El Vendrell acull la primera jornada que explorarà la influència de Guimerà i Verdaguer en la creació de l’espai literari català modern

La Societat Verdaguer, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans organitzen el XII Col·loqui Internacional Verdaguer, que porta per títol “Guimerà, Verdaguer. Institució i internacionalització de la literatura catalana”, que tindrà lloc del 14 al 16 de novembre de 2024. Coincidint amb el centenari de la mort d’Àngel Guimerà, aquest esdeveniment acadèmic posarà el focus a explorar la influència de Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà en la creació de l’espai literari català modern, en el marc de l’Any Guimerà, que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Nascuts tots dos el 1845 i reconeguts en els Jocs Florals de Barcelona el 1877, les obres de Verdaguer i Guimerà –poètica, la de Verdaguer, i teatral, la de Guimerà– van ser pioneres en el renaixement cultural de la literatura catalana. Ambdós van aconseguir una ràpida projecció internacional gràcies a la traducció de les respectives obres a diversos idiomes. Considerats dos pilars essencials de la Renaixença, les seves produccions literàries van travessar les fronteres del país, contribuint de manera decisiva a la configuració d'una literatura catalana d’abast internacional.

Amb el suport del Departament de Cultura (Institució de les Lletres Catalanes), la Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles, la Casa Museu Àngel Guimerà i l’Ajuntament del Vendrell, el grup de recerca Glossa de la UVic-UCC, l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Recerca en Arts Escèniques (UAB), el Col·loqui es desenvoluparà a tres ubicacions significatives: el Vendrell, on hi ha la Casa Museu Àngel Guimerà (14 de novembre); a Vic, a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (15 de novembre), i a Folgueroles, on hi ha la Casa Museu Jacint Verdaguer (16 de novembre).

El Col·loqui s’organitza al voltant de tres àmbits de reflexió: “La renovació de la cultura del renaixencisme”, “La internacionalització de la literatura catalana” i “Guimerà, Verdaguer: apropiacions, retroactivitats, presències”.

El programa del Vendrell

El Col·loqui s’inaugurarà al Vendrell el 14 de novembre, a les 11.30 h, a l’Auditori del Tívoli (pl. del Tívoli, 3-7), amb una conferència a càrrec de Sharon G. Feldman, de la Universitat de Richmond (EUA), que porta per títol “Del Bowery a Broadway a la pantalla gran: Bertha Kalich i Terra baixa als Estats Units”.

Tot seguit, a la sala polivalent de la Biblioteca Pública Terra Baixa, es farà la inauguració i la visita guiada a l’exposició de l’Institut del Teatre “Volta al món d’Àngel Guimerà”, comissariada per Enric Gallén i Martí Romaní. A més a més, a la mateixa biblioteca també es podrà veure l’exposició comissariada per Ramon Bacardit, “Àngel Guimerà. Matar el llop”.

A la tarda continuaran les propostes a l’Auditori del Tívoli. A partir de les 16 h, hi haurà la ponència de Roger Canadell (UOC) “Els cantares com a factor de renovació en la poesia catalana del XIX: Clavé, Guimerà, Verdaguer”.

A les 17 h s’iniciaran les 3 comunicacions: Giovanni C. Cattini (UB) parlarà sobre “Com i per què es fabrica un «sant cultural»: l’homenatge popular a Àngel Guimerà de 1909”, Antoni Nadal i Soler (UIB) farà una intervenció sobre “La recepció del teatre de Guimerà a les Balears durant el franquisme” i, finalment, la comunicació d’Enric Gallén (UPF) serà “Guimerà 1974. Història de la recepció del cinquantè aniversari de la mort”.

Durant aquesta jornada, a les 18.15 h, també es presentarà el llibre Tres segles de teatre barceloní (El “Principal” a través dels anys), obra de Josep Artís i Balaguer, editat per les Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2024, a cura d’Enric Gallén i de Gabriel Sansano, curador de l’edició.

Per acabar, a les 19 h, tindrà lloc l’espectacle Cantem Guimerà. Un viatge musical per l’obra d’Àngel Guimerà, de la companyia Bubulina Lletra i Escena, amb el tenor líric Jordi Cortada i amb Josep Buforn al piano, dirigit per Jordi Lara.

Un col·loqui que també es trobarà a la UVic-UCC i Folgueroles

El dia 15, a la UVic-UCC, s’hi presentaran una trentena de comunicacions acadèmiques i dues conferències, i es durà a terme la representació de l’espectacle Jacint Sebastian Verdaguer Bach. L’acte és obert al públic, però cal comprar entrada.

Finalment, el Col·loqui es traslladarà a Folgueroles el dia 16 de novembre, on es farà la clausura de l’esdeveniment i el lliurament del IV Premi Verdaguer de Recerca, un reconeixement per a un jove investigador per un projecte d’una nova edició de Verdaguer.

En total seran sis ponències plenàries, dues presentacions de llibres i dos espectacles. Entre els experts en Guimerà, s’hi compten Patrizio Rigobon, de la Universitat Ca’ Foscari de Venècia, que parlarà de “La fortuna de Mar i cel en italià”, i Ramon Bacardit, membre de la Societat Verdaguer, que exposarà “Tragèdia, història i decadència en la producció inicial d’Àngel Guimerà”.  D’altra banda, i com a especialistes del segle XIX, Francesc Cortès (Universitat Autònoma de Barcelona) pronunciarà la ponència “Des del colisseu fins al teatre de varietés: la construcció de la identitat musical des de les obres d’Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer”; Roger Canadell, de la Universitat Oberta de Catalunya, parlarà sobre “Els cantares com a factor de renovació en la poesia catalana del XIX: Clavé, Guimerà, Verdaguer”, i Ramon Pinyol, de la UVic-UCC i l’IEC, pronunciarà la conferència de cloenda “La llarga aventura dels drets d’autor de Verdaguer”.