ACN |
Barcelona
05-01-2017 08:00
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El traspàs del servei de Rodalies per part de l'Estat a mans de la Generalitat de Catalunya ha tornat a ser el principal element de discrepància entre el Govern català i l'executiu espanyol. La reunió que ha mantingut el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, amb el conseller de Territori, Josep Rull, i la consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, no ha aconseguit gaires avenços en aquesta matèria. Rull ha insistit que els "compromisos s'han de complir", ha reclamat les inversions pactades en anteriors reunions entre el Govern i l'Estat, i ha remarcat que "la millor manera de garantir el compliment" de tots els compromisos és amb el traspàs del servei complet de Rodalies a la Generalitat. El ministre, però, no ho veu igual, nega que l'Estat vagi a cedir la titularitat i s'ha limitat a oferir el compromís per "prendre totes les decisions de manera consensuada" amb el Govern. Emmarcat en aquesta voluntat, De la Serna ha anunciat que el ministeri ultima un nou Pla de Rodalies "més actualitzat" i amb el que pretén fixar "les prioritats" en inversions i actuacions "conjuntament" amb el Govern.
No hi ha acord amb Rodalies. De fet, el desacord és tan gran que Generalitat i Estat espanyol tenen visions oposades sobre la rel del que creuen que hauria de ser la solució al servei ferroviari. Després de la reunió mantinguda aquest dimecres a Barcelona, al departament de Territori, i on ha estat present el president d'Adif, tant el ministre com el conseller han coincidit en la necessitat d'actuar sobre el servei de manera urgent. Però un cop fet el diagnòstic més general, la discrepància ha estat total entre les dues administracions.
Rull s'ha mostrat disposat a "dialogar" amb l'Estat sobre totes les qüestions que el govern espanyol vulgui, però ha avisat que en aquesta matèria, les coses ja estan molt clares. "En aquest àmbit "està tot parlat amb l'Estat". "Hi ha plans fets, compromisos i documents amb xifres, calendaris i inversions, que malauradament no s'han complert. Per tant, diàleg sí, però el que calen són fets", ha dit el conseller recordant tot el llistat de plans i acords assolits entre la Generalitat i l'Estat en les darreres dècades per millorar Rodalies, així com el que consider un "gran i greu nivell d'incompliment" dels mateixos.
En total, Rull calcula que la manca d'inversió de l'Estat i els incompliments dels dos darrers plans han fet que hi hagi prop de 4.000 milions d'euros compromesos i signats que mai han arribat a Rodalies, i que les plans i inversions tenen un grau d'execució que van del 5% al 13%. Concretament, el conseller ha parlat del Pla d'Infraestructures de Rodalies de Barcelona 2008-2015, que tenia una inversió prevista de 4.000 milions i que Territori assegura que té un grau de compliment del 13,5% i una inversió pendent del 86,5% (3.461,5 milions d'euros). Rull també ha posat sobre la taula les dades del Pla d'Actuacions Prioritàries a la RFIG 2014-2016, que comprometia a l'Estat a invertir 306 milions però que segons el departament només té un grau de compliment del 5,9% i encara resta una inversió pendent de 288 milions (el 94,1%). El ministre, però, discrepa d'aquestes dades i ha reconegut que Estat i Generalitat no es posen d'acord "en els números" sobre el que s'ha executat a Catalunya.
És per això que Rull insisteix que per "garantir el compliment dels compromisos" i acabar amb "l'escepticisme" que provoca l'Estat amb les seves voluntats de nous acords en Rodalies, el que cal és el traspàs de la titularitat completa del servei. "És una reivindicació bàsica i transversal de la societat catalana. Volem el control dels trens, les vies i les estacions, i serà el millor mecanisme per restablir i garantir la confiança i que el que es promet, es compleix", ha sentenciat Rull amb el ministre a la seva esquerra.
Per la seva part, Íñigo de la Serna ha volgut estirar de bon to i bona voluntat, però tant dins de la reunió com a la roda de premsa conjunta posterior, s'ha negat ha cedir en el traspàs. "La nostra posició és la de seguir sostenint la residència de la titularitat", ha dit, tot matisant que Foment té la intenció que en infraestructures cabdals com aquestes "es pugui ser capaç de compartir les decisions i les prioritats en la gestió" amb la Generalitat. "Les prioritats de les obres, per exemple, les hem de compartir", ha afegit.
Aquesta és, per al ministre, la màxima cessió a la que podrà arribar Foment en Rodalies, topant així de ple amb la reivindicació del traspàs que fa el Govern. De la Serna, que ha recordat que "altres comunitats autònomes també ho demanen i la posició de Foment és la mateixa", ha volgut que la seva decisió s'interpreti com una qüestió de concepció i no com un atac a Catalunya. Per això, ha insistit que té la ferma voluntat de negociar cada pas que vulgui fer en Rodalies amb el Govern. "Ens agradaria que les decisions no les prengués el ministeri unilateralment, sinó de manera natural i fluida amb la Generalitat. Estic convençut que coincidirem en la immensa majoria de prioritats, i som conscients de la necessitat de fer aquestes actuacions", ha conclòs el ministre.
A més, De la Serna ha anunciat que el ministeri ultima un nou Pla de Rodalies, cosa que ha provocat que Rull recordi que de documents semblants ja hi ha molts signats i compromesos. "El que cal no és un altre pla, sinó complir els que hi ha", ha dit. El ministre, però, ha advertit que alguns d'aquests plans anteriors estan fets "fa molts anys" i podrien "condicionar l'acció executiva i suposar un perjudici" en fixar com a prioritàries actuacions que ara no ho són i obviar-ne d'altres més urgents.
És per això que el ministre defensa quest nou document que prepara i que vol "consensuar" amb el Govern abans de presentar-lo, per fixar "conjuntament" les prioritats. "En el marc de negociació, aquest seia un capítol especial, on pretenem fer una proposta de pla que volem que sigui actualitzat, que estableixi les prioritats d'aquests moments. Estem treballant en això i estem en una fase molt avançada per presentar-la en una comissió tècnica al Govern", ha conclòs el ministre.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!