Un ramat d’ovelles pastura a la masia Can Girona per disminuir el risc d’incendis a Sitges

Sitges aposta per millorar la prevenció d’incendis forestals a Can Girona amb l’ús d’un ramat de 350 ovelles i 70 cabres. Aquest bestiar ha començat a fer estades en un tancat temporal de 663 m², situat als terrenys de la masia Can Girona, mitjançant una col•laboració público-privada. L’Ajuntament de Sitges és part executiva juntament amb la Diputació de Barcelona en aquest projecte promogut pel Consorci dels Colls i Miralpeix-Costa del Garraf que contempla reintroduir la ramaderia al municipi, un ofici ancestral, i alhora utilitzar els hervíbors domèstics (cabres i ovelles) que   s’alimenten de vegetació de camps i boscos per mantenir netes les franges de protecció i el sotabosc amb l’objectiu de disminuir el combustible forestal i el risc d’incendis.

L’Ajuntament de Sitges completarà aquest projecte properament amb la posada en marxa d’un abeurador, una infraestructura necessària per donar de beure el bestiar a prop del tancat temporal situat en els terrenys de Can Girona, l’última masia de Sitges que encara es dedica a l’agricultura. La instal•lació d’un comptador d’aigua, la construcció de l’escomesa fins a l’abeurador i, també, el manteniment i el consum anual de l’aigua, que es destinarà per a ús ramader, anirà a càrrec de la Corporació municipal.

L’actuació complementa el tancat temporal, construït per la Diputació de Barcelona durant el mes de desembre passat en el marc del projecte del pla d’actuacions per a la millora forestal i la millora de conreus. Les estades d’ovelles i cabres al tancat temporal de Can Girona són de deu dies al mes, al llarg de l’any, tot i que aquest període pot ser variable segons l’oferta de biomassa vegetal (herbàcia i matollar).

Aposta per una gestió més sostenible

És la primera vegada que el Consistori sitgetà col•labora amb una iniciativa d’aquestes característiques. Segons el regidor de Medi Ambient, Jordi Mas, “és un projecte molt positiu per a Sitges ja que donar suport a la pastura en aquest tancat temporal a la masia Can Girona s’emmarca dins la política d’una gestió més sostenible. Tot el projecte posa de manifest la importància de la col•laboració público-privada. L’Ajuntament de Sitges i el Consorci dels Colls i Miralpeix-Costa del Garraf donen suport al pastor Sergi Sánchez i als propietaris de la masia Can Girona. La pastura d’aquest ramat d’ovelles i cabres a la masia Can Girona és un mètode sostenible i molt eficient perquè els animals ajudin a reduir l’excés de massa forestal i mantenir les franges controlades”, ha explicat el regidor de Medi Ambient. Mitjançant aquesta iniciativa, Sitges recupera l’activitat ramadera, ja que Sergi Sánchez és l’únic pastor del municipi, i gràcies al bestiar es manté net el terreny, una mesura de prevenció de risc d’incendis que alhora permet estalviar costos. A més ara treballem perquè el tancat temporal a Can Girona tingui un abeurador per al ramat d’ovelles i cabres”.

El ramat, guiat pel pastor Sergi Sánchez, pastura i neteja diverses zones de Sitges més enllà de les franges de les vinyes de la masia Can Girona i les franges de l’espai natural dels Colls–Miralpeix, situat entre Can Girona i els conreus de garrofers. Segons Sánchez, “la comarca del Garraf té un bona climatologia i la terra és molt bona. El problema és que la terra, que era conreable i fértil, s’ha perdut, perquè s’hi ha construït i ara costa trobar menjar per al ramat. A més, el terreny és molt feréstec i els llocs on pastura el bestiar són escassos, però la poca herba que hi ha és molt bona i nutritiva, fins i tot, els arbustos com l’olivera borda, el llentiscle i el coscoll són molt apetitosos per a les ovelles i les cabres.”

