Advocats demanen que els animals siguin considerats membres de la família i no només "mascotes"

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) ha demanat aquest divendres que l’animal sigui considerat un membre més de la unitat familiar i no una "simple mascota". Així ho ha posat de manifest en el marc del VI Congrés sobre els drets dels animals en el transcurs de dues jornades --celebrades aquest dijous i divendres-- sota el lema 'La revolució legal i social per als drets dels animals: consolidació del canvi de paradigma', que han analitzat els nombrosos canvis legislatius que s’han produït en aquesta matèria.

Concretament, en la taula titulada 'Reformes legals imminents per al reconeixement i protecció dels drets dels animals' s’han abordat, entre d’altres, la reforma del Codi Civil català i les diverses reformes de les lleis processals i hipotecàries que recentment ha aprovat el Congrés dels Diputats. Aquestes modificacions han comportat un canvi de paradigma ja que reconeixen, per primera vegada, que els animals són éssers que "senten" i això comporta la "descosificació" dels animals en les lleis d’àmbit estatal. També s’ha analitzat l’avantprojecte que acaba de presentar el govern per aprovar, per primera vegada a Espanya, una llei general de protecció d’aplicació a tot l’Estat: Fins ara només havien legislat aquesta matèria les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves competències.

Per això, des de la Comissió de Protecció dels Drets dels animals consideren que és "un moment històric, ja que han coincidit en el temps tres reformes legals d’ampli espectre i que suposen una revolució legal que contribuirà, sens dubte, al canvi de paradigma en matèria proteccionista que implicarà la consolidació de dos conceptes fonamentals: d’una banda "la descosificació" dels animals, i de l’altra, el reconeixement dels animals com a "éssers dotats de sensibilitat o éssers que senten", ha exposat Carmen Valenzuela, diputada responsable de la Comissió dels drets dels animals de l’ICAB.

Tanmateix, des de la CPDA s’està treballant per incloure un tercer concepte fonamental: la de l’animal com a un membre més de la unitat familiar, ja que l’animal no és una "simple mascota". En aquest sentit, des de la Comissió es recorda que actualment a Espanya hi ha mes llars amb mascotes que llars habitades per menors de 15 anys. "És una dada molt significativa del canvi de paradigma que suposa avui en dia el paper de l’animal dins la unitat familiar, al qual cal protegir i assegurar el seu benestar i cura", ha afirmat Valenzuela.

En la segona taula celebrada aquest matí sota el títol 'Els drets dels animals en l’àmbit del dret sanitari: avantatges i inconvenients del seu ús en teràpies psicològiques i d’acompanyament', s’ha debatut la contribució dels animals al benestar psíquic i físic de les persones, tant en els programes de teràpia per malalties d’origen psiquiàtric, com en l’acompanyament en ingressos hospitalaris per cures d'urgència o malalties terminals, per tal d’intentar establir l’ètica i els límits i preservar, en tot moment, els drets dels animals.

El VI Congrés sobre els drets dels animals va donar el tret de sortida aquest dijous a la tarda amb dues altres taules per tractar qüestions de màxima actualitat que afecten directament els drets i cura dels animals com són les catàstrofes naturals i les situacions d’emergència habitacional, i els drets dels animals en l’àmbit dels delictes de violència domèstica. La CPDA va posar de manifest la necessitat de tenir en compte el vincle de convivència amb la mascota en els casos de violència de gènere i domèstica per donar un tractament adequat a aquestes situacions. En el marc d’aquesta segona taula, es va tractar la convivència amb animals i l'important vincle que les persones estableixen amb ells, fet que ha introduït, en contextos de violència de gènere i domèstica, una nova circumstància que cal atendre per donar un tractament adequat a aquestes situacions, ja que els agressors sovint se serveixen de l'acció violenta sobre els animals o l'amenaça de causar-la, com a instrument per coaccionar, intimidar, silenciar o manipular la voluntat de les parelles i les persones convivents. Aquest tipus de violència forma part del sistema coercitiu i no només disminueix la capacitat de les víctimes d'autoprotegir-se, sinó que també afecta el procés de sortida de la relació violenta i la recuperació posterior.