La papallona del boix arriba al Baix Penedès

La plaga de la papallona del boix (Cydalima perspectalis) avança en direcció oest i predominantment sud-oest des del focus inicial detectat a la Garrotxa l’any 2014. L’estudi realitzat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació confirma que aquesta espècie invasora ja és present a 185 municipis de 21 comarques catalanes. Concretament i segons es desprèn del seguiment realitzat pel Cos d’Agents Rurals a finals de l’any 2020, la papallona ha arribat ja a les comarques del Priorat, el Baix Penedès i el Baix Ebre on fins ara la plaga no era present i a 52 nous municipis més que l’any 2019. A les comarques de l'Alt Penedès i Garraf ja es va detectar durant el 2019.

Aquest divendres, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha convocat el Grup de Treball Tècnic de la Papallona del Boix. Aquest Grup de Treball es reuneix periòdicament des de fa més de tres anys i està integrat pels Serveis de Sanitat Vegetal i de Sanitat Forestal i el Cos d’Agents Rurals. També en formen part, el Parc Natural de la Garrotxa del Departament de Territori i Sostenibilitat i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

A banda dels resultats del seguiment de les noves afectacions i d’exposar els resultats de la xarxa de vigilància, durant la reunió també s’han debatut els resultats dels seguiments i assaigs desenvolupats l’any 2020. Concretament, l’avaluació de les diferents eines de control com ara tractaments sobre adults, larves i ous, la captura massiva en un àmbit forestal, i la relació entre l’eruga del boix i la disponibilitat de fulles en els assajos de control de la plaga. També s’ha tractat sobre l’eficàcia de la confusió sexual amb feromones en el control de la papallona del boix i la presència i l’acció de depredadors i insectes parasitoides contra la plaga a Catalunya.

Durant l’any 2020, s’han realitzat diferents assajos sobre mètodes de control com ara la captura massiva i la confusió sexual. S’ha comprovat que aquests sistemes de control, segons l’entorn on s’apliquin i quan la pressió de la plaga és més baixa, poden arribar a tenir un efecte regulador sobre la plaga.

A més, en la reunió també s’ha parlat sobre les actuacions a dur a terme aquest 2021, que consistiran en el monitoratge i seguiment de l’evolució de la plaga i en la continuïtat dels assajos realitzats per avaluar diferents possibilitats de control. És previst d’exposar tots aquests resultats en una jornada del Pla anual de transferència tecnològica del Departament d'Agricultura que tindrà lloc el pròxim 18 de març.

La papallona del boix és una espècie invasora que s’alimenta de fulles de boix de jardins i boscos. Es va detectar per primera vegada l’any 2014 a la Garrotxa, i actualment està afectant greument diverses comarques entre les quals destaquen: la Garrotxa, el Ripollès, Osona, la Berguedà i el Bages.

Els efectes de la plaga són molt impactants perquè deixen els boixos absolutament defoliats, la qual cosa en compromet la capacitat de supervivència. Les erugues, tot i que provoquen molèsties, no són urticants ni perilloses per a les persones.

Les primeres papallones acostumen a volar a partir del mes de juny. D’agost a octubre, la plaga té dues generacions més que fa que sigui molt abundant en ple estiu, cosa que provoca una important alarma social per la gran quantitat de papallones atretes per la llum que voleien al voltant de làmpades, faroles i focus.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va crear aquest grup de treball per estudiar i cercar mesures per minimitzar els efectes sobre els boixos. En el marc d’un Pla d’acció consensuat, s’han establert una sèrie de mesures de seguiment sobre la dispersió de la plaga i la valoració del grau d’afectació amb una periodicitat anual. Es treballa conjuntament per conèixer a fons l’evolució de la invasió i el cicle biològic en les diferents zones del territori i comprovar l’eficàcia i els moments idonis per aplicar possibles tractaments fitosanitaris. També es proven mètodes de control alternatius com ara la col·locació de trampes per capturar les papallones, la confusió sexual amb feromones o la lluita biològica amb insectes parasitoides.

El Pla d’acció contra aquesta plaga estableix també una xarxa de seguiment de la papallona amb trampes de feromones en 20 punts distribuïts pel territori català. La revisió setmanal de les trampes permet obtenir una corba de vol en diverses zones de Catalunya.