Una exposició convida a “reflexionar” sobre l’evolució de les Comparses de Vilanova des que es van recuperar el 1955

En ple compte enrere dels vilanovins per viure una nova edició de les Comparses del Carnaval, el Centre d’Art Contemporani la Sala acull un espai de “reflexió” sobre l’evolució de la festa més icònica i dolça de la ciutat. Fins el 26 de febrer es pot visitar l’exposició ‘Les Comparses 1955-2025. De la barretina a la polsera, del guixot al caramel ecològic’, amb nombroses fotografies i “joies històriques” per copsar tots els canvis que ha viscut la celebració des que es va recuperar després de la Guerra Civil. La roba, la música o el format dels dolços que llencen les colles són alguns dels elements que més han canviat en una celebració que no para de créixer: de les 10 parelles del 1955, aquest 2025 es batrà el rècord amb quasi 10.700.

La bandera de la desapareguda entitat La Grècia Groga, una partitura de la marxa militar ’El Turuta’ -la banda sonora de les Comparses- o diversos programes del Carnaval de la segona meitat del segle XX permeten fer un viatge en el temps per viure com era la festa quan es va recuperar el 1955. La nit del 22 de febrer d’aquell any, un grup de deu parelles del Foment Vilanoví van desafiar la dictadura franquista per reprendre un acte que havia quedat del tot escapçat amb l’esclat de la Guerra Civil.

L’Associació Casa de la Festa, responsables de la mostra, precisa que el 1952 i el 1953 hi havia hagut “tímids” intents de recuperar les Comparses, però el 1955 és la data més simbòlica perquè des d’aleshores s’han mantingut ininterrompudament. Només el 2021 la covid va impedir que les colles sortissin a saltar, però els vilanovins sostenen que aquelles Comparses es van celebrar de forma introspectiva i recorden que el diumenge de Carnaval les parelles es va vestir amb la indumentària tradicional per anar a votar amb mascareta, ja que la data va coincidir amb eleccions al Parlament.

Tot i que la mostra es focalitza en les últimes set dècades, el comissari, Xavier López, diu que el 1955 és una “excusa” per obrir una “reflexió i anàlisi” sobre els canvis d’una festa que es remunta al segle XVIII. En aquest sentit, proposa fer una visió extensa cap al passat per recordar, per exemple, que fins a principis del segle XX les Comparses se celebraven tots els dies de Carnaval. Aquell format va derivar després en una celebració únicament el dimarts de Carnaval, en una festa que acabava amb una competició entre bandes de música per veure quina colla treia més gent a ballar.

López ressalta que és a partir de la recuperació post Guerra Civil que l’acte es comença a celebrar el cap de setmana i poc a poc arrela el format de diumenge al matí, que perdura fins avui. “Qui sigui de Vilanova veurà clarament una evolució, mentre que els visitants de fora de la ciutat tenen l’ocasió de conèixer la gènesi d’una festa que ha aconseguit arribar fins l’actualitat amb aspectes positius i altres negatius que cal posar a debat”, apunta López.

Una festa que bat rècords però perd matisos

La retrospectiva fotogràfica porta fins un 1958 en què l’Ajuntament franquista oficialitza la recuperació de les Comparses, en un Carnaval que passa a denominar-se ‘Fiestas de invierno’ “amb un control molt exhaustiu del govern”. En aquella època s’instauren diversos reconeixements ara ja desapareguts, com la medalla d’honor, la comparsera d’honor o el premi a la colla amb més participants. López relata que més endavant, als anys 70, l’acte viu un autèntic ‘boom’, “amb nombroses entitats que prenen el carrer” i recuperen tota la litúrgia dels actes històrics del Carnaval.

Durant les primeres dècades, totes les colles anaven acompanyades de bandes de música i els caramels que es llençaven estaven fets de pasta de guix. Pel que fa a la indumentària, els homes eren molt curosos amb dur un calçat propi dels dies festius, i americanes i armilles de millors gales que permetien distingir les entitats. Elles presumien amb un clavell recollint els cabells, un vestit o faldilla adient als dies especials i un mantó de Manila que sovint era de gran valor.

A través de les fotografies i també d'un muntatge audiovisual es pot copsar com han canviat alguns d’aquests elements i “s’han anat perdent matisos”, apunta López. La música és una de les evolucions més cabdals, ja que continua sonant ‘El Turuta’ però ara les txarangues han rellevat les bandes, i les partitures més tradicionals es combinen amb versions de temes actuals o amb cançons de lletres irreverents.

També ha anat a la baixa el costum de ballar i cada cop predomina tan sols el fet de saltar pels carrers. En el cas de la roba, les vambes han guanyat una presència clara, molts mantons són comprats als basars a preu baix, multitud de parelles van amb ulleres de sol de colors i moltes colles ja no es distingeixen per l’americana, sinó amb un mocador creuat al pit.

Un altre element que s’ha anat transformant és el caramel. A l’exposició es poden veure com eren els embolcalls dels guixots de dècades enrere, mentre una munió dels moderns caramels ecològics estesos terra envolta el recorregut fotogràfic. López assenyala que tant la música com els dolços són dos exemples de com les Comparses avancen del bracet de les necessitats de la societat, de la mateixa manera que antigament era impensable veure parelles de dues dones o dos homes participant a l’acte, “i ara això comença a ser més habitual”.

De forma simultània a aquests canvis, les imatges de l’exposició també evidencien un progrés en volum de participants. Un gràfic il·lustra com els primers 25 anys després de la recuperació, l’acte passa de tenir 10 parelles el 1955, a arribar a les 94 l’any següent, mentre el 1980 en són prop de 2.800. Aquelles xifres no han parat de créixer i per a les Comparses d’enguany del proper 2 de març hi ha inscrites quasi 10.700 parelles.

López ressalta aquest increment com a quelcom “molt positiu” però també avisa que “cal fer pedagogia” per a què no es perdi l’essència. “L’exposició arriba en el moment idoni per fer una reflexió al voltant d’un acte que potser no ha tocat sostre però que té uns índexs de participació altíssims”, avisa, tot fent una crida a “cuidar” les Comparses del futur.

Posant la mirada als propers 50 anys, dona per fet que hi haurà diversos elements que tindran una nova evolució,  però anhela que ‘el Tutura’, el clavell, el mantó i la barretina “es mantinguin davant les innovacions per poder mantenir el lligam amb el passat”.