El corriol camanegre al Baix Penedès: una vida plena de reptes

Durant els mesos primaverals, el litoral s’inunda de passejants i banyistes i la platja passa a convertir-se en un lloc turístic i d’esbarjo multitudinari. Mentrestant, prop de la vora del mar, un diminut i tímid ocell mira de sobreviure intentant començar el seu procés de nidificació. El corriol camanegre, amagat darrere les dunes, cova els ous a la sorra de la platja, compartint l’espai amb humans i animals que posen en constant perill la seva vida.

El corriol camanegre, també anomenat Charadrius alexandrinus, és un ocell limícola que s’alimenta de sediments i petits invertebrats que troba a la sorra o vora de l’aigua. Per aquest motiu acostuma a viure en zones humides, fangoses i amb poca vegetació que estan prop de la costa. Per molt sorprenent que pugui semblar, és una au que viu i cria exclusivament a la platja.

El principal problema que pateix aquesta espècie és la desaparició del seu hàbitat, provocada majoritàriament per la urbanització del litoral i per les accions de neteja de la platja, pròpies del medi urbà. A més, la seva etapa de nidificació, que comença a la primavera i s’estén fins a l’època estival, coincideix amb l’arribada de la temporada turística i, en conseqüència, de la pressió humana sobre el territori.

El biòleg i tècnic del Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès (GEVEN), Ricardo Collado, explica la dificultat i el perill que comporta fer els nius a la sorra totalment nua: “Aquesta estratègia, fa molts anys, quan no hi havia gent a la platja li funcionava perquè es camufla completament a la sorra. Però ara, amb una platja massificada, aquest comportament que té per evolució li és perjudicial”. És per això que el corriol camanegre ha anat minvant la seva població amb els anys, convertintse en una espècie en perill que, tot i formar part del Conveni de Barcelona per la protecció del medi marí i la regió costanera del Mediterrani, segueix sent un ocell en declivi al Baix Penedès.

Diverses entitats ecologistes duen a terme projectes de seguiment de la població de corriol amb la col·laboració de grups de voluntaris i del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, que s’encarrega de vigilar les postes i actua cada vegada que es detecta algun niu, instal·lant un gabió per protegir-lo. L’agent rural adscrit a la comarca del Baix Penedès, Marc Robert, subratlla la tasca dels agents, que fan accions de vigilància del corriol per mirar de “controlar les activitats que poden pertorbar-lo”, com per exemple l’entrada “incontrolada” de gossos a la platja.

Tanmateix, segons afirma Collado, cada cop la gent està “més conscienciada” i participa més en les entitats ambientals fent de voluntaris, i és que la tasca del voluntariat és imprescindible per la conservació de l’espècie. En la campanya d’enguany, s’hi han sumat grups de persones amb diversitat funcional de la Fundació Santa Teresa del Vendrell, que participen de forma activa en el seguiment i protecció del corriol al projecte de voluntariat inclusiu que desenvolupa el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC). “Aquest voluntariat va sorgir dels propis usuaris de la fundació, que es van posar en contacte amb nosaltres perquè estaven interessats en protegir el corriol”, explica el tècnic del GEPEC-EdC, Xavier Pedro.

Els voluntaris, integrants del Centre La Sínia de Calafell i del Casal de Cunit, van rebre una formació pràctica sobre el corriol camanegre i destinen un matí a la setmana per anar a fer el seguiment a la platja, fixant-se en si hi ha petjades a la sorra o observant els individus de corriol que coven als nius. La Noelia, voluntària del grup, explica que li agrada molt aquesta activitat perquè vigila el corriol i està amb els seus companys. El voluntariat els proporciona estar a l’aire lliure i gaudir de la natura, i com a voluntaris, tenen molt clar que els gossos són un dels principals problemes per als ous de corriol. En Ferran, voluntari del grup, diu que els gossos van deslligats per la platja i que això “no es pot fer”. Si troben alguna persona passejant un gos a la sorra, l’informen sobre el perill que comporta per al corriol.

A més, aquestes campanyes de seguiment de la població de corriol camanegre es complementen amb divulgació i propostes de millora dels hàbitats. Gràcies a les actuacions de col·laboració entre les organitzacions ecologistes i els ajuntaments, s’han naturalitzat moltes zones de la platja que s’han convertit en espais essencials per la recuperació de la fauna i la flora. El regidor d’Ecologia Urbana i Seguretat de Calafell, Aron Marcos, destaca la necessitat de tenir aquests ecosistemes per poder estabilitzar la platja. “Aquesta naturalització ens permetrà tenir platja molt més temps”, assenyala.

La naturalització d’espais va ser complementada gràcies a la situació que es va viure l’any passat. El temporal Glòria i l’arribada del confinament per la Covid-19 van fer que l’absència de gent a les platges afavorís la proliferació de la fauna i la flora, i en conseqüència, de la cria de corriol camanegre. L’efecte va ser tant positiu al Baix Penedès, que l’ocell va nidificar, i amb força intensitat, en llocs on feia temps que no ho feia, com va ser el cas de Calafell, on no nidificava des de feia trenta anys. Per a Marcos, la presència del corriol és “una bona notícia” i un “indicador” que les mesures que s’estan prenent funcionen. D’altra banda, a la platja de Comaruga va haver-hi tretze postes, “un rècord absolut” en tots els anys d’ençà que es fa el seguiment, assegura Robert. La mala notícia va arribar després, quan es van relaxar les restriccions, ja que dels trenta-nou pollets que podrien haver nascut, només en va sobreviure un. “Segurament va ser degut a interferències dels humans i de gossos descontrolats”, lamenta Robert

De moment, aquesta temporada s’han perdut diversos nius, la majoria dels quals han estat per accions humanes. Collado afirma que per ara no es poden treure gaires conclusions i que la dificultat arriba un cop fetes les postes. “Cada any, en aquesta època comencen a sortir nius per tot arreu. El problema ve quan aquests nius no acaben de fer tot el procés perquè puguin néixer els pollets”, explica. Amb tot, el futur “pot ser cada cop millor”, diu Pedro. Hi ha alguns individus que no migren degut al canvi climàtic i el clima de la zona baixpenedesenca, amb hiverns cada vegada més càlids, afavoreix el sedentarisme de l’espècie, que podria arribar a establir-se tot l’any. Si es continuen fent intervencions i millores, la població de corriol camanegre pot tenir futur a les platges urbanes dels municipis del Baix Penedès, conclou

Tot i que queda feina per fer, els implicats en la protecció del corriol seguiran intentant que hi hagi el màxim de supervivència possible a les costes de la comarca penedesenca. Cuidant els ecosistemes que ens envolten i gaudint junts de la platja per conservar l’espècie. Mentrestant, prop de la vora del mar, el corriol camanegre seguirà com fins ara, vivint una vida plena de reptes i intentant sobreviure modestament al costat nostre. Sempre irrefrenable, com el mar.