Lenta recuperació del Parc del Foix cinc anys després del gran incendi forestal del 2012

Aquest dilluns es compleixen cinc anys del gran incendi forestal que el juny del 2012 va afectar greument el Parc del Foix. Un total de 636 hectàrees, la major part pertanyents al parc natural, es van cremar en l'incendi en una jornada negra en la història forestal de l'Alt Penedès i el Garraf. El foc va obligar a un ampli desplegament dels equips d'emergència que van treballar des del migdia del dia 12 fins a primeres hores del dia 13.

Cinc anys després d'aquell dia, la recuperació del terreny afectat està sent molt lenta tal i com reconeix el director del Parc del Foix, Pau Mundó. Mundó assenyala que “l'àrea afectada del parc natural s'està refent, però ho fa de manera lenta i amb problemes afegits que hem d'intentar resoldre”. Les espècies anomenades “piròfites” (adaptades al foc), molt típiques del clima mediterrani, ja han crescut a gran part de les més de 630 hectàrees cremades i han cobert de verd els espais que es van veure afectats per l'efecte de les flames. Es tracta d'espècies com el romaní, l'espigol, l'arboç, el llentiscle o el garric, entre d'altres.

Els problemes, però, radiquen en la massa arbrada que es va perdre aquella fatídica jornada. Pau Mundó indica que “el foc va cremar una gran quantitat d'hectàrees de pi jove que encara no estava en periode reproductiu i, per tant, tot el terreny que ocupava aquesta espècie no s'ha pogut recuperar.” Es tracta de zones ben visibles de l'àrea cremada en les que només s'hi aprecien les espècies piròfites.

Densitat exagerada

L'incendi també va reduir a cendres moltes hectàreees de pi adult i d'altres tipus d'arbres. En aquest cas, les pinyes que van esclatar van poder sembrar de llavors el terreny i, des d'aleshores, han anat creixent nous exemplars. El director del Parc del Foix, però, especifica que “ens trobem amb un  creixement molt dens en algunes zones afectades pel foc i caldrà adoptar mesures correctores que passen per reduir aquesta densitat exagerada de nous exemplars”.

Sobre una possible reforestació de les zones en les que el creixement de nous arbres és gairebé inexistent, Mundó indica que “en el seu moment vàrem decidir esperar per veure com es recuperava el terreny i ara que ja han passat cinc anys i ja hem comprovat l'evolució ha arribat el moment de prendre noves decisions”.

També recorden la jornada els veïns de diversos sectors propers al parc. Els residents de les urbanitzacions Les Palmeres de Canyelles i Daltmar d'Olèrdola van estar en primera línia de foc aquell dia i, fins i tot, en alguns casos van haver d'abandonar les seves llars. Passats cinc anys, la major part d'ells continua vivint a les mateixes urbanitzacions i, malgrat que sempre tenen present que un incendi d'aquestes característiques es pot repetir en qualsevol moment, no pensen deixar les seves masies i cases unifamiliars.