La sequera amenaça amb força Catalunya

L’any 2022 s’ha estrenat amb precipitació molt per sota de la mitjana climàtica a gairebé tot el país. Només la cara nord del Pirineu i zones d’influència han registrat quantitats al voltant de la mitjana climàtica o superiors. A la resta del territori, la precipitació del que portem d’any amb prou feines arriba al 20% del normal, això en el millor dels casos. De fet, l’hivern meteorològic 2021-2022 (1 desembre - 28 febrer) és el segon més sec dels darrers 50 anys a Catalunya, per davant del 1999-2000 i només per darrere del 2011-2012, que encara ostenta el rècord de ser el més sec del període 1970-2022.

El comportament de l’hivern però, va en la línia dels mesos precedents que han estat secs a la majoria del territori. Per a corroborar-ho, la imatge 2 presenta la precipitació acumulada a Catalunya durant el que portem d’any hidrològic (de l’1 d’octubre de 2021 fins al 28 de febrer de 2022). Només la cara nord del Pirineu i la zona de Tivissa-Llaberia i Serra de Cardó tenen precipitació igual o superior al normal. La esta del territori, sobretot al quadrant nord-est, els dèficits de precipitació són superiors a 100 mm en 5 mesos.

El perllongat dèficit de precipitació a moltes zones, ha fet que l’Índex de Precipitació Estàndard a 12 mesos d’agregació (IPE12), indiqui ja clarament que Catalunya es troba immersa en un nou episodi de sequera d’entitat. A la imatge 3 es presenta l’evolució d’aquest índex amitjanat per a tot Catalunya durant el període 1971-2022. Al mes de febrer, l’índex es troba a -1,75 unitats, fet que representa condicions de sequera forta al conjunt del territori. Per a trobar un valor més baix, hem de retrocedir fins la gran sequera del 2004-2008.

Si prestem atenció a la distribució geogràfica de la sequera per municipis, les imatges 4 i 5 mostren la sequera a curt (IPE3) i llarg termini (IPE12) respectivament. Els tons foscos mostren els municipis on la sequera és més intensa a data de 28 de febrer. A més, s’han ressaltat aquells municipis on s’ha intensificat més respecte al més anterior. Veiem clarament que, a curt termini (imatge 4), la sequera s’ha estès gairebé per tot el país, amb excepció del Pirineu i algunes zones del Prepirineu, on no mostra variacions importants.

A més llarg termini, la sequera es fa forta o empitjora més a les comarques litorals i prelitorals de Barcelona, sud d’Osona i zones interiors de la Selva, Empordà, i en menor mesura també al pla de Lleida i conca del Francolí.

Evolució de la superfície afectada per la sequera

Per tal de veure la magnitud de l’actual episodi així com també donar una perspectiva històrica respecte a episodis precedents, a la imatge 6 es mostra l’evolució mes a mes de l’àrea de Catalunya afectada per sequera (barres vermelles inferiors) o condicions humides (barres blaves superiors). S’observa clarament el desenvolupament de l’actual episodi de sequera, el qual s’inicia a la primavera del 2021 a les comarques litorals de Barcelona per anar expandint-se tal i com s’ha descrit amb anterioritat.

Prop dels 100 dies de ratxa seca

L’últim episodi de precipitació general i abundant a Catalunya va ser del 23 al 25 de novembre de 2021, quan es van recollir més de 100 mm a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona, al voltant de 50 mm a bona part del país i fins a 50 cm de neu al Pirineu i Prepirineu. Des de llavors la precipitació ha estat molt minsa, exceptuant les abundants nevades al Pirineu occidental dels mesos de desembre i gener. A 1 de març la ratxa seca (dies consecutius amb una precipitació inferior a 1 mm), ja és de 96 dies a sectors del Tarragonès, l'Alt Camp, l'Alt Penedès, l'Anoia i el Vallès Occidental i supera els 50 dies a molts sectors del litoral i prelitoral. Veure imatge 8 per a més informació. Per trobar una ratxa seca més llarga a Catalunya cal remuntar-nos a l’hivern 2015-2016, quan va assolir entre 90 i 100 dies a la ciutat de Barcelona i a amplis sectors del prelitoral i de la Catalunya Central.

La predicció meteorològica no indica l’arribada de cap episodi de pluja important de cara als pròxims dies. Tot i això, entre dijous i divendres es formarà una depressió al sud-est peninsular que afectarà Catalunya tangencialment, i donarà lloc a precipitació a les Terres de l’Ebre i al vessant nord del Pirineu, amb quantitats poc destacades. La temperatura davallarà notablement, i la cota de neu podrà baixar fins als 1.000 metres. Tot i l’afebliment progressiu d’aquesta pertorbació, tant dissabte com diumenge encara hi haurà la possibilitat d'alguns ruixats locals a la meitat est del país i a punts del prelitoral.

De cara la setmana vinent, hi ha probabilitat de precipitacions per l’arribada de dos sistemes frontals. El primer creuaria entre dimarts 8 i dimecres 9 i el segon entre dijous 10 i divendres 11, i podrien portar precipitació més extensa a Catalunya. En qualsevol cas, no pareix que puguin produir precipitació per sobre de la mitjana climàtica (imatge 9), amb el que el dèficit de precipitació podria continuar en augment.  Malgrat això, a mig termini les prediccions meteorològiques perden fiabilitat. S’ aconsella estar pendent de l’evolució de la predicció meteorològica.

Per tant, la sequera que ens afecta actualment, al dur associats importants dèficits de precipitació tant a curt com a llarg termini, i no esperar-se precipitacions per sobre del normal, té molta probabilitat de continuar intensificant-se a moltes zones, així com també estendre’s espacialment. Guanyant severitat, en definitiva.