La vegueria del Penedès supera les 436 tones de roba usada recuperades al 2018

La fundació Humana Pueblo para Pueblo ha recuperat 436 tones de tèxtil usat als municipis de la vegueria del Penedès al 2018. L'organització treballa des de 1987 i promou la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil i duu a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia.

Les donacions que han fet els municipis del Penedès equivalen a 903.000 peces de roba recuperades que tenen una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge. Les peces recollides procedeixen dels contenidors on s’hi diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no utilitzem per a donar-los una segona vida. El servei de recollida del tèxtil és gratuït i representa un estalvi important en les despeses de recollida i tractament dels residus urbans.

La reutilització i el reciclat del tèxtil contribueixen a l'estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Redueixen els residus als abocadors i en les plantes incineradores, així com l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Cada quilo de roba que es reutilitza i no és incinerat evita l’emissió de 3,169 quilos de CO2, segons dades de la Comissió Europea. Les 436 tones recollides al 2018 representen un estalvi de 1.383 tones de CO2 a l’atmosfera, cosa que el planeta agraeix.

Per comarques, les dades són les següents:

Baix Penedès
167 tones de tèxtil usat. Municipis amb més donacions:
El Vendrell 65 tones
Calafell 63 tones

Alt Penedès
53 tones de tèxtil usat. Municipis amb més donacions:
Vilafranca del Penedès 15 tones
Santa Margarida i els Monjos 10 tones

Garraf
75 tones de tèxtil usat. Municipis amb més donacions:
Cubelles 25 tones
Sant Pere de Ribes 21 tones

Anoia
141 tones de tèxtil usat. Municipis amb més donacions:
Vilanova del Camí 33 tones
Santa Margarida de Montbui 20 tones

Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, els gestors autoritzats només recuperen el 8,3% de la roba que els catalans rebutgen anualment. És una xifra molt lluny de l’objectiu del 55% fixat per la Unió Europea per al proper any per a reciclar els residus municipals.

“Des d'Humana aplaudim la feina dels municipis que hi promouen la recollida selectiva del tèxtil”, valora Àgata Soler-roig, responsable de l’àrea de Recollida d'Humana a Catalunya, “i insistim en la importància d'impulsar-hi un model de gestió sostenible que en prioritzi el factor social davant del mercantil”. “Les administracions locals han d'entendre que tenen un compromís ineludible a sis anys vista. Tots els agents implicats ens hi hem d’esforçar més per a augmentar les xifres de recollida selectiva, no només per a respectar l’objectiu imposat per Brussel·les sinó també per a fer-ne més evident el benefici ambiental i social de la roba usada”, afegeix.

Se n’aprofita més del 90%

Després de l’orgànica, els envasos i plàstics, el paper i el cartró, i el vidre, el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generen els catalans i la que presenta el percentatge de valorització més alt, per sobre del 90%. Per això és tan important conscienciar a les administracions locals i a la ciutadania de la necessitat de la recollida selectiva. El motiu per a l’optimisme és la importància creixent de l’economia circular, que defineix els residus com a recursos, i que al 2025 la recollida selectiva de la fracció tèxtil serà obligatòria per exigència de la UE, una competència municipal.

“Humana enforteix any rere any el seu compromís amb la ciutadania, basat en la transparència de la gestió, la traçabilitat del residu gràcies a estrictes mecanismes de control i la confiança en què les donacions als contenidors es converteixen en recursos per a les nostres finalitats socials”, assegura Àgata Soler-roig, “el nostre model funciona perquè apostem per un model circular per al tèxtil, per la inserció sòcio laboral, generem ocupació i lluitem contra la pobresa mitjançant els nostres projectes de cooperació al desenvolupament”.

Jerarquia de gestió de residus

La roba dipositada en els contenidors d'Humana té dues destinacions: el 69% es tracta a la planta de preparació per a la reutilització de l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge. La destinació de les peces tractades és:

El 63% es prepara per a la reutilització: el 15% es destina a les botigues de moda sostenible d'Humana a Catalunya i el 48% s'exporta, principalment a l’Àfrica, on és venut a preus de mercat per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
El 28% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge per a què elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d'automoció).
L’1% són residus impropis (plàstics, cartrons, altres) que es posa en mans de gestors autoritzats corresponents.
El 8% s'envia a un centre de tractament de residus per a disposició final: són productes que no es poden reutilitzar, ni reciclar ni valoritzar energèticament.

El benefici social: ocupació verda i cooperació

La gestió sostenible del residu tèxtil comporta dos grans beneficis socials: el primer és la generació d'ocupació verda i la contribució a l'economia social, ja que fomenta la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat. Humana compta amb una plantilla en augment gràcies a que genera una ocupació indefinida per cada 36.000 kg de tèxtil recollit.

El segon és l'aportació de recursos a iniciatives socials. Després de més de tres dècades d'activitat, 2,4 milions de persones s'han beneficiat dels programes de desenvolupament que Humana duu a terme als països del Sud de la mà de les seves contraparts o socis locals. Humana ha destinat més de 30 milions d'euros per a la formació de professors de primària, impulsar l'agricultura sostenible o lluitar contra el VIH/SIDA, entre altres accions.