L'episodi de pluja general deixa més de 100 mm a bona part al Penedès i Garraf. Mayte Martin
Redacció |
Vilanova i la Geltrú
22-04-2020 15:59
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Entre el dissabte 18 d’abril a la tarda i el dimecres 22 al matí Catalunya ha viscut l’episodi de precipitació més abundant d’aquesta plujosa primavera, amb màxims de més de 200 mm al litoral Central i més de 100 mm a bona part del litoral i prelitoral, així com al sud de la Catalunya Central. En general les quantitats de precipitació no han estat tan importants com les de l’excepcional temporal de finals de gener d’enguany, però s’han tornat a viure crescudes importants als trams finals de rius com el Gaià, el Llobregat, el Besòs, la Tordera, l’Onyar, el Daró o el Ter.
El mapa mostra la precipitació acumulada entre el dissabte 18 d’abril a la tarda i el dimecres 22 a les 12 h i s’ha obtingut a partir de les dades de 274 pluviòmetres, 181 de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i 93 de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM). Més enllà dels màxims del litoral i prelitoral, la precipitació ha estat generalitzada i ha superat els 20 mm pràcticament a tot el país, amb l’excepció de les parts més baixes del Segrià i algunes valls del Pirineu.
Més de 200 mm a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
La taula següent mostra la precipitació acumulada a les estacions automàtiques de la XEMA i manuals de la XOM que al llarg de l’episodi han recollit més de 150 mm. Són dades fins dimecres al matí (les 13 h per les estacions automàtiques de la XEMA i les 9 h per les manuals de la XOM).
L’episodi de pluja més abundant dels últims 33 anys a Barcelona
L’acumulació de pluja ha estat excepcional a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, molt especialment a la pròpia ciutat de Barcelona, al sud del Baix Llobregat i a l’entorn de Collserola, sectors on s’han recollit més de 200 mm.
Barcelona no registrava tanta pluja en un sol episodi des de fa gairebé 33 anys, l’octubre de 1987. A l’Observatori Fabra, que de dissabte a dimecres ha recollit 213,7 mm, es van acumular 326,5 mm en 6 dies, del 30 de setembre al 5 d’octubre de 1987. Aquell va ser l’episodi de pluja més important dels seus prop de 107 anys de dades. Tot i que la pluja s’ha repartit uniformement durant l’episodi, el mateix observatori Fabra ha registrat el dia més plujós de la seva sèrie en un mes d’abril, amb 75,6 mm el diumenge 19 (dia pluviomètric de 7 a 7h UTC), superant els 74,0 mm del 2 d’abril de 2007.
Cal dir que la ciutat de Barcelona, com tot el litoral mediterrani, està sotmesa relativament sovint a grans aiguats que poden deixar desenes de mm en pocs minuts, o fins a prop de 100 mm en 1 hora, com el del 6 de setembre de 2018. Són fenòmens sobtats, normalment a la tardor, que solen provocar molts més contratemps que els d’aquest episodi, encara que la quantitat total de pluja sigui inferior.
Fora del litoral Central l’episodi no ha estat tan excepcional, però 15 de les 98 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades han registrat el dia d’abril més plujós de la seva sèrie. Per exemple, els 118,1 mm d’ahir dimarts a Dosrius – PN Montnegre Corredor (Maresme, 24 anys de dades) superen molt àmpliament els 68,0 mm del 2 d’abril de 2007.
Més de 3 dies de pluja continuada
L’aspecte més destacat de l’episodi ha estat la persistència de la pluja, que en alguns casos ha caigut durant més de 3 dies gairebé sense interrupcions, especialment entre el litoral Central i la Costa Brava.
L’estació de Barcelona – el Raval, al centre de la ciutat, ha recollit un total de 215,1 mm entre dissabte a la tarda i dimecres al matí. En general la pluja ha estat dèbil però molt persistent, i amb dos moments de major intensitat diumenge a primera hora de la tarda i la nit de dimarts a dimecres, quan s’han arribat a recollir fins a poc més de 10 mm en 30 minuts. La gràfica següent mostra l’evolució de la pluja acumulada al llarg de l’episodi en aquest punt de la ciutat.
L’abril més plujós
Un altre dels aspectes destacats d’aquest episodi és que ha arribat durant el mes d’abril, típicament un dels que presenta més dies de pluja de tot l’any, però que a gran part del país no està entre els que acumulen més precipitació, i encara menys prop de la costa.
Novament cal destacar que l’Observatori Fabra acumula més de 250 mm de precipitació mensual i aquest ja és l’abril més plujós de tota la sèrie de 107 anys, superant clarament els 185,7 mm de l’abril de 1942. A banda, cal retrocedir fins al setembre de 1994 (272,5 mm) per trobar un mes més plujós en aquest punt.
