Luis Bermejo: "és terrorífic veure com el rei s’enfronta a les seves pors"

Aquest divendres, el Teatre Principal de Vilanova, acull l’obra El Rey, una producció del Teatro del Barrio, la cooperativa cultural que ha consolidat el teatre com una expressió de l’art més reivindicatiu i didàctic. És una ficció contra la ignorància. Una peça que recull quaranta anys d’història d’un país que no reconeix els fets sinó els gestos. Un país que s’enfronta a la revisió de la seva història sense crítica. I fins aquí. La proposta que es representarà aquesta nit, suposa un pas endavant, en una revisió crítica d’una història que encara no s’ha volgut o no s’ha pogut explicar amb tots els seus elements, a través d’un personatge central, el rei Joan Carles I, que interpreta Luís Bermejo, i que s’enfronta a uns fantasmes “que no són una altra cosa que personatges de la història com Franco, Carrero Blanco, Felipe González...” entre d’altres, fàcilment identificables, que van construint part d’un relat, que si bé pot no ser real, és la història que ha aconseguit convèncer a més d’una persona.

No és, però, una lliçó. Va més enllà de la didàctica, i amb l’humor característic de la companyia Animalario, d’on provenen el seu director, Alberto San Juan, i els actors com Luís Bermejo, l’obra ens permet una revisió no permesa de l’anomenada transició.

En paraules de Bermejo per a EIX DIARI, “es terrorífic, como el rei s’enfronta a les seves pors;  por a que el facin fora, por a morir”. En un text que Alberto San Juan, autor també de l’obra, va començar abans fins i tot de l’abdicació del rei Joan Carles, i que, en canvi, va guanyant vigència a mesura que passa el temps, perquè malgrat “hi ha molta documentació encara classificada i inaccessible, el text s’ha nodrit de relats i testimonis reals”.

Un dels punts de partença, significatiu en ell mateix, és la pregunta més obvia dels darrers quaranta anys: què ha significat la monarquia en aquest país? Les respostes, en aquest cas, no se les durà el vent. L’espectacle, que més enllà de la resposta, permet a l’espectador treure les seves pròpies conclusions, és una dosi d’història, amb humor, malgrat el drama social que hi pot haver en el rere fons.

“El més interessant del personatge, per mi, ha estat apropar-me a entendre o explicar allò que oculta, les coses que amaga”, una realitat, que amb el temps, després de diversos i controvertits episodis, és evident que el rei Joan Carles I, no era la figura que pretenia mostrar-se.

L’obra, que s’endinsa en la història i en la personalitat d’un personatge real, és una ficció que veu del Rei Lear de Shakespeare y que, en opinió del protagonista, Luís Bermejo, ha portat al seu autor, que també interpreta diversos personatges, ha desenvolupar una ficció “que ajuda a clarificar veritats”, malgrat els entrebancs del segrest d’una part de la història que roman lluny de l’abast de qualsevol que s’hi vulgui apropar.

Per Bermejo, que és la primera vegada que ve a Vilanova, l’espectacle és, en bona part, una manera de mostrar que “s’estan equivocant”, que cal reconèixer que amb el teatre, aquest teatre que, d’alguna manera, fa de mitjà de comunicació entre la realitat i la societat, hi ha episodis de la història que només els podrem analitzar des d’una butaca, doncs no apareixeran als llibres ni als diaris. Estem, doncs, davant d’un teatre, que amb humor, amb rigor i amb una vessant documental i didàctica, ens permet apropar-nos a una part de la realitat que sovinteja les foscors dels murs d’un palau que no ens convidaran pas a visitar.