Segregació i Concòrdia, 250 anys després

El diumenge 1 de juny al Celler de La Fassina de Can Guineu es van trobar passat, present i futur per commemorar el 250è aniversari de la segregació de Sant Sadurní d’Anoia del municipi de Subirats.

Passat, amb la teatralització dels fets històrics que van provocar el naixement de Sant Sadurní com a nova vila de ple dret ,al segle XVIII. Present, en què els dos consistoris en ple han signat una renovada i simbòlica acta de concòrdia pensant, justament, en un futur de col·laboració entre els dos municipis; i és que aquest any de celebracions conjuntes, tal i com han explicat l’alcaldessa de Sant Sadurní, Susanna Mérida, i l’alcalde de Subirats, Pere Pons, ha posat en evidència les similituds i punts de trobada entre aquests dos pobles fronterers.

Discòrdia, concòrdia fallida i segregació

La companyia de teatre En Obres de Lavern-Subirats, la sadurninenca 1 Pam i Dos Dits i l’Escola de Música Municipal de Sant Sadurní han posat en escena les discòrdies entre la parròquia de Sant Sadurní amb la resta de parròquies del municipi de Subirats, l’intent fallit de concòrdia entre les parts i, finalment, la petició de segregació i posterior independència de Sant Sadurní d’Anoia, que es va erigir com a municipi de ple dret.

El 7 de febrer de 1762 va aparèixer documentat per primera vegada el terme Sant Sadurní de Noya. La parròquia de Sant Sadurní es va desmembrar de la de Sant Pere de Subirats i es va convertir en parròquia lliure. Amb la separació es va abandonar la referència al terme de Subirats i es va optar per prendre el nom del riu que travessa Sant Sadurní.

Però no va ser fins el 16 de març de 1764 que finalment es va lliurar la reial cèdula que concedia la llicència i la facultat de la parròquia i vila de Sant Sadurní per governar-se per ella mateixa i separadament de la resta de parròquies, fet que es va institucionalitzar en un acte celebrat el 28 de maig d’aquell mateix any a la Casa del Comú.

Concòrdia reeixida

Situats ja a l’any 2014, els regidors i regidores de Subirats i Sant Sadurní van anar signant l’actual acta de concòrdia que simbolitza la bona entesa entre els dos municipis, malgrat la separació per desavinences ara fa 250 anys.

L’alcaldessa de Sant Sadurní, Susanna Mérida, que va signar en darrer lloc l’acta juntament amb l’alcalde de Subirats, Pere Pons, va fer una mica d’història i va explicar que “no va ser un camí planer, senzill ni fàcil” i que el procés que es va viure li recorda “Un pont que s’ha anat derrocant i reconstruint, un pont molt alt i molt llarg, sostingut per molts pilars, cadascun amb noms i cognoms. A tots i totes el record i homenatge més sincers”. Mérida, que va aprofitar per agrair la presència de les autoritats i les persones de Sant Sadurní i Subirats que acompanyaven la celebració, va recordar que els dos municipis han treballat plegats en moments crucials com ara per evitar la instal·lació d’una presó i d’un campament militar fa uns anys o per construir l’Intermunicipal, un gran equipament per a la comarca, així com també va celebrar l’experiència de la tasca conjunta en la organització de la commemoració de l’efemèride que se celebra enguany “de la qual hem après que cal reactivar la col·laboració en uns moments tan difícils com els actuals, en els que Com deia Gramci, el vell món es mor, el nou triga a aparèixer”.

Per la seva banda l’alcalde de Subirats, Pere Pons, va valorar l’esforç que han fet les regidories dels dos municipis per tal de poder oferir aquest any de celebracions, així com “valorar l’esforç del Centre d’Estudis Sadurninencs i del Centre d’Estudis de Subirats, la tasca conjunta dels quals ha estat molt representativa”.

Pons ha ressaltat el valor del territori que ambdós ajuntaments gestionen, dels actius que tenen entre mans, així com el valor de la tasca de cellers i elaboradors per mantenir-los: “Històricament hi ha hagut bones relacions entre els dos municipis; som i serem garants d’aquest territori”, a la qual cosa ha afegit: “Avui signem aquesta acta i recordem que fa 250 anys que es va celebrar una segregació que, mirant amb perspectiva, veiem que tots hi hem guanyat: Sant Sadurní ha crescut molt i s’ha fet un municipi important i Subirats ha pogut mantenir el seu caràcter. Uns sou la capital del cava i els altres la capital de la vinya. Visca Sant Sadurní, visca Subirats i visca Catalunya”.

Comprometent-se tots dos, doncs, a no trencar aquest vincle que s’ha recuperat enguany, l’acte ha acabat amb foto de família i una copa de cava al pati de La Fassina.