Catalunya implanta per primera vegada els cabals ambientals obligatoris per millorar l'estat dels rius

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) implantarà, a partir de l'1 de juny, l'obligatorietat d'alliberar cabals ambientals o ecològics en el 50% dels rius de les conques internes, seguint les directrius que marca l'actual planificació hidrològica catalana per al període comprès entre el 2016 i el 2021. Aquesta implantació serà progressiva i farà possible que en l'horitzó 2018-20, s'hagi de respectar obligatòriament un cabal ecològic en el 100% dels cursos fluvials catalans, cosa que, segons el departament de Territori i Sostenibilitat, "suposarà un pas molt important en la millora de l'estat ecològic dels rius". Els cabals de manteniment, també anomenats ambientals o ecològics, són el volum d'aigua que es deixa de manera constant en el riu per tal de garantir el bon funcionament dels ecosistemes vinculats al medi hídric.

Govern català va aprovar el gener del 2017 el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures, el full de ruta de la planificació hidrològica catalana per a un període de sis anys (2016-21). A més de fixar i detallar les inversions previstes en el cicle integral de l'aigua per aquest període, quantificades en prop de 1.000 milions d'euros, la planificació hidrològica catalana també contempla mesures d'obligat compliment com la implantació de cabals ambientals en tots els trams de riu de les conques internes.

L'Agència Catalana de l'Aigua, en la darrera reunió de les comissions de desembassament dels rius Ter Llobregat, la Muga i el Foix, a més de fixar les reserves d'aigua per als pròxims sis mesos en aquests sistemes, ha informat dels cabals ambientals que s'hauran de complir i respectar obligatòriament a partir de l'1 de juny en aquestes conques.

En el sistema Ter Llobregat s'ha fixat el cabal del riu Ter, que s'haurà de respectar en tot moment, en tres trams: al Pasteral (cabal que oscil·larà entre l'1,77 i els 2,22 m³/s), al seu pas per Girona (entre 3 i 3,55 m³/s) i a la seva desembocadura a Torroella de Montgrí (entre els 2,64 i els 4,29 m³/s). Pel que fa al Llobregat, aquest haurà de portar un cabal a la sortida de la Baells entre els 0,6 i els 0,9 m³/s, mentre que el seu afluent, el Cardener, haurà de dur entre 0,45 i 0,56 m³/s a la sortida de Sant Ponç.

El cabal del riu la Muga a l'altura de Pont de Molins haurà d'oscil·lar entre els 173 i els 259 l/s. Mentre que el riu Foix, a la sortida de l'embassament, haurà de ser d'entre 37 i 51 l/s.

Els cabals ambientals han de ser compatibles amb la resta de demandes ordinàries dels cursos fluvials, com són els usos domèstics, els industrials i els agrícoles. A Catalunya, la determinació i la implantació d'aquests cabals es fa separadament per als dos àmbits de planificació hidrològica existents: les conques internes de Catalunya (CIC) i la part catalana de les conques de l'Ebre i la Garona. L'Agència Catalana de l'Aigua té plenes competències per establir i implantar un règim de cabals de manteniment a les conques internes.

En canvi, a les conques catalanes de l'Ebre i la Garona, l'ACA realitza els estudis necessaris, el càlcul i la validació de cabals de manteniment amb els mateixos criteris que es fa a les conques internes, per tal d'obtenir uns cabals de manteniment coherents per a tot Catalunya, que transmet a l'organisme de conca competent (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre) per a la seva implantació.