Relats d’una poetessa

El passat 2024 ens va sorprendre gratament amb un conjunt de vint-i-cinc proses poètiques molt variades, tant per l’extensió (la més curta, “Cacera”, no arriba a mitja pàgina, però pel meu gust és una de les més intenses i boniques; la més llarga “Tot despertant-se”, en té gairebé quatre i és un bon exemple del que és el recull: una bona combinació de somni i realitat molt ben imbricats) com pel contingut.

La varietat dels continguts, ja ens l’apunta el pròleg de la professora Begoña Chorques Fuster: “aquest aplec em sembla una capsa de vida genuïna, dolorosa, bella, conscient, irrepetible” (p. 9). Perquè sí, els relats de Valero són veritables retalls de vida: l’Alzheimer, la bogeria de les guerres, l’explotació laboral, les pors infantils, el suïcidi..., però també la poesia i la creació literària, la música, la natura... Tot, però, fins i tot el més sòrdid, sempre té un polsim (de vegades un ruixat) de somni, de bellesa, de poesia. Perquè Isabel del Pilar Valero és poeta, escrigui en vers o escrigui en prosa, i gosaria dir que és una bona mostra de l’afirmació del filòsof i escriptor indi Jiddu Krishnamurti (1895-1986) amb què Valero obre el recull: “No percebem les coses com són, sinó com som” (p. 13). Aquesta percepció del món tan personal, Valero ens l’ofereix en aquests relats protagonitzats per personatges d’allò més diversos, dels quals sovint ens agradaria saber-ne més coses, tot i que, per què no?, ens les podem imaginar, les podem recrear com sovint permet la bona literatura. D’exemples de tot plegat en podria citar de gairebé cadascun dels relats. Em limitaré al final del titulat “Dragolí”, en què un dragonet comú i ben present al Penedès que tant estima Valero, es combina amb el famós dragó gaudinià del Parc Güell: “Tot canvia i es transforma quan les criatures nocturnes ocupen els espais que deixen buits les diürnes en retirar-se als caus. Segur que el dragolí baixa del seu pedestal i es dedica a córrer darrere dels insectes i les papallones de llum que il·luminen la lluna, abans que el sol el petrifiqui de nou”.

Només ens ha sabut greu que dels textos no se n’hagi fet una bona correcció, tant lèxica (“estada” per “estança”, p. 27; “delits” per “delictes”, p. 35; “fulles” per “fulls”, p. 59; etc.) com sintàctica (manques de concordança; pronoms mal usats...), errors que esperem que es puguin solucionar en una segona edició.

Títol: Entre escletxes de l’oníric
Autora: Isabel del Pilar Valero Herrera
Editorial: Comte d’Aure
Col·lecció: “Cadre Noir”, 39
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Nombre de pàg.: 69

Pere Martí i Bertran  (Professor i escriptor)