Més de 2 milions de camions desviats cap a l’autopista en el primer any de restriccions a l’N-340 i l’N-240

Aquest dilluns farà un any que va entrar en vigor la prohibició de pas de camions en diversos trams de l’N-340 i l’N-240. La mesura, destinada a reduir la sinistralitat i a millorar la fluïdesa del trànsit, acumula més de dos milions de vehicles pesants desviats cap a l’autopista, segons les dades del Ministeri de Foment a què ha tingut accés l’ACN. A més, els accidents amb morts i/o ferits greus s’han reduït a la meitat en els trams de carretera sense camions. Tot i això, els Mossos d’Esquadra han denunciat 4.000 transportistes per saltar-se la prohibició –les sancions s’enfilen als 500 euros. Mentrestant, les associacions del transport consideren que la mesura els ha criminalitzat i continuen reclamant que se’ls bonifiqui tot el preu del peatge i no només el 50%.

Durant el primer any amb restriccions s’han comptabilitzat 2,08 milions de trànsits desviats. En concret, 1,3 milions de vehicles corresponen al tram de l’AP-7 entre l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i Torreblanca (La Plana Alta); uns 450.000 al de l’AP-7 entre Altafulla (Tarragonès) i Vilafranca del Penedès, i uns 300.000 al de l’AP-2 entre les Borges Blanques i el Pla de Santa Maria (Alt Camp).

Des de l’entrada en vigor de la prohibició, prop de 7.000 vehicles es desvien cada dia de mitjana cap a l’autopista. Segons la mitjana fins al juny, en un dia laborable ho fan 4.361 camions cap al tram de l'AP-7 entre l'Hospitalet de l'Infant i Torreblanca -fins a l’abril el tram bonificat acabava a Peníscola i es va perllongar-; 1.045 es desvien al de l'AP-2 entre les Borges Blanques i el Pla de Santa Maria, i 1.507 camions al tram de l'AP-7 entre Altafulla i Vilafranca.

En tots els casos, les bonificacions per als vehicles de quatre eixos o més són d’un 42,53% per als camions en trànsit i del 50% per als que fan trajectes interns. En el cas de l’AP-2, el recorregut més habitual dels camions desviats és el Borges-Montblanc (90,1%), mentre que el recorregut complert entre les Borges i el Pla de Santa Maria tot just suposa el 5,4%. Al tram nord de l’AP-7els recorreguts més freqüents són Vilafranca-Altafulla (59,6%) i El Vendrell-Altafulla (38,6%), mentre que al sud és l’Hospitalet de l’Infant-Torreblanca, amb el 55,8%.

Més accidents mortals a l’N-340 ebrenca

La prohibició de pas per la carretera nacional i el desviament obligatori cap a l’autopista ha fet que els accidents amb morts i ferits greus hagin caigut aproximadament a la meitat a les vies convencionals, segons les dades facilitades pel Servei Català de Trànsit (SCT) a l’ACN.

Per trams, on la reducció ha estat més acusada és a l’N-240 entre les Borges Blanques i Montblanc, amb una davallada dels accidents amb morts i/o ferits greus del 57,1%. Aquí han passat de 3,5 a 1,5 sinistres cada any, de mitjana. Per contra, al tram alternatiu de l’AP-2 han crescut de 0,2 a 1,5.

A l’N-340 entre Alcanar i l’Hospitalet de l’Infant la reducció dels accidents amb morts i/o ferits greus ha estat del 48,7%. Aquí han passat d’11,7 a 6 cada any, de mitjana, però si només es tenen en compte els mortals, les xifres constaten un creixement -de 4,8 a 6 accidents l’any a l’N-340. Al tram alternatiu de l’AP-7, han passat de 5,5 a 4,5 sinistres amb morts i/o ferits l’any, i ara aquí n’hi ha més amb vehicles pesants implicats.

Pel que fa al tram entre Altafulla i Vilafranca la reducció dels accidents amb morts i/o ferits greus ha estat del 45,8%. Aquí han passat de 8,3 a 4,5 cada any, de mitjana. A més, al tram alternatiu de l’AP-7 no n’hi ha hagut cap en el darrer any, respecte els 3,8 sinistres anuals que es comptabilitzaven abans.

Prop de 4.000 transportistes sancionats

Mentrestant, els Mossos d’Esquadra han denunciat 4.028 transportistes a qui havien enxampat incomplint la prohibició de pas pels diversos trams de l’N-340 i l’N-240. Això ha comportat que el Servei Català de Trànsit hagi obert 3.108 expedients per infraccions detectades a la carretera N-340 (1.677 el 2018 i 1.431 el 2019) i 920 expedients en relació a l’N-240 (505 el 2018 i 415 el 2019), tots ells iniciats contra transportistes que no s’havien desviat cap a l’autopista tot i estar-hi obligats.

Segons Trànsit, les dades corresponen als expedients iniciats des que la mesura va entrar en vigor -el 2 de setembre passat- i fins al 23 d’agost passat. Això situa la mitjana de conductors denunciats en una mica més d’onze cada dia. Cal tenir en compte que les sancions als transportistes infractors s’enfilen als 500 euros però no comporten la pèrdua de punts del permís de conduir.

Satisfacció per la reducció de l’accidentalitat

El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, subratlla que els trams de carretera i d’autopista afectats han registrat una davallada dels accidents amb morts i/o ferits greus, amb la qual cosa “s’ha acomplert l’objectiu de reduir l’accidentalitat” en els tres corredors, tal com ha constatat l’experiència pionera a l’N-II gironina.

