La Beguda Alta, més a prop de resoldre el conflicte de pertànyer a tres municipis i tres comarques diferents

El miler de veïns de la Beguda Alta estan cada cop més a prop de resoldre els problemes administratius que pateixen pel fet de pertànyer a tres municipis i tres comarques diferents –Masquefa (Anoia), Sant Esteves Sesrovires (Baix Llobregat) i Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès)-. La Generalitat va plantejar en un informe elaborat per la Comissió de Delimitació Territorial l'annexió de la Beguda Alta al municipi de Masquefa i els tres consistoris poden presentar al·legacions a la proposta fins aquest divendres 3 de novembre. Els batlles de les tres poblacions han explicat a l'ACN que veuen amb bons ulls que la Beguda Alta s'annexioni a Masquefa, malgrat que demanen algunes modificacions dels límits territorials. Un dels punts que genera discrepàncies és la idoneïtat o no de celebrar una consulta perquè els veïns escullin on volen pertànyer. Mentre que Sant Llorenç d'Hortons creu que l'annexió a Masquefa l'han d'avalar els veïns a través d'un sondeig popular, els alcaldes de Sant Esteve Sesrovires i Masquefa no ho veuen necessari.

La Beguda Alta és un nucli de població de prop d'un miler d'habitants que pertany a tres municipis i tres comarques diferents. En funció del carrer on resideixen, els veïns depenen administrativament de Masquefa (Anoia), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) o San Llorenç d'Hortons (Alt Penedès). Ara, els seus residents comencen a veure la llum al final del túnel i confien que la situació es pugui resoldre aviat, segons ha assegurat a l'ACN el president de l'Associació de Vilatans de la Beguda Alta, Albert Batlle. Per ell, la situació que viuen els veïns és "molt estranya" i el fet de dependre de tres municipis diferents provoca diferències administratives entre ells.

En els darrers dies els plens municipals dels tres Ajuntaments estan sotmeten a validació l'informe que va fer la Generalitat per resoldre el conflicte i tenen temps fins el 3 de novembre per enviar els seus informes amb les al·legacions que hagin fet.

Una consulta popular per validar els resultats, punt de disputa

L'alcalde de Sant Llorenç d’Hortons, Jordi Ferrer, és l'únic dels tres batlles que a hores d'ara defensa que l'annexió a Masquefa hauria de comptar amb la "validació" de tots els veïns de la Beguda Alta, que haurien de pronunciar-se en una consulta popular sobre la proposta feta per la Generalitat. Ferrer sosté que "és un tema prou important com per tenir en compte la opinió de la ciutadania" i farà aquesta petició en el conjunt d'al·legacions que l'Ajuntament presentarà a Governació.

En aquest punt, el batlle de Masquefa, Xavier Boquete, s'ha mostrat especialment crític amb la proposta de Ferrer, ja que, tal com ha explicat "en el seu moment ens vam reunir tots els alcaldes i entitats de la Beguda i, malgrat que els veïns van dir que no calia fer una consulta, vam consensuar que la tiraríem endavant, sobretot, per la insistència de l'alcalde de Sant Llorenç d'Hortons. Després de preparar tots els documents necessaris per fer la consulta, en una reunió posterior, resulta que l'alcalde Sant Llorenç d'Hortons ens diu que no calia fer la consulta". "De vegades un arriba a la via d'esgotament per intentar buscar una solució conjunta", ha lamentat Boquete.

Al seu torn, des de Sant Esteve Sesrovires, l'alcalde Enric Carbonell tampoc considera necessari fer una consulta popular "perquè els veïns de la Beguda Alta ja s'han pronunciat en nombroses ocasions”, alhora que recorda que l'estudi de la Universitat de Lleida del 2016 ja va recollir quines eren les preferències.

De fet, el president de l'associació de veïns de la Beguda Alta, Albert Batlle, ha assegurat que és una "tonteria" organitzar una consulta per validar els resultats, ja que "la gent de la Beguda ja hem recollit firmes, ens hem posicionat moltes vegades i no cal donar voltes a una cosa que ja està molt clara".

