Les comarques del Garraf i l'Alt Penedès perden un 50% de terres de conreu en 60 anys

Pel fet de destinar els camps de conreu a fer terrenys forestals o urbanitzacions, entre l’any 1956 i el 2018, s’ha produït una pèrdua del 50% aproximadament de les superfícies de conreu de les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès. Segons BCN Smart Rural, la província de Barcelona ha perdut 120.500 hectàrees de terres conreu en els darrers seixanta-dos anys, un 60% ha passat a ser boscos i la resta zona urbana.

Davant d’aquesta problemàtica, BCN Smart Rural, un projecte de la Diputació de Barcelona, té la missió d’implementar una estratègia pel desenvolupament agrari, transformar el sector agroalimentari de la demarcació, divulgar el dret a una alimentació saludable, sostenible i de proximitat per a tots els ciutadans. Segons el marc de l’estratègia BCN Smart Rural, la demarcació de Barcelona conformada per 311 municipis, de 131 que tenien el conreu com a ús principal fa seixanta-dos anys, en l’actualitat només 28 municipis es mantenen principalment agrícoles.

L’Alt Penedès

El conreu de la vinya és l’activitat agrícola més popular de la comarca. Segons BCN Smart Rural, és la comarca més agrària de la demarcació de Barcelona; malgrat això, les dades no són bones, és de les comarques que més terreny de conreu ha perdut. L’any 2018 presentava 43% de conreu, el 48,7% forestal i el 8,3% urbanitzat. En seixanta-dos anys s’ha vist una pèrdua considerable de conreu, cada any 173,78 ha, un total de 10.774,09 ha. Fa seixanta-dos anys, 36.200 hectàrees estaven dedicades al conreu, principalment de vinya, comparat amb l’any 2018 hi ha constatades 25.428 h de caps de conreu.

Vilafranca del Penedès, capital de la comarca de l’Alt Penedès, s’observa que al llarg de seixanta-dos anys hi ha hagut una disminució de terrenys, l’any 2018 hi havia un 59,5% respecte al 8,7 forestal i el 31,9% urbanitzat, sent dades per sobre a les zones conreades. Durant els anys ha perdut 33,61%, en total 598,16 ha.

Olesa de Bonesvalls es posiciona com el municipi que ha perdut més terreny de conreu del 1956 al 2018. Consta que el 5,5% és de conreu, el 88,4% forestal i el 6,1% urbanitzat. En seixanta-dos anys ha perdut 60,12% cada any equivalent a 257,2 h.

Un altre municipi que també ha resultat afectat és Pontons, les dades del 2018 indiquen que el 17,5% és de conreu, el 80,2% forestal i 2,2% urbanitzat. Encara que veiem que la dada d’urbanització és menor que la de conreu, no es pot obviar que la xifra forestal supera majorment a les altres. Durant els seixanta-dos anys s’ha perdut un 49,57% de conreu, 440,25 h.

Garraf

Els conreus tenen una important significació paisatgística, per la identificació cultural i històrica, una àrea mediterrània d’origen agrícola i vitivinícola i pels canvis estacionals cromàtics, els conreus herbacis, les hortes, els ametllers, entre altres tipus de conreus. La superfície agrària es manté durant fa anys relativament estable, però malgrat això, des del 1956 al 2018 també ha patit pèrdues de superfícies de conreus. Un 13,6% representa el terreny total de conreu, un 66,3% el forestal i un 20,1% la urbanització de la comarca.

Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf, segons les dades del 2018 presentava un 22,3% de conreus, un 44,3% de terrenys forestals i un 33,4% està urbanitzat. Durant els anys ha perdut un 67,49%, en total 1.555,27 ha.

Sitges, es posiciona com el municipi que ha perdut més superfície de conreu, en l’any 2018 presentava 4,1% de conreus, 74,8% terreny forestal i un 21,1% urbanitzat. En seixanta-dos anys ha perdut el 83,35% de conreu, en total 884,35 ha.

Cubelles, va per darrere de Sitges com a municipi que més terrenys de conreu ha perdut durant els anys. En el 2018 presentava un 13,6% conreu, 66,3% forestal i 20,1% zona urbanitzada. En seixanta-dos anys ha perdut el 72,31% de terrenys de conreu, en total 4.871,32 ha.

Barcelonès

La comarca més urbanitzada és el barcelonès en els darrers seixanta-dos anys. El 2018, només el 0,7% de la seva superfície es dedicava a conreus i un 23,2% del seu sòl estava format per boscos i matollars i el 76,1% urbanitzat. Durant el 1956 i el 2018 cada any s’han perdut 65,96 ha, en total 4.089,78 ha de conreu.

El municipi més afectat és Sant Andrià del Besos, el 0,1% de la seva superfície es dedica a conreus, un 5,9% al forestal i un 94% està urbanitzat. Al llarg dels anys ha perdut 99,7%, en total 180,38 ha.