Unió de Pagesos defensa que l'espai agrari ha de garantir aliments de proximitat al pla territorial del Penedès

Unió de Pagesos va participar, el dijous dia 8 d’octubre, en la primera sessió de debat virtual del grup d’experts sobre espais oberts del procés participatiu del Pla territorial parcial de la vegueria Penedès, acte que va reunir online més de 80 persones. A petició dels organitzadors, el sindicat va mostrar el seu posicionament respecte quin model agrari proposa per a la zona i com aquest hauria de conviure amb altres usos com l’industrial o el turístic, així com què es pot fer per mantenir l’activitat agrària al Penedès.

En representació del sindicat, a l’acte hi va participar la responsable d’Urbanisme i Paisatge de la Comissió Permanent Nacional, Maria Rovira. En la seva intervenció, Rovira va recordar que a la vegueria del Penedès s’hi fan més conreus que no només el de la vinya i va posar sobre la taula la triple crisi que pateix el sector vitivinícola: de preus al pagès, de producció (com ha passat enguany amb la incidència del míldiu) i de crisi climàtica.

Tenint en compte aquests elements, Rovira va defensar per a la zona la necessitat d’un model agrari que sigui alhora sostenible i econòmicament viable, i va destacar la importància de fer un salt des del pla territorial vigent, que protegeix específicament el cultiu de la vinya, a un que contempli també altres cultius existents en la vegueria com els cereals, la fruita dolça i el sector forestal indicant que la multifuncionalitat de l’agricultura i la silvicultura és més vigent que mai. Rovira va defensar, també, la necessitat d’una estabilitat en la gestió del sòl, recordant la multiplicitat de plans de desenvolupament urbanístic de la Conca d’Òdena, entre el 2006 i el 2020, recordant que no hi ha res que generi més inestabilitat que la incertesa de les requalificacions del sòl.

Per il·lustrar la necessitat d’un sector agrícola fort, la representant del sindicat va recordar com la crisi provocada per la covid-19 ha posat de manifest la importància de disposar d’una sobirania alimentària que garanteixi que el consumidor pugui escollir i adquirir, si així ho vol, el màxim de productes de proximitat possibles.

Un altre dels aspectes a què va fer esment Rovira és la convivència entre els usos industrials i agrícoles, una convivència viable sempre que no respongui a criteris especulatius del sòl. Per aquest motiu, va defensar que cal que el sòl tingui valor productiu i que estigui planificat amb criteris de menor consum de terreny possible i va denunciar el gran impacte que té el sector logístic en un ús abusiu del sòl.