Conseqüències d’un confinament invers

La seva darrera publicació per a adults, Àcars, és una obra de ciència-ficció (temporalment l’acció se situa entre 2037 i 2050, com apunten referències de les pàgines 25, 36 i 119) que hem de catalogar entre la novel·la i la narració breu, com el mateix autor ens adverteix en una nota preliminar (p. 12-13): “però més que una novel·la, pretenia escriure un seguit de narracions que arranquessin d’un mateix fet i que compartissin personatges i escenaris”.

I Àcars és això: un conjunt d’onze narracions, distribuïdes en dos blocs (“Nit de Sant Joan” i “Després del solstici”) de cinc cadascun més un epíleg (publicat anteriorment amb molts canvis, com ens adverteix una nota final, p. 147), que arrenquen d’un mateix fet, que sintetitza molt bé, i en un llenguatge col·loquial, un dels personatges: “una bestiola que se’t fica per dins, sota les ungles, pels forats del cos, i quan t’arriba al cor et continua devorant.” (p. 32). Són uns àcars que els científics anomenen Sarcoptes miocardis i que en pocs dies s’han escampat per la ciutat de Barcelona i hi causen una mortaldat que fa que les autoritats (la presidenta de la República i els consellers, assessorats per científics) hagin de prendre mesures dràstiques: fer que tota la població s’instal·li al carrer, per poder eliminar de pisos i locals tot allò que pot albergar àcars: coixins, catifes, matalassos, llibres... Per això l’operació s’anomena Fahrenheit i els bombers (sobretot un, en Joel, que és protagonista i narrador en primera persona de quatre de les narracions) hi tenen tant pes, com en la novel·la de Ray Bradbury.

L’escenari, ja l’he apuntat, és Barcelona (carrers, places, parcs i platges amb noms ben concrets) i voltants (Collserola per exemple). Pel que fa als personatges, a més dels bombers ja esmentats, n’hi trobem una bona colla i d’allò més diversos: una sensesostre, la Malena Ruiz i el seu gos Bingo; l’Isidre i la Joana, ella amb demència senil i ell abocat a prendre una decisió radical; en David Pou i els seus fills; l’Imran Faruk , el científic aracnòleg que trobarà l’àcar causant de la pandèmia i en proposarà el nom; etc.

Com diu l’autor a la nota inicial esmentada: “Un confinament plàcid a casa no té tanta força com que es giri la truita: tothom al carrer. Una situació que facilita una dissecció més profunda de la naturalesa humana, que crec que és el que ha d’ambicionar la literatura.” I se’n surt, certament, ja que el pas del temps i l’empitjorament de la situació fa sortir la part més fosca i bestial de l’ésser humà, com es veu, sobretot, en el segon bloc, amb escenes d’una gran brutalitat i deshumanització, al costat d’algunes de plenes de tendresa, val a dir-ho.

Una obra certament original i innovadora; una obra angoixant i gosaria dir que pessimista i tot, ja que tenim la sensació que no se salva cap dels protagonistes, dels quals a més ens agradaria saber moltes coses més; una obra d’aquelles que ens fan reflexionar sobre la naturalesa humana i sobre si és aquest el futur que volem; una operò, que ens hauria agradat que hagués passat per un bon corrector d’estil i lingüístic.

Títol: Àcars
Autor: Jordi de Manuel
Editorial: Obscura
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Nombre de pàg.: 147

"Publicada al diari El Punt Avui (1-11-24) amb alguns canvis significatius"