Arquitectes i experts en patrimoni demanen la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional dels cellers de Vilafranca

En el marc de les accions que està duent a terme el grup promotor, juntament amb l’Institut d’Estudis Penedesencs, per protegir i fomentar el conjunt de cellers monumentals que hi ha a banda i banda de la via de ferrocarril de Vilafranca, els seus membres van presentar ahir al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en un acte públic telemàtic amb més de 70 persones, la iniciativa i la feina que estan fent perquè tot el conjunt sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). L’acte estava organitzat per l’AADIPA, Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic.

Els assistents a l’acte, la major part arquitectes i experts en patrimoni, van manifestar la seva sorpresa davant la magnitud i l’excepcionalitat d’aquest conjunt històric de Vilafranca. Entre els assistents hi va haver aportacions molt interessants, com la de Salvador Tarragó, arquitecte i expert en urbanisme i estudiós de la figura d’Ildefons Cerdà, que va felicitar la feina feta i va posar l’accent en què, tot aquest conjunt patrimonial bevia de les teories d’urbanisme del mateix Cerdà i del paper de les línies ferroviàries a les ciutats. També, es va destacar que aquests cellers del vi haurien de ser considerats també ‘Catedrals del Vi” perquè són uns anys prèvies a les cooperatives modernistes de Cèsar Martinell, però hi tenen molta relació pel que fa la seva estructura i estils decoratius.

Un aspecte que també va sorprendre als assistents és que l’Ajuntament no vetllés perquè el conjunt fos declarat Bé d’Interès Nacional Cultural i se’n mantingués al marge, no veient la oportunitat que la seva catalogació pot tenir per a Vilafranca i per a dotar de major contingut l’essència de la ciutat com a Capital del Vi. També va generar debat que, des de l’any 1988 no s’hagués actualitzat el Catàleg del Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental i que, el nou catàleg, elaborat al 2017, es trobi ara mateix en un calaix de l’Ajuntament, dotant, doncs, una protecció urbanística insuficient, escassa i temporal.

El representants del grup promotor a l'acte, els historiadors Raimon Soler i Montse Julià, i l'advocat Albert Guasch, van explicar que la conservació i rehabilitació d’aquestes edificacions industrials són compatibles amb un ús actual i modern. El grup promotor va posar de manifest que tot el Conjunt i el barri del Molí d’en Rovira poden esdevenir una àgora a favor de la vitivinicultura recuperant espais tant per a usos públics com privats, com ja ho demostren alguns exemples d’activitats existents.

A més de la sol·licitud al Departament de Cultura perquè es protegeixi com a BCIN, s’ha creat un manifest de suport a la protecció i valorització del patrimoni industrial vinícola de Vilafranca i a un model diferent de ciutat que en potenciï tant els seus valors culturals i econòmics com patrimonials en un sentit ampli (material, cultural, etc.). Al manifest s’hi han adherit, entre altres, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), SOS Monuments, el Centre Artístic del Penedès-L’Agrícol, el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVI) i el Col·lectiu Ecologista Bosc Verd .