Els joves necessiten el 120% del salari per pagar el lloguer i només el 20% poden viure emancipats

Només el 20% dels joves poden viure emancipats, mentre que el 2008 eren el 32%, segons reflecteix la 'Radiografia: joves llogateres i dret a l'habitatge 2020' feta pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). El 2017 un 26% no podien emancipar-se per motius econòmics. A més, els joves destinen de mitjana el 120% del salari al lloguer i el 43% assegura tenir dificultats per arribar a finals de mes. Segons l'informe, el 68,4% de joves d'entre 16 i 29 any emancipats viuen de lloguer i el 38,9% ho fa amb amics o compartint pis. En línies generals, els joves de 15 a 34 anys representen el 23,5% del total de llogaters de Catalunya. L'ens ha entregat l'informe aquest dimarts al president del Parlament, Roger Torrent.

D'altra banda, més de la meitat dels joves creu que haurà de canviar d'habitatge i el 72% d'aquests assegura que serà per motius econòmics. Pel que fa a les meses d'emergències per desnonaments, el col·lectiu de joves representa el 20% del total de casos.

L'informe reflecteix que les dificultats dels joves emancipats són conseqüència de l'atur, la pujada dels preus i unes polítiques públiques "insuficients". A més, sis de cada 10 joves llogaters assegura haver patit algun abús, sent el més comú els preus abusius (17,8%), la no realització d'obres de millora o no retorn de quantitats avançades (17,3%), l'exigència de fiances o garanties abusives (14,9%), la pujada de preu en la pròrroga i no renovació per especular (11,7%) o la falta d'informació i transparència (11,5%).

D'altra banda, el 76% dels joves asseguren que el preu de l'habitatge els impedeix viure al barri o municipi on voldrien.

Davant d'aquesta situació, el CNJC ha demanat activar mecanismes de control i compliment específics a totes les administracions de les millores recents en el marc legal de protecció dels joves inquilins. Així, recomana consolidar la darrera reforma sobre el topall de preus i promoure i realitzar noves reformes legislatives complementàries per regular els pres de lloguers.

També ha apuntat que cal dotar de més informació els joves llogaters sobre els seus drets i recursos de defensa contra els abusos, generar informació i augmentar la dotació de recursos de les oficines d'habitatge i articular un "veritable" sistema de polítiques públiques d'habitatges destinat exclusivament al col·lectiu de joves en règim de lloguer que compti amb les seves aportacions.

Una altra de les recomanacions és augmentar "de forma substancial i decidida" el parc assequible protegit de lloguer permanent i les ajudes, amb programes i reserves pròpies per als joves. En aquest sentit, el CNJC considera que cal una diagnosi objectiva i específica sobre les necessitats d'habitatge dels joves llogaters i sobre l'oferta actual, fiscalitzar l'oferta emergent de les residències universitàries i impulsar una revisió dels convenis. A més, aposten per elaborar un sistema de dades i indicadors per poder avaluar la situació.

L'objectiu final ha de ser augmentar la taxa d'emancipació dels joves i l'accés a l'habitatge protegit de lloguer, reduir els ingressos que han de destinar a pagar el lloguer, equiparar les ajudes al pes real dels joves llogaters, reduir les ajudes famílies per costejar l'habitatge, així com la preocupació del col·lectiu, i evitar que els motius econòmics provoquin la no emancipació.