Institucions del Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i Baix Penedès s'uneixen contra la MAT de Forestalia

Les institucions del Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i Baix Penedès s'han unit en una sola veu per rebutjar la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que impulsa l'empresa Forestalia. El projecte preveu construir cinc parcs d'energies renovables a Aragó per, després, transportar l'electricitat fins a Begues (Baix Llobregat) mitjançant una línia que creua 35 municipis de la demarcació i més de la meitat dels 22 espais d'interès natural. Per una banda, els municipis i set consells comarcals han presentat un paquet d'al·legacions conjunt. Per l'altra, la Diputació de Tarragona ha fet un informe jurídic que rebutja la construcció de la MAT. A més, alguns ajuntaments a títol individual afegiran al·legacions respecte particularitats concretes.

En un acte al Palau Bofarull de Reus, representants públics s'han trobat per fer palesa la unió i el malestar contra la MAT. Després d'analitzar el projecte les administracions han trobat quinze consideracions que fan que hi estiguin en contra. Entre les més destacades hi ha que creuen que la iniciativa de Forestalia incompleix la llei del sector elèctric. Segons han explicat, la normativa preveu que les empreses que generen electricitat la portin mitjançant línies d'evacuació fins a les línies de transport, i el transport només el pot fer Red Eléctrica Española (REE). La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó ha valorat que "no té cabuda que Forestalia generi l'energia i la transporti".

En aquest aspecte, Alfred Ventosa, un dels tres tècnics que ha elaborat l'informe que la Diputació entregarà a la subdelegació del govern estatal, ha apuntat que la mateixa Forestalia, en l'estudi d'impacte ambiental que ha elaborat, reconeix que "el projecte preveu configurar per primera vegada línies d'evacuació com a línies de transport privat". En la seva opinió, diferents particularitats tècniques fan que la línia sigui efectivament de transport i no d'evacuació, com ara que tingui una llargada de més de 180 quilòmetres.

De fet, ha concretat que la MAT presentada tindria capacitat per moure l'energia equivalent a la que generen quatre centrals nuclears, un volum molt superior als cinc projectes de renovables que el clúster aragonès ha presentat vinculats a la línia. Aquesta qüestió per Ventosa posa de manifest que per la construcció dels cinc parcs no és necessari fer una MAT. "El projecte no justifica la necessitat de la línia". El tercer argument sostingut per la Diputació és que no es planteja l'evacuació de l'energia a altres línies de transport que REE ja té a Aragó, i que tenen capacitat suficient per assumir la que arribaria amb els nous parcs.

Afectació greu al territori

Un altre argument esgrimit pels municipis en les al·legacions que ja han començat a presentar és que Forestalia no ha tingut en compte "l'acumulació de línies similars que passen pel mateix territori", ha dit Llauradó. Tampoc no s'ha contemplat "l'afectació a la fauna, la importància dels connectors d'avifauna o el risc d'incendis forestals que es genera perquè inclouen elements perillosos", ha afegit. A nivell mediambiental, la línia creuaria més d'una desena d'espais naturals protegits i espais de màxima protecció lumínica. Llauradó ha manifestat que tampoc s'avaluen els planejaments urbanístics dels municipis ni s'han cartografiat ni referenciats els elements d'interès patrimonial.

La presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Maria Abelló, ha detallat que la MAT preveu la construcció de 378 torres a Catalunya, que afectarien una superfície de 6,3 milions de metres quadrats de terreny. "No pot ser que treballem per la gestió forestal, per promoure l'economia sostenible i el turisme, i vinguin de fora i ens trinxin el territori. Tampoc pot ser que els municipis petits suportin aquestes infraestructures i quan cauen quatre gotes es quedin sense electricitat", ha exclamat. Per tot plegat, ha reclamat "un model de producció proper als centres de consum i que generi els mínims impactes".

A nivell administratiu, el projecte es troba en fase d'autorització prèvia. És aquí on els ajuntaments i consells comarcals presenten les al·legacions. Un cop recollides, el ministeri a través de la Direcció General d'Energia i Mines dirà si l'autoritza a continuar. En cas que sigui així, caldria que Forestalia presentés el projecte executiu i la Declaració d'Impacte Ambiental, que també serien recurribles per via administrativa. En cas que des de l'Estat es rebutgessin les al·legacions, Abelló ha avançat que tirarien endavant "altres accions".