Calafell aprova la construcció de 110 pisos públics amb lloguer social

L’Ajuntament de Calafell ha aprovat la construcció de 110 pisos de protecció oficial, que es destinaran a lloguer assequible. Serà en dos blocs, que s’aixecaran, en sengles fases, en un terreny d’uns 5.000 metres quadrats, de propietat municipal, situat entre els carrers Priorat i Jaume Pallarès, a mig camí dels nuclis del Poble i de la Platja.

Aquest projecte permet donar resposta a una de les principals reivindicacions socials i ciutadanes al municipi. L’increment de població dels darrers anys, accelerat des que va començar la pandèmia, ha copat l’oferta de lloguer al municipi i n’ha disparat el preu. Com a exemple d’això, l’any passat Calafell va ser el municipi on es van fer més operacions immobiliàries, de compra o de lloguer de tota Catalunya.

Calafell no ha construït cap habitatge públic des de l’any 1982.

En el ple d’aquest 15 de març, s’ha aprovat treure a licitació un dret de superfície sobre el terreny. L’empresa que se l’adjudiqui construirà els habitatges i es farà càrrec de la seva gestió durant 75 anys. L’elecció dels llogaters, mitjançant concurs públic, la farà l’Ajuntament. Acabat aquest període, els habitatges revertiran a l’Ajuntament.

El lloguer oscil·larà entre 300 i 450 euros mensuals. “És un preu per sota del del mercat de lloguer. No és un lloguer social, que és una altra cosa i per a altres situacions. Els destinataris hauran de ser persones que tinguin ingressos i puguin assumir el cost. Però el preu serà assequible per a moltes persones amb dificultat d’accés a l’habitatge”, explica l’alcalde, Ramon Ferré.

Hi haurà diferents tipus de pisos, segons situacions familiars: famílies amb fills, persones soles, famílies monoparentals, persones grans, persones o parelles que volen emancipar-se... I amb superfícies i lloguers diferenciats. Ferré afegeix: “Seran habitatges que es podran construir bastant ràpidament, ja que usaran elements prefabricats. Però seran sempre pisos de bona qualitat arquitectònica i constructiva”.

L’Ajuntament s’ha decantat per aquesta opció davant la impossibilitat de mobilitzar habitatges ja construïts per altres vies. Ferré apunta que “les negociacions que els municipis teníem amb els bancs ens les va treure de les mans la Generalitat, que, després, ha tingut un fracàs evident”. I subratlla: “No hi hagut prou pressió política perquè els bancs cedissin els pisos, ni tampoc voluntat dels mateixos bancs”.

A més, l’Ajuntament ha aconseguit ja algun habitatge del conveni que va signar amb la Sareb (el banc dolent), però el traspàs està sent molt lent. “Al final, no ens ha quedat altra que espavilar-nos pel nostre compte”.