El debat sobre memòria democràtica entre el Joan Pinyol i la Montse Julià organitzat per Òmnium i la Comissió per la Memòria. EIX
Redacció |
Vilafranca del Penedès
05-11-2024 10:48
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
La presentació va tenir lloc a l’Auditori del Vínseum i va anar precedida d’una xerrada sobre memòria democràtica a Vilafranca i al Penedès, a càrrec de l’historiador vilafranquí Raimon Soler.
L’acte, organitzat conjuntament per la Comissió per la Memòria i Òmnium Alt Penedès, es va plantejar com una sessió de reivindicació de la memòria democràtica. Així, Raimon Soler va repassar alguna de les accions de memòria democràtica fetes a Vilafranca, com ara el projecte Tots els Noms impulsat per l’Institut d’Estudis Penedesencs, el memorial als penedesencs deportats als camps nazis, la col·locació de llambordes stolpersteine o l’homenatge als regidors de Vilafranca durant la Segona República.
Tot seguit, Joan Pinyol va mantenir un diàleg amb la historiadora i bibliotecària vilafranquina Montserrat Julià en el que va explicar el llarg periple per recuperar les restes del seu avi, Joan Colom. L’avi, a qui l’autor no va conèixer, va ser un soldat republicà mort en un camp de presoners lleidatà el març de 1939. Anys després, les seves restes van ser exhumades del cementiri de Lleida sense que les autoritats franquistes demanessin permís a la família, i van ser traslladades al Valle de los Caídos. L’any 2008 la seva família inicià una veritable odissea per treure l’avi del Valle, monument que Pinyol considera que encara actualment és un homenatge als vencedors de la guerra, motiu pel qual s’hi refereix com a Valle de Sus Caídos.
Aquesta història va tenir gran ressò a partir de l’emissió d’un episodi sobre el cas al programa de TV3 Sense ficció.
Joan Pinyol exposa que, encara en ple segle XXI la seva família hagi d’esmerçar grans quantitats d’energia en aquest afer és un exemple del menyspreu del franquisme vers les seves víctimes i de les polítiques d’oblit aplicades des de la Transició i fins al present.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!