Greuge comparatiu

Els conductors del Garraf i Penedès, atrapats per unes infraestructures cares o obsoletes

Per desplaçar-se a Barcelona o Tarragona, els conductors han d'utilitzar infraestructures que són molt cares o bé d'altres que han quedat obsoletes o estan farcides d'entrebancs

Els conductors del Garraf i Penedès, atrapats per unes infraestructures cares o obsoletes. Ramon Filella

Els conductors del Garraf i Penedès, atrapats per unes infraestructures cares o obsoletes. Ramon Filella

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Els automobilistes que viuen a les comarques del Garraf i de l'Alt i el Baix Penedès pateixen un marcat greuge comparatiu en relació als d'altres zones de la demarcació de Barcelona. Per desplaçar-se des de les tres comarques fins Barcelona o Tarragona, els conductors garrafencs i penedesencs han d'utilitzar, sense possibilitat de trobar cap alternativa, infraestructures que són molt cares o bé d'altres que han quedat obsoletes o estan farcides d'entrebancs.

Per sortir de Vilafranca, Vilanova, Vendrell o Sitges i anar cap a Barcelona o Tarragona hi ha l'opció d'utilitzar les autopistes AP-7 i C-32 i pagar els corresponents peatges en les dues direccions o, si es prefereix no pagar, només queda el “via crucis” de recórrer a la N-340 i passar per l'Ordal i Vallirana en direcció nord i per L'Arboç i Bellvei en direcció sud havent de superar semàfors, rotondes i els perills de l'exagerat trànsit tant de camions com de cotxes particulars. En el cas dels automobilistes sitgetans o vilanovins, l'alternativa encara és molt pijor per les Costes del Garraf on les cues i els accidents augmenten cada dia que passa.

Altres ciutats de la “segona corona”

Aquesta situació tan extrema no es reperetix pels conductors d'altres ciutats de l'anomenada “segona corona”. Vic (amb la C-17 gratuïta), Igualada (amb l'A-2 i un peatge més barat), Granollers (amb la possibilitat de recórrer a la B-30), Sabadell o Terrassa disposen d'alternatives. Només el cas de Mataró, amb peatges i una N-II completament obsoleta, es pot equiparar al cas del Penedès i del Garraf. Estem, doncs, davant una situació que genera un greuge comparatiu que des de les administracions son semblen voler resoldre amb celeritat.

Les campanyes que des de diversos sectors de la societat civil s'han anat engegant en els darrers anys han servit per posar damunt de la taula la problemàtica, però no per solucionar cap dels problemes plantejats. En els últims mesos, les protestes per la creixent perillositat de les Costes del Garraf o la nova iniciativa d'un particular de Sant Sadurní d'Anoia reclamant l'eliminació dels peatges de l'AP-7 han tornat a donar rellevància al malestar de la ciutadania per una situació que ratlla, a vegades, l'abús.

De moment, però, la variant de Vallirana sembla que no estarà acabada fins, com a mínim, el 2019, el preu del peatge de la C-32 segueix sense alterar-se, les Costes del Garraf incrementen el número d'accidents i la N-340 continua sent un vial obsolet que no està adaptat a les necessitats del trànsit actual.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local