Els acords, desacords i les denúncies creuades per la casa ocupada a Calafell encenen el debat a les xarxes

El debat sobre l’incident d’ahir dijous al carrer Miramar del Poble de Calafell en què un propietari va cometre una violació del seu propi domicili per intentar fer fora els ocupants ha encès les xarxes socials. Es dona la paradoxa que el propietari va decidir ocupar el seu propi domicili amb la intenció de desallotjar els ocupants, però en realitat, segons la legislació vigent, el què estava cometent era una violació de domicili. Aquest va ser el motiu de la denúncia de la família que ocupa la casa, però a la vegada els propietaris van interposar una demanda per usurpació de la propietat. L’eix del debat a les xarxes pivota entre el dret a l’habitatge digne, la situació d’emergència social i els drets a la propietat privada.

Com es recordarà, aquest cas del Poble de Calafell és especialment curiós perquè els ocupants van ocupar la casa fa tres anys assegurant-se que era d’un banc. La situació del matrimoni era especialment greu, amb pocs ingressos i sis fills menors que criar. Havien buscat la possibilitat de residir a l’habitatge pactant un lloguer social. Anys més tard, Jordi Muñoz, es va interessar per aquesta casa i es va dirigir al banc que n’era propietari. Em van fer una oferta especial perquè la casa estava ocupada, però no per la meitat del preu de mercat, reconeix el propietari. Muñoz assegura que abans de formalitzar la compra de l’habitatge va parlar amb els ocupants i va arribar a un acord verbal en què aquests abandonarien la casa a canvi d’una quantitat de diners, diu el propietari.

Als pocs dies, Muñoz va passar a ser el nou propietari. Però va veure que els inquilins no marxaven i tampoc podia comunicar-se amb ells. Em vaig posar nerviós i a través de veïns  d’intermediaris els vaig fer una nova oferta: deixar la casa a canvi d’anar a un altre pis en què jo els pagaria un any el lloguer, en aquest punt Muñoz afirma que va rebre la negativa per part dels ocupants.

En aquest moment, Muñoz contracta una empresa de control d’accés i mediació entre propietari i ocupants, que assegura que no era l’empresa Desokupa, coneguda per diferents denúncies pels seus mètodes intimidatoris. L’empresa va reiterar l’oferta als ocupants, estava disposat a signar un acord davant notari, exclama el propietari, però els inquilins de nou van dir que no. Finalment, Jordi Muñoz va decidir entrar al seu propi habitatge aprofitant que els ocupants no hi eren.

Segons la Llei en realitat estava cometent una violació de domicili. Ara es veu resignat a posar una denúncia penal o civil per usurpació de la propietat, ja que sembla que la via de la negociació està esgotada. Els ocupants ja han manifestat que no abandonaran la casa sinó tenen plenes garanties de disposar d’un habitatge que puguin sostenir econòmicament.