat que hi ha anat, dos terços no n'han sortit satisfets. Finalment, sobre la resolució del deute, el 42% encara estan negociant, un 27% ha aconseguit un lloguer social i un 39% ha aconseguit una dació total de l'habitatge.

Aplicar lleis vigents

El portaveu de la PAH, Carlos Macías, ha volgut evidenciar que a Barcelona hi ha entre 8 i 10 desnonaments cada dia, i a tot Catalunya uns 43. Per evitar-los o reduir-los, ha dit, es podrien aplicar ja mesures previstes a la llei d'habitatge de Catalunya del 2007 i a les parts no suspeses de la llei d'emergència habitacional del 2015. A més a més, ha advertit que el problema més greu actualment és l'impagament de lloguer, que suposa el 90% dels desnonaments a Barcelona, i per això ha instat les autoritats a posar-hi remei aviat, i no "esperar vuit anys" com ha passat amb les hipoteques. Si no fos així, d'aquí vuit anys, ha dit, Barcelona estarà buida de barcelonins, que hauran hagut de marxar per no poder pagar els creixents preus del lloguer residencial.

L'estudi conclou amb una vintena de recomanacions, sobretot a l'Ajuntament de Barcelona, a qui ha demanat que ampliï el servei de mediació i que s'obrin les convocatòries per ajut al lloguer durant tot l'any i no només durant uns mesos. També ha demanat que la Mesa d'Emergència Habitacional reculli totes les realitats existents, com la dels impagaments en el relloguer d'habitacions, que no tenen una ordre judicial formal de desallotjament però que cada cop es donen més, o la dels immigrants irregulars.

Macías també ha recordat que la llei del 2007 preveia un parc públic d'habitatge del 15% l'any 2027, però actualment només s'arriba a l'1,2%. Tot i així, ha recordat que Barcelona té quasi 90.000 pisos buits i Catalunya més de 440.000, cosa que pal·liaria part del dèficit. Per fer-ho, també caldria fer un cens actualitzat dels habitatges i inspeccions.

Per últim, també es reclama que l'allotjament temporal de famílies desnonades s'ampliï, perquè actualment només hi ha 40 pisos a Barcelona, però cada setmana hi ha més de 40 desallotjaments. Per a Macías, és més barat que l'Ajuntament llogui més pisos per destinar-los a aquest objectiu que no pas que pagui durant setmanes i mesos pensions a les famílies necessitades.