La familia Vilaclara, propietaris de la masia Can Girona, intenten preservar la casa pairal i l’ecosistema a partir d’un projecte de cultura de terra anomenat Sències Can Girona, que té per objectiu fomentar la coneixença i la cura d’un paisatge natural. Segons Agnès Zander, productora d’agricultura ecològica, “per nosaltres l’agricutura és un equilibri entre la terra, les plantes, els animals i les persones. Apostem per l’economia col•laborativa, ja que estem units per un bé comú: preservar l’ecosistema. Pensem que avui dia els projectes de llarga durada com el nostre han de ser col•laboratius. Considerem que la pagesia del segle XXI implica l’aliança amb el pastor Sergi Sánchez, l’Ajuntament de Sitges, el Consorici dels Colls-Miralpeix i la Diputació de Barcelona. Té molt sentit deixar instal•lar aquest tancat temporal en els nostres terrenys perquè des de fa temps que treballàvem per crear sinergies amb Sánchez per donar més visibilitat a l’agricultura i a la ramaderia. En total, la masia Can Girona té 60 hectàrees de terreny, 30 de bosc, 27 entre vinyes i camps i 3 d’horta. El ramat neteja les franges de les vinyes i alhora adoba i fertilitza els sòls. Per donar a conèixer aquest ofici ancestral i donar valor a l’alimentació i a la producció agrícola local, el proper dissabte 10 de març organitzarem una activitat pedagògica, cultural i mediambiental a Can Girona perquè les famílies puguin compartir amb el pastor i el seu ramat l’experiència de pasturar. Després els visitants podran descobrir la masia i el terreny dedicat a l’horta. La jornada finalitzarà amb una calçotada.”

Sergi Sánchez, l’únic pastor de Sitges

Sergi Sánchez és un pastor de 35 anys, propietari d’un ramat de 350 ovelles i 70 cabres que pasturen pel terme municipal de Sitges i altres indrets de la comarca del Garraf. Des de fa set anys, el jove pastor es dedica a l’activitat ramadera, tot i que des d’en fa cinc que té un ramat per seguir les passes i l’ofici del seu avi Antonio Sánchez, que també va pasturar a Sitges a la dècada dels anys 60. Atret per la muntanya i els animals des de sempre, Sánchez va decidir reinventar-se i emprendre aquesta activitat després de perdre la seva  feina arran de la crisi. Sense cap experiencia, però amb molta il•lusió, va començar a aprendre aquest ofici amb l’ajuda d’altres pastors fins que va comprar un centenar d’ovelles i amb el pas del anys ha aconseguit tenir un ramat amb més bestiar .

Segons Sánchez, “els animals herbívors no només serveixen per controlar la biomassa sinó que també augmenten la biodiversitat tant pel que fa a la fauna com a la flora a part de trasbalsar llavors de la zona. A l’explotació ramadera d’ovelles i cabres també s’aporten productes com gra i farratge adquirits en altres llocs que al final van a parar al medi en el qual estem i en augmentar les possibilitats d’alimentació de la fauna aquesta creix”.

Per a Sánchez, “quan vaig començar a l’antic abocador de Mas Maiol els fonolls arribaven a l’altura d’una persona. Ara està bastant net, però el procés és lent i si no fas memòria no ho perceps.” Des de la seva experiència professional, Sánchez considera que és important sembrar camps per pasturar i també és molt rellevant la recuperació d’antics camps agrícoles que porta a terme la gestora del Parc del Garraf. Si no estés aquest ramat això no es podria fer”. Sánchez declara que “resultaria beneficiós la recuperació de la riera de Terramar”.

El ramat de Sánchez està format per ovelles de raça Salz i cabres de país, de les quals en ven la carn. A l’hora de pasturar també l’acompanyen dues gosses d’atura: Lasca i la Llesta. El pastor afirma que el seu ramat per cap “menja diàriament entre 5 i 8, o fins i tot 10 quilos d’herba i sotabosc”. A l’hivern, pot beure diàriament 2.000 litres, però a l’estiu pot multiplicar per 2 o per 3 aquesta xifra.