ERC de Vilafranca sol·licitarà a la Generalitat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el conjunt de naus del carrer Comerç

El grup municipal d’Esquerra Republicana presentarà la sol·licitud al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per declarar Bé Cultural d’Interès Nacional el conjunt de naus del carrer Comerç. Segons Mònica Hill, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana, “vist el poc interès demostrat per part del govern de preservar el patrimoni vinícola de Vilafranca del Penedès, Esquerra Republicana pren la iniciativa i ha activat un grup de professionals en patrimoni i arquitectura per presentar properament la sol·licitud de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional pel conjunt de les naus del carrer Comerç”.

La formació considera que "el valor patrimonial del carrer del Comerç es desvirtuaria si només es preservessin parcialment les naus, ja que aleshores esdevindria una mena de decorat buit de contingut, fet que passa actualment amb la modificació del POUM prevista per aquesta zona”, ha declarat Salvador Campamà, historiador i regidor d’ERC. I afegeix que “la totalitat de la coberta i estructures de l’interior de les naus, com ara dipòsits i cups subterranis són elements imprescindibles per donar sentit al conjunt. No volem, així doncs, que aquest conjunt històric passi a engruixir la llarga llista de patrimoni industrial perdut per sempre”.

Els regidors i regidores d’Esquerra estan convençuts que amb la conservació d’aquest conjunt històric i i l’estratègia de dotar-lo nous usos relacionats amb la cultura de la vinya i el vi i amb la cultura en general dotarà Vilafranca d’un potent valor afegit i farà la funció de dinamitzar el barri i la ciutat, alhora que reforçarà el paper de nova centralitat que ha de tenir el barri del Molí d’en Rovira.

Esquerra estén la mà al govern perquè també se sumi en aquesta sol·licitud

De fet, Esquerra Republicana pretenia debatre aquesta sol·licitud a través d’una moció en el darrer ple municipal del mes de gener. Malauradament, segons Monica Hill, “tot i enviar aquesta moció per incloure a l’ordre del dia del ple municipal dins el termini i tal i com s’ha fet en tots els plens, no es va incloure a l’ordre del dia amb l’argument del govern de què el secretari no va rebre el correu electrònic”.

Tot i això, Esquerra portarà al ple municipal de febrer aquesta moció perquè s’hi pugui sumar el govern i també més grups municipals. “Aprovar per unanimitat aquesta moció seria una mostra de què el govern de Vilafranca aposta per la preservació d’aquest conjunt històric, un espai que identifica i fa singular la nostra ciutat”, declara Campamà. Mentrestant, però per no demorar més aquest tràmit, des d’Esquerra ja s’està treballant amb un grup de professionals arquitectes, historiadors i experts en patrimoni arquitectònic per preparar la documentació necessària per la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Nacional el conjunt de naus del carrer Comerç.

Mònica Hill afegeix que “si Vilafranca vol exercir exercir com a capital de la cultura del vi, des d’ERC considerem que els pilars n’han de ser el Vinseum, l’enoturisme, el paisatge vitivinícola, els futurs vivers de cellers i la façana formada per les naus del carrer del Comerç”.

Un patrimoni que cal preservar i posar en valor

Des d’Esquerra Republicana consideren necessari dotar de màxima protecció al conjunt històric patrimonial format per les naus del carrer Comerç perquè les naus dels antics magatzems vitivinícoles del carrer del Comerç són un conjunt patrimonial arquitectònic que dona fe del destacat passat vitivinícola de Vilafranca. De fet, el conjunt de naus dota al carrer del Comerç d’una façana singular, constituïda per un quasi contínuum en el que hi conviuen el modernisme, l’eclecticisme i el noucentisme. Les naus amb grans obertures, amb façana de doble vessant i rematades amb un característic pinyó comporta que el carrer, malgrat la seva diversitat estilística, presenti una aparença força homogènia. Tot plegat fa que el carrer del Comerç sigui un exemple únic a Catalunya i un dels pocs existents a Europa de conjunt històric d’arquitectura vitivinícola.

També consideren que cal preservar el conjunt de les naus pel seu patrimoni econòmic i industrial: amb l’arribada del ferrocarril a la ciutat l’any 1865  es va anar formant el barri del Molí d’en Rovira, que esdevingué el barri industrial de Vilafranca. Ben connectat amb la carretera de Vilanova, construïda a finals del segle XVIII, i amb l’estació de tren, el barri s’omplí de magatzems vitivinícoles. El vi comú, primer, i el vi de qualitat ja al segle XX eren exportats des dels magatzems cap els ports de Vilanova i de Barcelona. Per això, el carrer del Comerç tenia la funció de moll de càrrega  de botes, bocois i tonells. Després de la crisi de la fil·loxera, Vilafranca esdevingué el segon gran centre de comerç de vins de Catalunya, només per sota de Barcelona. Ja a l’any 1922 tenim documentats 37 magatzemistes, i 41 l’any 1961.

La frenètica activitat que es desenvolupava al moll de càrrega i als magatzems convertien aquest sector de la vila en un reflex del dinamisme econòmic que girava al voltant del vi, tant a Vilafranca com a la comarca. Pagesos, mossos, boters, basters, marxants, carreters, camioners són només alguns dels oficis vinculats a l’activitat que tenia com a punt neuràlgic el carrer del Comerç.