En declaracions a l’ACN, Gendrau insisteix que la mesura no es va adoptar per criminalitzar els camions ni perquè fossin els causants de la sinistralitat, sinó per reduir la intensitat i el pas de vehicles pesants de llarg recorregut. El director de l’SCT ha admès que aquesta no és la mesura “òptima” i que el que cal és atendre les reivindicacions de millora d’aquestes infraestructures.

En la mateixa línia, l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, es mostra satisfet dels resultats del primer any del desviament obligatori de camions de l’N-340, però avisa que amb això no n’hi ha prou per resoldre el problema de la mobilitat del territori. L’alcalde considera que cal alliberar l’autopista -la concessió entre Tarragona i la Jonquera vencerà l’agost del 2021- i perllongar l’A-7 fins a Vilafranca. “Aquesta és la solució que esperem. Alliberar de camions l’N-340 està sent positiu, però és només una situació transitòria i temporal”, remarca.

Balanç negatiu dels transportistes tarragonins

La mesura ha generat rebuig entre el col·lectiu de transportistes, que en el darrer any ha protagonitzat diverses marxes lentes arreu de Catalunya. El sector no ha deixat de reclamar que la bonificació dels peatges sigui total i no del 50% com està establert en l’actualitat. Segons els camioners, els peatges obligatoris tenen impacte en el seu negoci i els veuen com un nou tribut que s’afegeix als impostos dels hidrocarburs.

La Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona (FEAT) denuncia que restringir el pas de camions "assenyala i criminalitza el sector". Segons el seu president, Josep Lluís Aymat, el balanç del primer any “només pot ser negatiu” i dispara contra l’administració. “Entenem que si hi ha un problema de fluïdesa i de seguretat en una carretera és l’administració qui no ha fet els deures. A ella li correspon fer inversions i prendre mesures, però això no ha estat així i sembla que calgui assenyalar a algú”, lamenta.

A final d’any vencerà la concessió de l’autopista AP-7 entre Alacant i Tarragona, i el sector del transport confia s’aixecaran els peatges i les vies s’assimilaran a les autovies existents. Tot i això, Aymat critica que el govern espanyol no descarti ara implantar mesures de pagament alternatives al peatge per finançar les vies alliberades, quan fins ara no s’havia plantejat. En aquesta línia, caldrà veure si la Generalitat pot acabar implantant la vinyeta –una tarifa plana per l’ús de les vies d’alta capacitat que ja apliquen alguns països europeus.

Mentre no es defineix el model de gestió d’aquestes vies, els transportistes emplacen l’executiu espanyol a estudiar una ampliació del nombre d’àrees de servei i de descans a les autopistes. Segons Aymat, l’increment de trànsit fa que els professionals es trobin amb problemes per complir amb les jornades de conducció i descans a què estan obligats.

Els transportistes de Lleida lamenten que el trànsit comarcal és el que més ha patit

La presidenta de l'Associació de Transportistes de Lleida, Sílvia Llobet, lamenta que el trànsit comarcal és el que ha acabat patint més els costos econòmics de la desviació obligatòria de camions a l'AP-2 entre les Borges Blanques i Montblanc. En aquest sentit, ha assegurat que els pronòstics que van fer quan es va posar en marxa la mesura ara fa un any s'han complert i que pel transportista que passa dos vegades al dia per aquest tram d'autopista li suposa un increment mensual de despesa que pot superar els 400 euros.

Llobet reitera que ells sempre han exigit el “rescat” de l'autopista com a principal mesura per reduir la sinistralitat de l'N-240 i assegura que la bonificació del 50% és insuficient, així com que “no és just que ho acabi pagant un sector que encara no s'ha recuperat de la davallada del 2008”. És per això que Llobet demana implicació del Govern, com passa en altres comunitats autònomes, i que en un gest de “bona voluntat” hi hagi una aportació econòmica per tal que el perjudici per al sector del transport sigui menor i s'arribi a una bonificació del 92%. Llobet sí que reconeix però que hi ha hagut una “certa millora” en el tema de la redacció originària del desviament obligatori pel que fa a les entrades i sortides de l'autopista, ja que ara el transportista pot passar pel tram més curt de forma independent al sentit de la marxa.

En relació a un possible canvi de tram bonificat, tal com s'ha plantejat des de la subdelegació del govern espanyol i que aquest passi a ser el que va de les Borges Blanques a Lleida -perquè és on està constatat que a l'N-240 s'hi registra més sinistralitat-, Llobet ha remarcat que és el primer tram que se'ls va acudir a ells per bonificar. Això no obstant, reclama que la bonificació s'allargui fins a la sortida de Soses de l'AP-2 ja que els transportistes que tenen com a destí final la Franja de Ponent, si han de sortir per la sortida de Lleida hauran de fer més quilòmetres per anar a buscar l'A-2 amb el que suposa en desgast per quilòmetres i consum de carburant.

Divendres, el conseller de Territori, Damià Calvet, va considerar "més favorable" desviar de l'N-240 a l'AP-2 els camions que circulen entre Lleida i Montblanc, perquè el tram bonificat entre la capital de la Conca de Barberà i el Pla de Santa Maria és poc "eficient". El conseller va confiar que l'acord per fer efectiva la mesura es pugui formalitzar en les pròximes setmanes.