Xàfecs localment intensos i acompanyats de tempesta
Tot i que en general la pluja ha anat caient de manera dèbil o moderada, localment s’han produït alguns xàfecs intensos, amb quantitats properes a 1 mm per minut. Sobretot el diumenge 19 al matí, quan es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill per pluja intensa (20 mm en 30 minuts) a punts de litoral Central. En mitja hora es van recollir 22,7 mm a Viladecans o 22,4 mm al PN del Garraf – el Rascler, ambdues al Baix Llobregat, així com 20,4 mm a Cunit (Baix Penedès). El mateix diumenge a la tarda, l’estació de Batea (Terra Alta) va mesurar fins a 2,3 mm en 1 minut.
A més a més, entre el dissabte 18 i el diumenge 19 es van observar tempestes a Catalunya, sobretot mar endins, però també disperses pel territori. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 3.918 llamps núvol - terra, dels quals només 310 sobre territori català. Les comarques més afectades van ser el Berguedà (39), l’Alt Urgell (37) i la Segarra (34). El mapa següent mostra la distribució espacial i temporal dels llamps al llarg dels 18 i 19 d’abril.
Anticicló a Escandinàvia, borrasques al Mediterrani
La persistent situació depressionària a Catalunya, causant d’aquests dies ennuvolats i plujosos, ha estat el marcat bloqueig anticiclònic al nord d’Europa, amb pressió molt elevada (més de 1.030 hPa) entre el mar del Nord i Escandinàvia. Complementàriament, tot el Mediterrani ha estat sota la influència de les baixes pressions. Aquesta situació és oposada a la que ens trobem habitualment, quan les depressions circulen pel nord del continent, i es pot veure als mapes de pressió en superfície del diumenge 19 d’abril al migdia i d’ahir dimarts 21.
A nivells mitjans de la troposfera, els mapes de 500 hPa (uns 5.500 m d’altitud) mostren un profund solc sobre la península Ibèrica diumenge (esquerra), responsable de l’advecció d’aire càlid i pols sahariana, mentre dimarts (dreta) s’havia format una baixa deslligada del corrent general que impulsava la precipitació de mar cap a terra a Catalunya. Així, al principi de l’episodi la precipitació avançava des del sud-oest, mentre que ha acabat de manera oposada, provinent del nord-est.
La imatge del canal visible del satèl·lit METEOSAT del dimarts 21 d’abril al migdia mostra l’absència de nuvolositat al nord d’Europa, així com un gran front de núvols al Mediterrani, estenent-se d’est a oest en una orientació poc habitual, des de la península Ibèrica fins a Turquia.
Llevantada al final de l’episodi
Al llarg del dimarts 21 d’abril s’ha anat reforçant el temporal marítim i dimecres al matí s’ha observat maregassa a la Costa Brava, amb onades de 2,5 a 4 m d’alçària als sectors de la costa orientats a llevant. El vent no ha estat especialment destacat al llarg de l’episodi, però dimarts a la tarda es van mesurar 74,5 km/h al Port de Barcelona – Bocana Sud i dimecres a primera hora del matí 68,0 km/h a l’Observatori Fabra de Barcelona. Abans, dissabte al vespre el vent del sud-oest havia bufat amb una ratxa de 74,2 km a Montserrat – Sant Dimes (Bages).
Nevada restringida als cims del Pirineu
La massa d’aire càlid provinent del sud va provocar que al principi de l’episodi, dissabte i diumenge, la cota de neu fos alta, entre 2.600 i 2.800 m. Posteriorment, la situació de llevant de dilluns i dimarts la va fer baixar lleugerament fins als 2.200 – 2.400 m en alguns casos, tot i que per sota dels 2.500 m els gruixos han estat discrets. Les estacions meteorològiques automàtiques d’alta muntanya han mesurat fins a 11 cm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà), 9 cm a Ulldeter (2.410 m, Ripollès), 7 cm al Lac Redon (2.247 m, Val d’Aran) o Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà) i 6 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça).
Temperatura nocturna molt suau per l’època
La massa d’aire càlid provinent del sud que ens va afectar al principi de l’episodi va provocar un ambient molt suau per l’època arreu, sobretot de nit, quan la nuvolositat impedia el refredament. Així, entre diumenge i dilluns 23 de les 146 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van mesurar la seva temperatura mínima diària (0-24h UTC) més alta en un mes d’abril. Van ser estacions repartides per diferents punts del país, de la costa a les valls del Pirineu, però sobretot del litoral i prelitoral, on algunes mínimes van voltar els 15 ºC. Aquesta massa d’aire provinent del nord d’Àfrica també va provocar terbolesa atmosfèrica i pluja de fang, sobretot entre dissabte i diumenge.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!