Instal·len abellars al cementiri de les Pruelles de Sitges

Àltima ha intensificat el compromís per la protecció de l’entorn a dos dels cementiris que gestiona, el comarcal Parc Roques Blanques, al Papiol, i el de Les Pruelles, a Sitges. L’empresa funerària ha reforçat l’aposta per afavorir la funció pol·linitzadora natural de les abelles en l’entorn dels espais on s’ubiquen els dos cementiris, d’una banda, al Parc Natural de la Serra de Collserola, i, de l’altra, al Parc Natural del Garraf.

En el cas de Roques Blanques, Àltima ampliarà l'Apiari didàctic, posat en marxa el setembre passat i que actualment acull 50 arnes. Ho farà amb dos nous abellars més, de 25 arnes cadascun, que se situaran estratègicament als perímetres del cementiri, envoltats de vegetació, aïllats i apartats de les principals vies i zones de sepultures. Amb aquesta ampliació, Roques Blanques disposarà d’un total de 100 ruscos que fomentaran la pol·linització de 2 bilions de flors cada dia. D'altra banda, el cementiri de Les Pruelles de Sitges també està projectant un espai apícola didàctic, plantejat com el de Roques Blanques.

Tal com exposa Joan Ventura, director general de Cementiris d’Àltima, “el nostre compromís per la defensa i la promoció de l'entorn ve de lluny. Som plenament conscients de l’espai natural privilegiat on s’ubiquen aquests cementiris i d’aquí que, des del primer moment, haguem fonamentat la nostra gestió en una estratègia sostenible, que integra cementiri i natura”. L’aposta per aquest nou projecte en defensa de les abelles i la tasca pol·linitzadora que duen a terme “és un pas més en la nostra contribució per la millora d’aquests parcs naturals que ens envolten, molt amenaçats per la proximitat de nuclis urbans”. En efecte, factors com l’activitat humana, la contaminació, el canvi climàtic o l’ús de pesticides estan perjudicant de ple les abelles, la població de les quals ha minvat considerablement en els últims anys a molts punts dels planeta. D'elles en depèn la preservació dels ecosistemes i, en definitiva, la nostra supervivència ja que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més del 75 % dels cultius alimentaris mundials necessiten ser pol·linitzats. A través de la responsabilitat envers el medi ambient, “Àltima vol oferir també una nova manera d’apropar els cementiris a la ciutadania, trencant molts tabús en relació a aquests espais”, afegeix Joan Ventura.

Apiaris didàctics per fomentar el coneixement de les abelles

El setembre passat, Roques Blanques va ser el primer cementiri de l’Estat a instal·lar un apiari didàctic, com el que properament es replicarà també a Les Pruelles de Sitges. Per les seves característiques especials, els dos apiaris didàctics treballen per tres objectius principals: ambiental, pedagògic i social.

D’una banda, a nivell ambiental, els projectes fomenten la protecció de les abelles, en tant que pol·linitzadores clau que juguen un paper essencial en l’ecosistema i sobre la biodiversitat de l’entorn. Pel que fa a l’àmbit educatiu, els apiaris didàctics promouen la sensibilització i la conscienciació social a través de la divulgació, l’aprenentatge i la interpretació de tot allò que envolta el món d’aquests himenòpters, incentivant visites guiades i gratuïtes de grups i famílies (escoles, residències de gent gran, empreses, etc.). Finalment, també es treballa un vessant social i solidari, reforçant el compromís i la implicació amb entitats que treballen amb col·lectius en situació o risc de vulnerabilitat. En aquest sentit, Àltima està col·laborant amb Esclatec, una empresa referent en la inserció laboral de persones amb pluridiscapacitat, per elaborar de forma artesanal “espelmes amb causa”, a partir de cera pura natural, que es destinaran a les famílies usuàries dels cementiris.

En relació a la gestió apícola dels abellars, a càrrec dels apicultors de Melvida, es basa en els criteris d’una apicultura artesanal, responsable i ecològica, fonamentada en un model de producció sostenible que prioritza el benestar de les abelles (en concret de l’espècie autòctona, Apis mellifera) i el respecte pel seu ritme biològic i la seva funció restauradora de l’ecosistema de l’entorn, sense objectius productius ni estrès.