El CAAD Penedès-Garraf frega la saturació amb gairebé 600 gossos i gats

Amb 450 gossos i 130 gats, el Centre d'Acollida d'Animals de Companyia (CAAD) Penedès-Garraf es troba actualment a la ratlla de la saturació. De fet, el centre acull gairebé el doble d'animals de la seva capacitat real, però la necessitat de donar cabuda a tots els gossos i gats que hi arriben habitualment ha acabat generant aquesta problemàtica de sobreocupació.

Anna Martí, responsable del centre des de fa tres mesos, explica que “el nostre objectiu primordial continua sent el d'incrementar el número d'adopcions per donar sortida al màxim número de gossos i gats que tenim”. Martí va assenyalar que “s'està treballant en una futura reforma del centre, però no contemplem cap ampliació perquè el que no volem és que vagi augmentant el número d'animals. De fet, la nostra feina se centra en reduir la població que hi ha al CAAD i per això estem treballant en noves campanyes de divulgació que es donaran a conèixer en breu”.

Després del periode de Nadal podria semblar que la xifra d'abandonaments es dispara, però no és així. Tal i com explica Anna Martí “ara els animals que s'han regalat per Nadal o Reis encara són cadells i segueixen sent una joguina. Els abandonaments augmenten molt a la primavera quan ja comencen a ser més adults”.

Igualment, la direcció del centre vol divulgar entre la població l'acollida temporal de gats i gossos. Les darreres setmanes de fred intens, per exemple, han generat molts problemes als animals i si alguns poguessin ser acolllits durant uns dies en alguna llar, aquest maldecap es reduiria.

El pastor belga sense cama

Dels animals que han arribat en els darrers mesos al Centre d'Acollida, n'hi ha un que s'ha convertit en un emblema i que simbolitza la realitat amb la que treballen a diari els professionals del centre. Es tracta d'un pastor belga que va ser localitzat en una propietat privada de la comarca en condicions molt precàries. Els veterinaris li van haver d'amputar una de les dues cames del davant i fer-li diferents intervencions quirúrgiques per a salvar-li la vida.

Ara, el gos ja es troba bé, però li falta la cama i això en dificulta sobremanera la seva adopció. Anna Martí explica que “aquest gos és un dels casos més dramàtics que hem tingut en els últims mesos, però aquí la realitat és dura. Hi ha gossos i gats que porten gairebé tota la vida esperant que alguna persona els adopti”.