El pare Massot i la LIJ

Arran de la mort de Josep Massot i Muntaner (Ciutat de Palma, 1941-Montserrat, 2022), el 24 d’abril proppassat, les necrològiques, els articles, les referències a la seva vida i la seva obra s’han escampat per la premsa dels Països Catalans. Tothom en destaca la capacitat de treball, la saviesa humanística, la catalanitat insubornable, la varietat i el rigor de la seva obra (historiador, filòleg, editor...)... I també, és clar, la seva visió de la cultura catalana: oberta, universal i comuna a tot el domini lingüístic. No en repassaré ni la biografia (els anys de dedicació a Montserrat en són una part fonamental), ni la bibliografia (els seus estudis sobre la Guerra Civil han estat considerats claus per autors com Paul Preston, per exemple), ni les aportacions en camps com el folklore (la recuperació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya en seria el millor exemple), el periodisme (des del 1995 va dirigir la revista Serra d’Or , però també d’altres com Randa...) o l’edició (va ser director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat des de l’any 1971 fins a la seva mort). En voldria destacar un aspecte que ha passat força desapercebut: la valoració  i l’estima de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil). El pare Massot, com assenyala la professora i especialista en LIJ Teresa Mañà, en el monogràfic que Serra d’Or li ha dedicat (núm. 750, juny 2022), “era una persona atenta al món que l’envoltava i a posar en valor la cultura en totes i qualsevol de les seves manifestacions, com és el cas dels llibres per a nens, ignorats sovint quan es parla de literatura” (p. 55); opinió que rebla Núria Mañé, editora de les PAM: “Es va iniciar també la producció de llibres infantils, en una època en què les editorials comercials no els consideraven gens rendibles.” (p. 26). Aquest fet, la naturalitat amb què va tractar sempre la LIJ, on es veu reflectit millor és en les nombroses col·leccions de LIJ que al llarg dels anys ha anat publicant l’editorial montserratina, algunes de tan emblemàtiques i pioneres com “El Tinter dels clàssics”, “La Xarxa, “Les Arrels, l’aventura i la Història”, “Llibres del Sol i de la Lluna”..., així com en les revistes infantils de l’editorial com l’actual Piu-piu i la malaguanyada L’Infantil/ Tretzevents. A part de les publicacions, també trobem la seva empremta relacionada amb la LIJ catalana a la revista Serra d’Or, on Teresa Mañà (i anteriorment Aurora Díaz Plaja) hi ha publicat un panorama de la LIJ catalana des del 1998, al costat dels dedicats a moltes altres matèries (música clàssica,  literatura religiosa, narrativa i poesia catalanes...), també fets per especialistes; i en els premis de la Crítica Serra d’Or, creats l’any 1967, en els quals s’incorporaren els premis de LIJ a partir del 1977.

Que un intel·lectual de la categoria del pare Massot es preocupés per la literatura adreçada a infants i joves i la tractés amb la normalitat amb què ho va fer, sempre és d’agrair, perquè massa sovint la LIJ o bé s’ignora o bé es considera de categoria inferior. Gràcies, doncs, pare Massot per aquesta lliçó, també en aquest camp.

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)