Una nova plataforma civil convoca una manifestació per Sant Jordi a Barcelona per denunciar el retrocés del català

Amb l'objectiu de "canalitzar la indignació col·lectiva" pel retrocés del català, s'ha constituït la plataforma civil Sant Jordi per la Llengua, que busca donar una resposta als carrers, segons ha pogut saber l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Per aquest motiu, convoquen una manifestació el pròxim dimecres 23 d'abril a les 19.00 a la plaça Universitat de Barcelona. L'objectiu, segons expliquen els seus portaveus, és "denunciar l'emergència lingüística" i donar "contingut polític" a una Diada "folkloritzada". Però també impugnen el "model de país" vigent, que creuen que ha contribuït a la "minorització". Una trentena d'entitats s'han adherit al manifest, entre les quals Plataforma per la Llengua, Òmnium, l'ANC o el Sindicat de Llogateres.

Els impulsors de la plataforma provenen de l'esquerra independentista, segons expliquen fonts coneixedores de la plataforma, tot i que han volgut donar-hi cabuda a entitats en defensa de la llengua i també a moviments socials. En aquest sentit, apunten que el model econòmic i fenòmens com la massificació turística contribueixen a la "minorització" del català. Al mateix temps, lamenten la manca de "polítiques valentes" des de les institucions. Per això, volen recuperar les manifestacions històriques per la llengua en la diada de Sant Jordi.

En declaracions a l'ACN, els portaveus de Sant Jordi per la Llengua, Núria Alcaraz i Adrià Font, assenyalen que pretenen "omplir de contingut reivindicatiu la diada de Sant Jordi", especialment tenir en compte que "hi ha un malestar i una preocupació social cap al català, que ha de tenir una presència molt més gran als carrers".

D'una banda, Adrià Font explica que volen traslladar la "tristesa i ràbia" de les xarxes socials i les converses "als carrers" a través de l'organització. "Pretén canalitzar la indignació col·lectiva pel retrocés de l'ús de la llengua i pels atacs que rep tant al Principat com al País Valencià, la Catalunya del Nord o les Illes", assegura el coportaveu.

D'altra banda, Núria Alcaraz indica que proposen "connectar" la llengua amb "les reivindicacions per un model de ciutat menys desigual". En aquest sentit, denuncia que el "model turístic i especulatiu" té un vincle "directe" amb la llengua. "Tenim dret a viure plenament en català i també que la gent nouvinguda pugui aprendre'l", afegeix la portaveu, que reclama a les administracions que hi posin "tots els recursos necessaris".

Manifest signat per una trentena d'entitats

Entre la trentena d'entitats que han signat el manifest hi ha Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l'ANC, el Sindicat de Llogateres, CIEMEN, el Centre Irídia, la Crida LGTBI, Intersindical, CGT Ensenyament, USTEC, Unitat contra el Feixisme i el Racisme i la Comunitat Palestina. Els organitzadors assenyalen que la llista d'adhesions és oberta i pot actualitzar-se.

El document denuncia que "el model econòmic de la ciutat, basat en l’especulació immobiliària i el turisme, agreuja els efectes de la globalització, gentrifica els barris i posa en perill la cultura pròpia". En aquest sentit, lamenta que "la Barcelona de postal feta pels grans esdeveniments ha esdevingut una poderosa màquina de trinxar la cultura i la llengua, afavorint la política d’assimilació promoguda per l’estat espanyol".

"La creixent minorització de la llengua fa que aquesta perdi el seu rol de cohesió social, enfront de l’avenç del castellà i l’anglès, condemnant Barcelona a esdevenir una ciutat sense ànima. La desnacionalització de la capital és el símbol d’un procés que s'estén arreu del Principat i dels Països Catalans", sosté el manifest.

En aquest context, i davant la "manca de polítiques fermes de les administracions", els signants reclamen "mesures valentes per promoure el català en tots els àmbits, perseguir les discriminacions lingüístiques i destinar tots els recursos a cobrir tota la demana informàtica".

Pel que fa a la presència de partits polítics tant al manifest com a la manifestació del pròxim 23 d'abril, des de la plataforma esperen que s'adhereixin al manifest tots aquells que defensin la llengua.

El precedent de 1985

Des de la plataforma recorden el precedent històric de la manifestació de Sant Jordi de 1985, fa 40 anys, que pretenen commemorar. Aquell dia, la marxa a la Rambla de Barcelona va acabar amb repressió policial i diversos manifestants, paradistes i passejants ferits. "Quatre dècades després, la situació de la llengua no ha fet més que agreujar-se", asseguren. Alcaraz subratlla en aquest sentit que el català és "el quart motiu de discriminació" a la ciutat.