Un follet entremaliat i més

Oriol Garcia Molsosa (La Garriga, 1987) és un músic polifacètic (instrumentista, professor de música, tallerista...) que a més a més escriu contes, tant per a grans com per a petits. Un dels darrers que ha publicat es titula, amb gran encert, La gran malifeta i n’ha fet la versió artística, també amb gran encert, l’il·lustrador argentí Ed Carosia (Buenos Aires, 1971), resident a Catalunya des de fa més de vint-i-cinc anys i col·laborador de diverses revistes i editorials d’arreu del món.

He dit que títol i il·lustracions són d’allò més encertats, perquè la història que ens explica el conte, i que l’Ed ha sabut reflectir amb uns personatges plens de vida i d’expressivitat, la podem considerar un clàssic de clàssics. Un clàssic perquè l’Oriol parteix d’un personatge ben popular, el follet entremaliat que entra a les cases i ho destarota tot, en aquest cas batejat per l’autor amb el nom de Pep Desendreça, que un cop de vent del nord porta a casa dels Fetarret. Aquesta arribada, inesperada, insospitada i desconeguda per la família, ja que el follet s’amaga d’allò més bé, els ho capgira tot, no troben res i els omple la casa de sorpreses.

Però tot es capgira encara més quan al follet no se li ocorre altra cosa que sacsejar els contes dels germans Fetarret, en Fel i la Flor, i fer-ne sortir els personatges, que, com podeu suposar, resulten ser els clàssics més clàssics de la literatura infantil universal. Aquest fet fa que un diumenge al matí cals Fetarret s’ompli de la fauna més variada i divertida que us pugueu imaginar: el gat amb botes, els tres porquets, la Rínxols d’or, en Peter Pan i la Campaneta, el conill d’Alícia al país de les meravelles, en Patufet i un etcètera ben llarg.

L’Oriol, amb un gran sentit de l’humor fa fer les mil i una als personatges dels contes, que fan la delícia de la família Fetarret, ja que, sense pensar-s’ho, passen un diumenge d’allò més divertit i original. L’Oriol basa la història en un dels recursos més habituals en la literatura infantil: l’exageració completiva o literària. Tot esdevé exagerat, gràcies a la imaginació i la fantasia de l’autor. Només un parell d’exemples: “De dins dels cabells [de la mare, que en té una mata extraordinària], n’ha arribat a treure un parell de mosques, uns espaguetis amb pesto, el broquet de la trompeta [el pare és músic, concretament trompetista] i, fins i tot, un ratolí!” (p. 8); “De tant endrapar llaminadures i xocolata, en Fel, la Flor i l’osset petit van acabar amb un mal de panxa horrorós. Si fa no fa com la Fina [la mare Fetarret], que, seguint els consells del llop, va cruspir-se set pobres cabretes que passaven per allà.” (p. 26) Un disbarat rere disbarat, que fa que les paraules de presentació, que d’entrada ens podrien semblar exagerades, ens resultin ben apropiades: “D’entremaliadures, en Pep Desendreça n’ha fet de l’alçada d’un campanar. Però cap com LA GRAN MALIFETA. Una malifeta extraordinària. Divertidíssima. Estrafolària. Fantàstica!” (p. 5).

Afegiu-hi una llengua molt rica i acurada (només ens hi ha grinyolat una mica, en un llibre infantil, l’ús majoritari del pronom darrere del verb) i una edició magnífica (des de les guardes, passant pels colors del títol i acabant per la combinació de text i il·lustració) i entendreu per què m’he decidit a recomanar La gran malifeta, un conte per compartir amb els fills, els nets, els nebots... i per passar-s’ho bé grans i petits.

Títol: La gran malifeta

Autor: Oriol Garcia Molsosa

Il·lustrador: Ed

Editorial: PAM (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024

Nombre de pàg.: 38

Pere Martí i Bertran  (Professor i escriptor)