Comencen els tractaments aeris per al control de la processionària del pi

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té en marxa la campanya de tractaments aeris per al control de la processionària del pi. En total, es tractarà una superfície de 15.000 hectàrees de 7 comarques i 29 municipis. En aquesta campanya, es tractarà menys superfície que l’any passat, ja que s’ha reduït la que presenta una afectació greu.

La major part dels tractaments, gairebé un 90%, se centren en tres comarques: el Solsonès (que representa gairebé el 40%), el Bages i el Berguedà.  A més, s’incorpora la Val d’Aran, on feia quasi 25 anys que no calia fer-ne perquè les afectacions eren menors.

Un 20% d’afectació

El tractament més efectiu per combatre la processionària en l’àmbit forestal és l’aeri, que s’aplica a la tardor, en els primers estadis de desenvolupament de les erugues. D’acord amb els estudis d’avaluació de les campanyes que es fan cada any, les defoliacions a les zones tractades són molt inferiors a les zones equivalents no tractades, fet que en demostra l’efectivitat. Enguany, el nivell d’afectació és inferior a causa de raons meteorològiques, però sobretot per l’esforç de mantenir els nivells de tractaments aeris de control dels darrers anys.

El percentatge de pinedes amb algun grau d’afectació per aquest insecte defoliador a Catalunya es manté al voltant del 20%. Continuen disminuint les afectacions més greus i les que provoquen les molèsties més importants pel que fa a salut, ramaderia, oci i paisatge (que ja són inferiors a les 20.000 hectàrees). L’any 2016, les afectacions greus es donaven a gairebé 60.000 hectàrees, mentre que enguany només a 13.300.

Control biològic

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un insecte autòcton. L’objectiu d’aquests tractaments no és erradicar l’organisme, sinó ajudar a controlar-lo naturalment quan hi ha pics poblacionals a fi de contribuir a l’equilibri de les seves poblacions a les pinedes. Cal recordar que, a més d’ocasionar importants perjudicis a les economies locals (turisme rural, ramaderia, sector forestal...), origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals.

El producte que s’utilitza és biològic (Bacillus thuringiensis kurstaki), compatible amb l’agricultura ecològica, i no està classificat com a tòxic ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. A més, cal tenir present que la normativa que regula aquests tipus de tractaments és molt estricta i garanteix que no hi hagi problemes ni per a la població ni per al medi ambient.