La urbanització de les Vinyes del Turó, exclosa

Totes tres ajuntaments presentaran al·legacions que fan referència als límits territorials que ha marcat la Comissió de Delimitació Territorial. En aquest punt, els consistoris també tenen algunes discrepàncies, sobretot pel que fa a la situació en què queda la zona de les Vinyes del Turó, una urbanització privada que està a tocar del nucli de la Beguda Alta i que actualment pertany a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Mentre que els Ajuntaments de Masquefa i Sant Esteve Sesrovires estan d'acord amb l'informe de la Generalitat que proposa mantenir la urbanització a Sant Esteve, el consistori de Sant Llorenç d'Hortons presentarà una al·legació per demanar que aquesta zona també es traspassi a Masquefa, ja que considera que la cessió del nucli de la Beguda Alta ha de ser "en bloc", sense fer excepcions amb cap àrea residencial.

Per la seva part, el batlle de Sant Esteve de Sesrovires, Enric Carbonell, diu que la setanta de famílies que viuen a les Vinyes del Turó han acordat recentment en assemblea mantenir-se dins el terme municipal d'aquest municipi del Baix Llobregat, com ja proposava la Generalitat. Per aquest motiu, l'informe que l'Ajuntament lliurarà a Governació demanarà que no es modifiqui res en relació a aquesta urbanització. També ho veu així Xavir Boquete, batlle de Masquefa, que, segons ha dit, "l'estudi de la Universitat de Lleida també ens deia que un 90% dels veïns de la urbanització volien seguir formant part de Sant Esteve i, per tant, a nosaltres ens toca respectar la voluntat dels veïns".

Ampliació dels límits territorials

D'altra banda, Masquefa i Sant Esteve també estan d'acord en què la cessió que han de fer tots els municipis ha de ser més gran. Per Carbonell, és un "error" fer una cessió mínima que només inclogui les zones residencials i s'ha preguntat "què passarà el dia que la Beguda Alta necessiti algun nou equipament municipal?". També ho veu així Boquete, que assegura que amb les línies que ha dibuixat el Departament de Governació es donen algunes "disfuncions" com ara que la nova depuradora que s'hauria de construir per la Beguda Alta queda fora dels límits territorials i, per tant, "hauríem de demanar permís a un tercer –l'Ajuntament de Sant Llorenç- per construir un equipament que ell no va fer a casa seva". Per això, el batlle de Masquefa demana a la Generalitat que "respecti" els àmbits que es van fixar quan es va crear la Mancomunitat de la Beguda Alta.

Tot i això, l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons presentarà una al·legació que va en la línia contrària. És a dir, demanaran que l'extensió de terrenys que s'annexin a Masquefa siguin només de 6,6 hectàrees, que és la zona que pertany al seu municipi que per ara està urbanitzada i on hi resideixen 231 veïns –la proposta de la Generalitat preveu una cessió de terrenys més àmplia-.

El calendari d'aplicació, pendent de l'article 155

El límit temporal perquè els tres consistoris presentin al·legacions a la proposta de la Generalitat finalitza el 3 de novembre i, a partir d'aquí, "el primer calendari ens deia que el proper mes de desembre aquest tema havia de quedar resolt", segons ha explicat el batlle de Masquefa. Amb tot, Boquete ha dit que "aquests eren els terminis que teníem sobre la taula la setmana passada però a dia d'avui i després de l'aplicació de l'article 155 ja no ho sé". Per la seva banda, el batlle de Sant Esteve Sesrovires calcula que el 2018 serà un "any d'adaptació" i que serà el 2019 quan la burocràcia estarà resolta i els veïns ja estaran oficialment empadronats a Masquefa.

Per la seva banda, el president de l'Associació de Vilatans de la Beguda Alta, Albert Batlle, ha demanat celeritat en tot aquest procés i que "no es posin més pals a les rodes".