La diagnosi prèvia del nou pla general de Vilanova modera les previsions de creixement de la ciutat

La diagnosi prèvia a l'avanç del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) preveu un creixement màxim de la ciutat de 20.000 habitants en divuit anys. L'estudi demogràfic que ha de servir de base per dissenyar el futur de Vilanova i la Geltrú rebaixa les previsions de creixement actuals, que permeten arribar a un sostre de 100.000 habitants.

Vilanova i la Geltrú ha posat en marxa el disseny del futur urbanístic de la ciutat. Al llarg dels mesos de març i abril la ciutadania podrà fer aportacions, debatre i participar en aquest procés. Contestar una enquesta, anar a una jornada participativa i a tres itineraris per la ciutat, consultar el punt informatiu mòbil o participar en els tallers per a joves són les opcions perquè la ciutadania aporti les seves idees i projectes.

El regidor d'Urbanisme, Francesc-Xavier Serra, ha explicat que els treballs de redacció de l'avanç del Pla van començar el juliol de 2018, i que el primer que s'ha fet és l'estudi, anàlisi i diagnosi de la situació actual. “A partir d'aquí, amb aquest document com a base, es tracta que la ciutadania digui com creu que ha de ser el desenvolupament urbanístic de la ciutat  amb tot el que això comporta. Evidentment l'urbanisme condiciona d'alguna manera la vida dels ciutadans, condiciona el desenvolupament, condiciona els serveis que tots tenim i ha de tendir a facilitar la vida dels ciutadans”.

L'estudi demogràfic que forma part del document proposa dos escenaris futurs, un escenari baix, que diu que en un horitzó 2038 la ciutat creixeria fins als 68 mil o 69 mil habitants, i un escenari alt que arriba als 86 mil. “Estaríem parlant d'una forquilla d'entre el creixement nul a un creixement de 20 mil persones en divuit anys” diu el regidor d'Urbanisme. “D'aquest estudi demogràfic el que se'n treu és que la ciutat hauria d'estar preparada per oferir equipaments, espais lliures, habitatge social i serveis per una població de fins a 86 mil habitants, en aquest horitzó 2038”. Actualment el potencial de creixement del planejament vigent permet fins a 42.000 habitants més.

Enric Garriga, regidor de Participació Ciutadana, destaca que “és molt important -més enllà de l'anàlisi de la diagnosi tècnica- tenir la visió directa de la gent que viu a la ciutat”. Per això es posa en marxa diferents maneres per facilitar la participació de la ciutadania, que “podrà opinar sobre com ha de ser aquesta Vilanova i la Geltrú del futur, per això l'hem anomenat així, Avancem-nos al futur, fem la ciutat que volem. Ens agrada molt fer aquesta projecció del futur”.

El tret de sortida és la Jornada participativa del 14 de març al matí, al Centre Cívic Sant Joan. “Volem saber quina és la percepció ciutadana, es treballaran qüestions com la identitat de la ciutat, equipaments i serveis, com ha de ser la mobilitat, com ha de ser la relació amb l'entorn natural, quin entorn volem en el futur, com ha de ser el creixement, i quines activitats econòmiques creiem que hem de desenvolupar”, explica Garriga.

El regidor de participació Ciutadana també destaca l'enquesta, “és molt important, un dels punts àlgids d'aquest procés, és allò que nosaltres volem preguntar directament a la ciutadania”. El qüestionari es pot contestar físicament i també al web AQUÍ

Altres activitats destacades són els itineraris pel terme municipal, el 21 i 28 de març i el 4 d'abril. Cadascuna d'aquestes passejades recorrerà diferents punts del municipi amb objectius de conèixer el front marítim, el nord de la ciutat i els usos en sòl rústic. Per fer aquestes activitats cal fer inscripció prèvia AQUÍ

També hi haurà un punt d'informació mòbil, amb una la maqueta de la ciutat, i tallers participatius que es faran a quatre instituts de la ciutat.

Alguns dels reptes que la ciutat ha de tractar en aquest procés, segons el regidor Francesc-Xavier Serra, són qüestions com les urbanitzacions periurbanes, “barris vulnerables, que estan en una situació diferent. Tenim detectats 28 assentaments en una situació irregular, i d'alguna manera hem de buscar quines són les que poden posar-se dins de l'ordenació i de quina manera fer-ho, no només urbanísticament sinó que té molta importància la vessant social, la manera d'incorporar-les a l'urbanisme de la ciutat”.

Serra creu que la planificació de futur també ha de tenir en compte “la mobilitat interior, que sigui diversa i sigui accessible, els serveis com ara les xarxes de distribució de serveis, l'activitat econòmica en sòl urbà i en sòl no urbanitzable, i la nova relació entre sol urbà i sol rural, de quina manera posem els valors socials, ambientals i productius en relació amb la sobirania alimentària”.

Les previsions municipals són poder tenir el document el novembre d'aquest any, fer el retorn del procés participatiu a principis de 2021, per disposar del document definitiu el maig de l'any vinent i poder-lo aprovar el mes de juliol.