Laura Torres guanya la II beca d'estudis literaris Fons Antoni Munné-Jordà de ciència-ficció

Aquest migdia s'ha celebrat a la Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell l'acte de proclamació del veredicte de la segona edició de la beca d'estudis literaris Fons Antoni Munné Jordà de ciència-ficció.

El premi, dotat amb 3.000 euros i la publicació del treball a l'editorial El Cep i la Nansa, ha estat per Laura Torres i el seu projecte d'investigació titular Ficció Zombi. El jurat l'ha escollit d'entre els set projectes presentats. Ara, l'autora disposarà d'un any per redactar el seu projecte, que es publicarà el febrer de 2026.

Per Laura Torres, ha basat el seu estudi sobre la figura zombi en el convenciment que es tracta d'un personatge capaç de traslladar als nostres dies tota una sèrie de preocupacions "Sa irracionalitat, sa destrucció, el medi ambient, sa gestió política, el turisme. És una figura – ha dit - que considero molt i molt plàstica i que ens pot ajudar a comprendre coses que passen avui en dia" La guanyadora de la beca ha explicat sentir-se molt interessada en l'aspecte ètic que proposa un post apocalipsi zombi "hi ha una sèrie de cantarelles que es repeteixen molt com individualisme furtiu, la lluita pels recursos, l'aigua potable... Al final – ha afirmat - el treball planteja això, una caiguda de la civilització on no hi ha opció als recursos bàsics o són de difícil accés".

Jordi Font-Agustí, com a membre del jurat, ha destacat l'alta qualitat dels aspirants al premi. A judici del jurat, dels set projectes presentats n'hi ha tres, a banda de l'escollit, que tenen prou entitat perquè, amb algunes modificacions i millores, es puguin presentar amb opcions a convocatòries futures "Els membres del jurat hem seleccionat el projecte Ficció zombi, però també vol destacar l'interès i la qualitat d'alguns projectes presentats com són La crisi eco social en la literatura, de Clara Cartanyà, L'obra de ciència-ficció de Sebastià Estradé, de Santiago Palo, i Les traduccions de ciència-ficció de Rossana Rion"

En aquest mateix acte, el beneficiat amb el premi de la primera edició de la beca, Lluc Casals ha pogut presentar davant del nombrós públic les conclusions de la seva investigació, que es publicarà el mes de febrer de l'any vinent. L'autor ha variat lleugerament el títol després de trobar durant el temps d'estudi un compte de l'any 30 que tracta la ciència-ficció i començar el seu estudi abans de la guerra civil. "Bàsicament, he estat estudiant distopies i utopies catalanes abans de la guerra i del període del franquisme durant els anys 60 i principis del 70. "La conclusió – ha dit – és senzilla. Abans de la guerra no hi havia la confederació militar, i la majoria d'obres eren optimismes, eren utopies. Durant la dictadura la majoria d'escriptors adquireixen una visió pessimista, no en el sentit d'enviar-ho tot en orris, sinó que fan una al·legoria de la dictadura en forma de novella distopia".

El veredicte de la beca, també ha comptat amb la presència de la regidora de Cultura, Eva Bolaño, i de l'alcalde de la ciutat, Juan Luis Ruiz, que ha parlat de l'idil·li especial que té Vilanova i la Geltrú amb la ciència-ficció, amb accions i iniciatives que ens diferencien de la resta i que en bona part es deuen a Antoni Munné-Jordà. "El primer és aquesta beca, que és única i exclusiva per incentivar els estudis acadèmics al voltant de la ciència-ficció en català. El mateix fons Munné-Jordà, el més important del país, que conservem i podem consultar la biblioteca Cardona i, en tercer lloc, la Catcon que és la convenció catalana de fantasia i ciència-ficció que aquesta primavera celebra la setena edició". L'alcalde ha dit sentir molt satisfet pel fet que "la ciutat pugui oferir aquesta exclusivitat en aquest gènere literari. Seguirem – ha assegurat- treballant per consolidar i poder fer créixer aquestes iniciatives, que són possibles al mecenatge i a la col·laboració público-privada.

La beca és propiciada per l'editorial El Cep i la Nansa, el mecenatge «Imma i Josep», i l'escriptor Antoni Munné-Jordà, amb la participació de la Biblioteca Cardona Torrandell i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb l'aval intel·lectual de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Societat catalana de ciència-ficció i fantasia.