Una novel·la gràfica autobiogràfica

La novel·la gràfica està de moda, i no només entre el jovent, i per això n’augmenten les traduccions (i esperem que també ho vagin fent les edicions d’autors catalans). La jove editorial entreDos, n’anuncia una trilogia i ens n’ofereix el primer volum, Somriu, una història d’adolescència i de superació personal clarament autobiogràfica, com ens deixa ben clar la pàgina final d’agraïments (p. 216), ja que l’autora ha mantingut els noms familiars a l’obra (Sue i Denis, els pares; Amara i Will, la germana i el germà més petits; i Raina, la protagonista, narradora i dibuixant), l’ha situada a San Francisco, la seva ciutat natal, i s’hi presenta com una enamorada de l’art i del dibuix (p. 88), descobreix que vol ser dibuixant (p. 90) i comença a mostrar els seus dots des de l’escola i l’institut amb cartells... (p. 194). A la “Nota de l’autora”, que trobem al final el volum (p. 217), ens explica com va néixer la idea, gairebé necessitat, de convertir en còmic la història de les seves dents, que la van marcar durant quatre anys llargs, en plena adolescència, en el pas de l’escola a l’institut. La història comença amb la visita de la Raina al dentista, amb onze anys a punt de fer-ne dotze, per si ha de portar ferros. Aquest primer “disgust” se li complica a causa d’una caiguda que li fa perdre dues dents; i ho fa fins al punt que durant quatre anys ha de visitar tota mena de dentistes (ortodontistes, endodontòlegs, periodontòlegs...). Aquest fet es converteix en la seva obsessió, a la qual ajuden les bromes d’amigues i amics, i fins i tot alguna de la germana, i el fa culpable de gairebé tot el que li passa de negatiu, sobretot del seu suposat poc èxit amb els nois, especialment amb el Sean, un company d’institut que només pensa en el bàsquet. Malgrat els mals moments, els disgustos i plors, la Raina, ho superarà, com demostren la seva facilitat per fer nous companys, els èxits en el dibuix..., i, sobretot, la seva reflexió final: “I em vaig adonar que havia deixat que el meu aspecte exterior influís massa en com em sentia per dins.” (p. 208)

Formalment, l’obra està estructurada en vuit capítols, que abans s’havien anat publicant per parts en un lloc web basat en còmics. Les vinyetes tenen mides i formats molt variats i hi trobem des de pàgines d’una sola vinyeta (una vintena), passant per totes les combinacions possibles, fins a un màxim de vuit (p. 9, per exemple). En criden l’atenció algunes característiques que surten de la vinyeta normal (amb bafarades o amb text del narrador), com per exemple les que sembla que es moguin o que perdin el marc, per reproduir les escenes d’un terratrèmol viscut a San Francisco (p. 66-67); unes pàgines en sèpia per remarcar un somni de la Raina (p. 96-101); o encara la utilització de vinyetes en doble pàgina al moment de mostrar l’alegria de la Raina i els seus amics (p. 210-211), ja cap al final de l’obra. El punt de vista dominant, com havia de ser en una obra clarament autobiogràfica, és el de la protagonista, la Raina, com veiem clarament en els textos del narrador, però de vegades també en les bafarades, com en una ocasió en què les paraules que surten de la boca del dentista, no són les textuals d’ell, sinó les que interpreta o s’inventa la Raina (p. 33), que donen un toc d’humor, com tants d’altres n’hi ha a la novel·la, a moments que podrien ser excessivament tensos o complicats. Només en una ocasió, gosaria dir, el punt de vista canvia, i s’agafa el del germà, en Will, potser lligat al capgirament que significa el terratrèmol (p. 67). Afegiu-hi uns dibuixos d’allò més expressius, així com l’ús d’onomatopeies, cossos de lletra diferent..., i una molt bona traducció i edició, i entendreu per què avui recomano una novel·la gràfica juvenil que també pot interessar al públic adult. Ah, i que pot ser una bona lectura escolar.

Títol: Somriu
Autora i il·lustradora: Raina Telgemeier
Editorial: entreDos
Lloc i any d’edició: Blanes, 2022
Nombre de pàg.: 218

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)